Resultats de la cerca
Es mostren 208947 resultats
ball del ciri
Ball del ciri
© C.I.C.-Moià
Folklore
Ball de sis parelles , de caire seriós i greu, en què hom duu ciris, rams i almorratxes.
Les balladores van amb vestit negre i mantellina blanca, i els balladors, amb gambeto i barret de copa Constituïa una cerimònia de traspàs d’atributs, simbolitzats pel ram i el ciri, quan eren fets canvis de càrrec d’administrador d’altar El moviment d’entrar i sortir oposadament els balladors i les balladores origina la figura d’estrella de 12 raigs igual que a la primera part de la dansa de Castellterçol En consta l’existència des del segle XVIII Era propi de la plana de Vic, les Guilleries i el Moianès, i ha perdurat, sobretot, a Castellterçol
cova del Tabac
Cova del tabac
Isidre Blanc (CC BY-SA 3.0)
Caseta del Gener
Vista panoràmica de la Caseta del Gener
© C.I.C.-Moià
anell del diable
Anell del diable
James Bailey (cc-by-nc-4.0)
Montornès del Vallès
Montornès del Vallès amb l’església de Sant Sadurní, al centre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del Mogent, fins prop de la seva confluència amb el Congost per a formar el Besòs (aquests dos darrers rius formen en part el límit W del terme), i accidentat al sector SE pels darrers contraforts de la Serralada Litoral (turó de Sant Miquel de Montornès, 413 m).
Situació i presentació Limita a l’E amb els termes de Vilanova del Vallès i Vallromanes, al S amb Santa Maria de Martorelles i Martorelles, i a l’W amb Montmeló Al N, el municipi confronta amb Granollers en un petit tram, a l’esquerra del Congost, on hi ha la Creu d’en Blanc, a l’antic camí ral El terme presenta un substrat geològic format en gran part per materials del quaternari, a excepció dels sectors del terme al S i a l’E configurats ja per materials de la Serralada Litoral El límit de ponent amb el municipi de Montmeló coincideix, només en part, amb el curs del Congost, el…
cera del Japó
Cera del Japó
Química
Matèria grassa que hom obté dels fruits d’algunes anacardiàcies.
És una massa sòlida, de color groc pàllid, de fractura concoidal, que amb el temps es recobreix d’una eflorescència blanca microcristallina Fou emprada per a la preparació de pomades i ungüents
ou del diable
Ou del diable
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet de la família de les fal·làcies, de 10 a 20 cm d’alt, fal·liforme, d’olor nauseabunda, de cama blanquinosa, porosa, fràgil, embolcada a la base del peridi, i de barret glandiforme, alveolat, recobert d’una gleva mucilaginosa i olivàcia.
De jove té aspecte d’ou i és comestible Es fa sobre l’humus, en boscs i arbredes
cascades del Niàgara
Les cascades del Niàgara
© Xevi Varela
Cascada
Salt produït pel riu Niàgara (56 km) a la frontera entre l’estat de Nova York (EUA) i la província d’Ontario (Canadà), en comunicar-se els llacs Erie i Ontario, de diferents nivells.
L’illa de Goat divideix les cascades en dues seccions la canadenca, de 918 m d’amplada i 48 m d’alçada, i la nord-americana, de 323 m d’amplada i 51 m d’alçada És un dels llocs més turístics de l’AmèricadelNord Segons el tractat del 1950 entre els EUA i el Canadà, tots dos estats participen en la seva explotació Hi ha installat el conjunt hidroelèctric més important de l’AmèricadelNord Dues ciutats, vora el riu, en porten el nom Niagara Falls , l’una al Canadà 76917 h 1996 i l’altra…
corrent del Golf
Els tres segments del tram septentrional són indicats en colors diferents i limitats per les corbes isotermes. En el delta del corrent del Golf s’originen els altres corrents de l’Atlàntic Nord
© fototeca.cat
Corrent marí de l’hemisferi boreal, a l’Atlàntic occidental.
La raó última del seu enorme cabal el segon del món en importància és la tendència del sistema hidrològic del planeta a disminuir el desequilibri tèrmic entre les zones tropicals i les polars les pecualiaritats del corrent depenen de la geografia de la conca afectada i de la interacció amb la resta de corrents marins de la zona El corrent és compost de dos trams principals, un de meridional i un de septentrional El tram meridional és originat quan a les aigües càlides a una mitjana de més de 25°C i ràpides, que surten del Golf de Mèxic cap a l’Atlàntic accelerades pel canal de…
Quinta del Sordo
Dos vells menjant, un dels catorze murals de la Quinta del Sordo
Museo del Prado
Pintura
Casa de camp que Francisco Goya adquirí als afores de Madrid el 1819, a les parets interiors de la qual realitzà la famosa sèrie de catorze ‘‘pintures negres’’ (1820-23) a l’oli.
Els murals foren passats a tela el 1873, exposats a l’Exposition Universelle de París del 1878 i oferts al Museo del Prado de Madrid —on es conserven— el 1881 És el conjunt més espectacular i original de Goya Les Parques, Duel a cops de garrot, Homes llegint, Dos joves burlant-se d’un home, Passeig del Sant Ofici, Asmodea, El gos, La Leocàdia —única obra que traspua serenitat retrat de Leocadia Weiss, la seva suposada amant—, El gran boc, Saturn, Judit i Holofernes, El romiatge de Sant Isidre, Dos vells i Dos vells menjant El seu estil, en plena maduresa, s’hi manifesta amb…