Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
Club Bàsquet Grifeu Llançà
Basquetbol
Club de basquetbol de Llançà.
Fundat el 1954, nasqué com a secció de bàsquet del Centre Cultural Llançà gràcies a l’impuls del mossèn Josep Benet El 1957 debutà al campionat provincial i la temporada 1964-65 es traslladà a la pista de la Salanca, inaugurada en un partit contra el Club Esportiu Laietà Durant els anys seixanta i setanta disputà habitualment el campio-nat provincial, que guanyà en nou ocasions, i tingué alguna aparició esporàdica a tercera divisió estatal L’any 1979 el sènior masculí desaparegué però fou recuperat dos anys després Des de llavors juga en competicions d’àmbit català a la pista del…
Jordi Matas Grau

Jordi Matas Grau
ARXIU J. MATAS
Escalada
Alpinisme
Alpinista i escalador.
Soci del Club Excursionista de Gràcia, formà part del Grup Especial d’Escalada, del Grup d’Alta Muntanya Espanyol i del Groupe Pyrénéiste de Haute-Montagne Fou instructor de l’Escuela Nacional de Montaña Formà part de la primera expedició catalana al Nepal, on es feu l’ascensió del Nilgiri sud-est 1970 Desaparegué en una esquerda de la glacera del Kohe Tez de l’Hindu Kush Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1971 Els membres del GEDE batejaren amb el seu nom un cim dels Andes del Perú Matasraju, 5740 m i la via Jordi Matas al cap de Sant Benet, al massís de…
Moviment Nacionalista Totalitari
Partit polític
Grup nacionalista català, de dimensions reduïdes, que se separà de Nosaltres Sols! en la clandestinitat, després de l’aixecament d’octubre de 1934.
Creà un efímer nucli format a Barcelona al voltant de l’estudiant d’arquitectura Jacint Goday Prats, potser amb ajut econòmic del consolat italià Edità el periòdic Ferms quatre números, agost-novembre de 1935 i introduí el terme “totalitari” en el llenguatge polític català, que significava tant l’aspiració a un estatisme molt pròpia de la moda política dels anys trenta a Europa com el somni d’una unificació pancatalanista incloent-hi Occitània “la Catalunya totalitària” El grup no tingué major trans-cendència que la curiositat que suscitàpel seu discurs ideològic Desaparegué ben…
quintatò
Música
En l’orgue, joc labial de fons, de talla estreta, que afavoreix l’harmònic de quinta.
Del llatí quintam tenens , a més del so fonamental deixa sentir, en segon lloc, el tercer harmònic la dotzena, és a dir, quinteja De so dolç i un xic nasal, aparegué en l’orgue de factura nòrdica i en el clàssic de l’Alemanya central, des d’on s’escampà arreu al llarg del segle XVIII Quasi desaparegué en l’orgue simfònic i ha estat reutilitzat en el neoclàssic i en el modern Construït tant de fusta tapat com de metall cònic, amb base de 32’ rarament, 16', 8’ i 4', també és utilitzat com a joc fonamental en els cossos secundaris de l’orgue
sotsvegueria d’Igualada
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (5.148 h [1718]).
El 1233 consta com a sotsvegueria de la vegueria de Vilafranca Al segle XIV desaparegué momentàniament, i reaparegué després del 1381, data en què Igualada passà a formar part de la vegueria de Barcelona El 1467 la integraven Capellades, Castellolí, Claramunt, Espoia, Espelt, Òdena, Orpí, la Torre de Claramunt, Tous i Vilanova del Camí El 1508 el duc de Cardona en féu desmembrar els termes dels castells d’Òdena, Montbui i Claramunt, que foren inclosos a la vegueria de Manresa, però l’escissió fou transitòria, així com la unió de Rubió, Jorba i Copons, a la sotsvegueria d’Igualada, que…
Unió Esportiva Girona
Futbol
Club de futbol que existí a Girona.
Fou fundat el 1921 arran de la fusió entre el Centre Gironenc, hereu de l’Strong Esport, el primer gran club de la ciutat 1902, i altres equips Participà en la tercera categoria del Campionat de Catalunya, de la qual fou campió de grup en les edicions 1924-25 i 1928-29 Començà jugant al Camp de Mart de la Devesa fins que el 29 de juny de 1922 inaugurà l’estadi de Vista Alegre en un partit contra el Futbol Club Barcelona Arribà a tenir un miler de socis i desaparegué el 1930 En lloc seu, aquell mateix any, es fundà el Girona Club de Futbol
Ingrid Pons Molina
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Pivot que s’inicià al CE Mireia de Montgat i l’any 1988 passà a l’equip formatiu del Segle XXI Jugà amb el Club Esportiu Universitari de Barcelona 1992-98 i el Ros Casares 1998-204, amb el qual guanyà tres Lligues 2001, 2002, 2004 i tres Copes de la Reina 2002, 2003, 2004 Tornà a l’Universitari–FC Barcelona 2004-07 i quan l’equip desaparegué fitxà pel CB Puig d’en Valls d’Eivissa, on finalitzà la seva carrera Amb la selecció espanyola assolí dues medalles de bronze en el Campionat d’Europa 2001, 2003 i disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004
Associació d’Alumnes Obrers

Partit de futbol al camp de l’Associació d’Alumnes Obrers
Arxiu Comarcal del Garraf. Fons Fotogràfic Municipal de Vilanova i la Geltrú
Esport general
Entitat fundada el 1916, a Vilanova i la Geltrú, pels obrers que assistien a l’Escola Industrial.
Fou més coneguda com L’Associació i tingué com a objectiu una activitat educativa Edità el Butlletí de l’associació d’alumnes obrers de l’Escola Industrial 1922 El 1923 començà un període d’expansió, amb l’adquisició d’un terreny que es convertí en estadi –actualment és el camp municipal de futbol de Vilanova i la Geltrú– A més del futbol, tingué seccions d’atletisme, natació i ciclisme L’equip de futbol es consolidà com un dels més importants de la comarca del Garraf Després de proclamar-se campió d’aquesta competició 1928, jugà tres temporades 1928-31 a segona preferent i desaparegué al…
Agrupació Excursionista Ginesta
Excursionisme
Entitat excursionista de Tarragona fundada el 1929.
Al començament promogué l’acampada esportiva organitzant campaments i aplecs excursionistes a les comarques del Camp de Tarragona Entre el 1929 i el 1936 edità un butlletí Disposava d’una important biblioteca, una secció d’excursionisme i una secció de minyons de muntanya Desaparegué durant la Guerra Civil i es reorganitzà el 1951 A les activitats d’acampada s’hi incorporaren les seccions juvenil de ciclisme i d’espeleologia, i es recuperà el butlletí informatiu que des del 1953 va ser en català El 1973 es fusionà amb el Grup Excursionista Muntanyenc de la mateixa ciutat i es…
el Paganell
Priorat
Antic priorat benedictí (Sant Pere del Paganell) del municipi d’Anglesola, prop de l’antic camí ral a Lleida (resta només el nom de la partida de Sant Pere).
L’antic terme de Paganell nom derivat del llatí pagus és esmentat des del 1175 com a possessió dels Anglesola L’església de Sant Pere de Paganell donà nom a la partida actual, al S del terme, i era possessió, almenys des del segle XIII, del monestir de Santa Cecília de Montserrat, que hi establí el priorat benedictí de Sant Pere de Paganell els priors són coneguts des del 1347 després de la guerra contra Joan II, l’abat envià un visitador per reorganitzar el priorat, ja decadent, i refer el culte Decadent el 1472, era en plena ruïna a mitjan s XVI Al llarg del segle XVII…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina