Resultats de la cerca

A més de música, estudià filosofia, teologia i ciències naturals Es doctorà en filosofia a la Universitat de Göttingen l’any 1870, i fou professor a les universitats de Würzburg 1873, Praga 1879, Halle 1884, Munic 1889 i Berlín 1893-1928 En aquest darrer centre creà, l’any 1893, l’Institut de Psicologia, que dirigí fins el 1928 Conjuntament amb els seus deixebles E von Hornbostel i O Abraham, fundà a Berlín l’Arxiu Fonogràfic 1900, institució que tingué una gran importància per al desenvolupament de la musicologia comparada Dins les perspectives de la musicologia sistemàtica s’…

Fou un pianista precoç Rebé les primeres classes d’aquest instrument de WJA Agthe i debutà a onze anys a Berlín A partir del 1837 inicià les carreres de dret i medicina en aquesta ciutat, al mateix temps que continuà els seus estudis musicals amb EE Taubert i S Dehn, els quals completà amb C Czerny, S Sechter i O Nicolai a Viena, ciutat on es traslladà el 1843 El 1844 inicià la seva activitat docent tot impartint classes de música entre membres de l’aristocràcia berlinesa i el 1846 fou nomenat professor de la cort prussiana Juntament amb J Stern i AB Marx fundà una escola de música a Berlín -…

Vida Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera, i es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona El 1839 viatjà a París, on estudià la poesia provençal, prenent com a base els manuscrits conservats Llicenciat i doctorat en filosofia i lletres el 1845, a partir de l’any següent fou catedràtic d’estètica i història de la literatura a la Universitat de Barcelona També es dedicà a la crítica literària i de l’art i a l’estudi de la literatura catalana, castellana i d’altres països europeus, com Itàlia, França, Occitània, Alemanya i Anglaterra Personatge important de la…

Nasqué en el si d’una família de músics i es formà al Conservatori de Música de Basilea amb Hans Huber Després s’installà a Berlín per a estudiar amb el pianista Martin Krause al Sternsches Konservatorium El 1930 fou cridat a substituir A Schnabel com a professor a la Hochschule für Musik berlinesa D’altra banda, atret per la direcció orquestral, dirigí el Musikverein de Lübeck 1926-28 i el Bachverein de Munic 1928-32 abans de fundar la pròpia orquestra de cambra a Berlín Amb aquesta formació recuperà bona part del repertori del segle XVIII i fou un dels primers que dirigí i alhora tocà la…

Els inicis comuns amb la música danesa fan que hom no pugui parlar d’una música sueca fins a l’època de la Reforma i l’adopció del luteranisme Els primers compositors foren Ferdinand Zellbell el Vell 1689-1765, Johan Helmich Roman 1694-1758 i Ferdinand Zellbell el Jove 1719-80 L’escola autòctona fou iniciada per Franz Berwald 1796-1868, autor de música simfònica i dramàtica, el qual succeïren Yvar Hallström 1826-1901, August Soderman 1832-76, Andreas Hallén 1846-1925, Emil Sjögren 1835-1918 i Wilhelm Peterson Berger 1867-1942, tots ells influïts pel Romanticisme alemany Altres compositors…

És un tipus abstracte en el qual són incloses totes les comunitats concretes representants d’associació que concorden bàsicament en llur composició florística i, per consegüent, també en llur estructura,ecologia, etc L’associació és definida per una taula d’inventaris i sol posseir un cert nombre d’espècies característiques, absents o presents només en quantitat més petita a les altres associacions del mateix territori Així, per exemple, les diverses menes d’alzinar que hom pot distingir als Països Catalans alzinar amb marfull, alzinar baleàric, alzinar muntanyenc, alzinar de carrasca, són,…

Fou catedràtic de botànica general de la Universitat de Barcelona 1847, càrrec en el qual succeí Miguel Colmeiro Publicà Programa y resumen de las lecciones de botánica general 1859, exposició clara i concisa de vuitanta-dues lliçons de càtedra —la darrera de les quals és dedicada a la botànica fòssil o orictològica—, amb preferència per les famílies més nombroses i interessants Per compilar i revisar la flora catalana, recorregué les comarques del Principat, especialment la Ribagorça i la Vall d’Aran, i aplegà un important herbari, que llegà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de…

Fundador de la psicologia experimental, primerament fou professor de fisiologia, a Heidelberg 1865-74, i després de filosofia, a Leipzig 1874-1918, on establí 1879 el primer laboratori de psicologia experimental d’Europa El seu pensament és alhora una reacció contra el positivisme i el naturalisme dominants i un intent de filosofia científica, basada en les dades de les ciències particulars la psicologia científica essent com a pont entre les ciències naturals i les ciències de l’esperit o ciències culturals La major part del seu treball d’investigació tingué com a objecte l’experiència i la…

Metge de professió, estudià també botànica, química, matemàtiques i filosofia A 22 anys començà a exercir la cirurgia i a 40 assolí el càrrec de primer cirurgià del rei, aleshores Lluís XV L’any 1744 esdevingué doctor en medicina i cinc anys després metge consultor del rei, i s’installà a Versalles, protegit per la marquesa de Pompadour Tenia ja més de seixanta anys quan conreà l’economia El 1757 conegué Mirabeau, poc després Turgot i Le Mercier de la Rivière, i més endavant Dupont de Nemours El primer i aquest darrer, juntament amb Le Trosne i Baudeau, foren els seus deixebles,…

Es llicencià en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca 1958 i l’any següent fou ordenat sacerdot a Salamanca El 1972 esdevingué vicerector de la Universitat Pontifícia de Salamanca Bisbe auxiliar de Santiago de Compostella 1976, el 1984 prengué possessió d’aquest bisbat El 1994 fou nomenat arquebisbe de Madrid i el 1998, cardenal, alhora que passava a ésser membre de la Congregació per a l’Educació Catòlica i membre de la Congregació del Clero Els seus posicionaments públics en temes de moral sexual o diluint el pes específic de les conferències episcopals  diferenciades a l’…