Resultats de la cerca

Té el rostre llarg i punxegut, amb el perfil anterior dels cos escotat presenta denticles dèrmics grossos a la part dorsal de la cua i petits per tot el cos, el color del qual és gris pissarra al dors, i blanquinós o grisenc, amb taques negres, al ventre Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes, dels 100 als 300 m Aquesta rajada és comuna a l’Atlàntic, al canal de la Mànega i a la Mediterrànea És conegut també amb els noms de càvec i corretja

El nom italià prové del fet que originàriament els martells, en desplaçar-se, podien arribar a tocar només una de les dues o tres cordes de cada nota, provocant-hi una reducció del volum i, alhora, un canvi tímbric, característiques inspirades en els registres del clavicèmbal En el piano modern, però, on aquest tipus de sordina només és present als models de cua, les cordes que continua percudint el martell amb el pedal enfonsat són dues de cada tres a tota la zona aguda

Consta d’una caixa de ressonància de fusta, que conté una taula harmònica de fusta d’avet, a sobre de la qual hi ha un marc o bastidor de ferro de fosa que ocupa tot l’espai de la caixa de ressonància El bastidor és d’una sola peça i d’una gran resistència, per tal de suportar la gran tensió a què estan sotmeses les cordes Aquestes estan subjectades a un extrem del bastidor mitjançant un suport i per l’altre al claviller , de fusta de consistència dura, generalment de faig, que s’insereix en el mateix bastidor Les cordes són d’acer, de diferent gruix i llargada depenent de l’alçada de la nota…

Té una taca negra a la cara que recorda el falcó mostatxut, una cua més llarga que els altres falcons i la cera del bec d'un groc pàllid, gairebé blanquinós Ocell migratori, nidfica a les contrades litorals de Catalunya, les Illes Balears i els Columbrets, amb una reproducció tardana, relacionada amb la captura d'ocells en migració autumnal Tenen una posta de 2 o 3 ous, que es desclouen al setembre També s'hi troben exemplars de manera regular a les comarques del Berguedà i el Solsonès 

Pren el nom de l’antic poble situat a l’esquerra de l’Éssera i al davant de la Pobla de Castre, aigua avall de Graus, que fou negat en omplir-se la resclosa aquest pantà, que recull l’aigua de l’Éssera i de l’Isàvena la cua del pantà arriba prop de llur aiguabarreig, amb una capacitat de 70 milions de m 3 , a més de regular el canal d'Aragó i Catalunya alimenta la central hidroelèctrica de Sant Jordi, subterrània, que té el salt al peu de la resclosa

Es caracteritzen per l’extrema hipertròfia de les aletes pectorals i, a vegades, també de les ventrals, la qual cosa els permet de planar El peix aixeca el vol utilitzant el lòbul inferior de la cua a manera d’hèlix, i això li permet una sèrie de vols successius A les costes dels Països Catalans n'hi ha dues espècies Exocoetus volitans , que pot arribar als 20 cm de llargada total, amb dues “ales” solament té hipertrofiades les pectorals, i Cypselurus heterurus , que té desenvolupades les pectorals i les ventrals

Té el cos robust, esvelt i elegant el cap és llarg i acaba amb un morro aplanat, les orelles són petites i dretes, i la cua, llarga El pelatge és curt i pot ésser uniformement negre, gris, blanc o terrós, tigrat amb ratlles fosques sobre fons gris o terrós i també tacat de negre sobre fons blanc És alà i gos de guarda molt fidel N'hi ha dues espècies, segons la talla El de més talla també és conegut pel nom de gran danès o dog alemany

El cap era massís, pla i ample, i tant a les mandíbules com a la volta bucal tenia moltes dents El tronc era gros i deprimit, la cua curta però ampla a la base i acabada en una punta afilada Els membres eren curts, però grossos i molt forts Tenien el cos recobert per unes plaques òssies com una cuirassa incompleta Hom creu que visqueren sempre dins l’aigua, bé que devien fer incursions a les vores per alimentar-se, semblants a les que fan els actuals cocodrils

El cos és massís, i pot fer uns 50 cm de longitud total Les potes del darrere són allargades, mentre que les del davant són curtes, i la cua és llarga Són de règim herbívor, i s’alimenten d’arrels i de molsa Colonitzen les regions rocalloses i muntanyoses de Bolívia, el Perú i l’Argentina La família és representada per tres gèneres, els més importants dels quals són Chinchilla i Lagostomus , que són caçats, sobretot el primer, per tal d’aprofitar-ne la pell i la carn

Tenen unes dimensions força grosses, semblants a les oques però amb un perfil aerodinàmic, amb potes fortes i palmejades, ales grosses acabades en punta, cua en forma de falca i bec robust i punxegut El color del plomatge varia entre el negre, el blanc i el castany Són ocells marins que es nodreixen de peixos, que cacen en grup llançant-se en picat sobre l’aigua, dins la qual poden arribar fins a 30 metres de fondària Nien en penya-segats rocallosos El mascarell comú Sula bassana nia al nord de l’Atlàntic