Resultats de la cerca

Ingressà a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga 1916, després d’haver residit set anys a l’Argentina Amic de Daniel Cardona i de MCarrrasco i Formiguera, s’afilià a Estat Català —decebut pel fracàs de l’Assemblea de Parlamentaris— i s’establí a París, de rellotger 1922 Fidel a Francesc Macià, el 1924 s’incorporà al moviment d’Estat Català Prestà una activa ajuda als exiliats de la guerra civil El 1945 fundà el casal de Catalunya de París, del qual fou també president Amb Lluís Esteve publicà el butlletí Estat Català 1955-59 El 1956 fou nomenat secretari delegat a l’exterior d’…

Empresari, fou cofundador de Convergència Democràtica de Catalunya a Girona 1976 i delegat de Cultura de la Generalitat a Girona 1982-95 En aquest càrrec, impulsà el desplegament de la política de normalització lingüística Destacà també per la seva tasca de defensa i recuperació del patrimoni cultural gironí, tant des del vessant dels equipaments biblioteques, arxius i museus com de l’arquitectònic Rebé pòstumament la Medalla d’Or de la Diputació de Girona 1996 i el 2006 fou instituït el premi Joan Saqués i Roca de la Fundació Valvi, atorgat anualment a persones o entitats …

Delegat a la Societat de Nacions 1930-33, ministre d’educació 1939-41, secretari de la presidència del govern 1941-43 i ministre de finances 1943 i de l’interior 1945, professà la docència universitària al seu país i a Nova York Membre destacat d’un grup literari de caràcter impressionista i renovador, de la seva obra cal destacar Barrabás y otros relatos 1928, Las lanzas coloradas 1931, Red 1936, El camino de El Dorado 1947, Letras y hombres de Venezuela 1948, Estación de máscaras 1969 i Oficio de difuntos 1976, l’assaig Medio milenio de Venezuela 1986 i les narracions Cuentos…

El seu pare s’havia destacat dins la Lliga Regionalista de Catalunya Acabada la Guerra Civil Espanyola la seva promoció política estigué determinada per la relació personal amb Mariano Calviño de Sabucedo, l’afiliació a FET-JONS i la vinculació, en condició d’assessor legal, amb l’Organización Sindical Española El 1960 entrà al consistori de Manresa com a regidor pel terç familiar i primer tinent d’alcalde, ascendint posteriorment a l’alcaldia 1964-1975 i la Diputació Provincial El 1975 s’incorporà a l’equip del governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa , com a subgovernador, càrrec…

Aquesta església era situada al sud-oest del poble d’Anglesola El primer esment de l’indret de Paganell és de l’any 1156, en què apareix consignat Pere de Paganell L’any 1166, dins la vila d’Anglesola, es documenta el carrer de la porta de Paganell L’església de Sant Pere fou un petit priorat de Santa Cecília de Montserrat, que més endavant acabà unit a Santa Maria de Montserrat El 1472 rebé la visita d’un delegat de Llorenç Marull, abat de Santa Cecília de Montserrat El 1547 en tenia cura Joan Palau, beneficiat de Tàrrega El darrer clergue que consta com a responsable d’aquesta…

Fill de Lluís de Peguera, era cosí de Pau Claris En 1597-98 es destacà en la lluita contra els francesos al Rosselló El 1626 participà en les corts de Barcelona, on fou el primer a presentar un dissentiment El 1638 era delegat de la generalitat prop del Consell de Cent en els debats sobre la repressió del contraban Fou membre de la comissió que es formà 1639 per protestar de la intromissió dels funcionaris reials en el recapte dels drets de la generalitat Coordinà la protesta contra l’empresonament de Francesc de Tamarit i fou un dels representants de la diputació enviats a…

La pressió de la Unió Europea per a eliminar el secret bancari sobre dipòsits financers va fer reorientar l’estratègia de les autoritats i bancs del país cap a l’atracció de fons de capital dels països islàmics Amb aquest objectiu, es va organitzar al final d’octubre una conferència internacional amb la participació d’institucions de Malàisia i Bahrain per a determinar les necessitats d’adaptació de les regles i els productes financers del país a les normes de la xaria En la crònica de successos, la mort a trets del conseller delegat del Bank Frick & Co a la localitat de Balzers al…

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, l’any 1959 fundà, amb la seva família, una empresa de fabricació de materials auxiliars per als automòbils, i posteriorment l’empresa Cables de Comunicación Ocupà diversos alts càrrecs, entre els quals el de director delegat del Banco de Vizcaya a Catalunya 1976-93 i president de Banca Catalana durant tres anys Fou president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona  1991-2002, del Consell de Cambres 1991-2002 i d’Eurochambres 1996-97, l’associació amb seu a Brusselles que aplega les 1200 cambres de comerç…

Llicenciat en ciències exactes i enginyer industrial per la universitat i l’escola d’enginyers de Barcelona De professió enginyer industrial, patentà uns models de gasògens per a automoció fou delegat del ministeri d’indústria a Castelló Publicà monografies tècniques Reactores nucleares i econòmiques L’economia del Regne de València segons Cavanilles , 1978, Conrear bàsicament l’assaig en castellà, amb obres com els tres volums de Temas de nuestro tiempo 1973-85, i també en català El sector menyspreat , 1977 La seva obra narrativa ha quedat recollida a De la meua terra Contes…

Estudià al seminari diocesà de Solsona i posteriorment marxà a Veneçuela el 1911 S’incorporà a la diòcesi de la Guaiana, on continuà els estudis eclesiàstics i fou ordenat de sacerdot 1913 Residí un temps a Roma per tal de graduar-se en teologia a la Universitat Gregoriana 1922-25 i en tornar a Veneçuela exercí el ministeri pastoral a Cumanacoa i a la parròquia de Nuestra Señora de Altagracia de Cumanà El 1928 fou nomenat vicari general de la diòcesi cumanesa i el 1943 fou delegat de l’administrador apostòlic d’aquesta diòcesi El 1949 es traslladà a Caracas per motius de salut,…