Resultats de la cerca

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona 1972, el 1978 es doctorà per aquesta mateixa universitat amb una tesi dirigida per Ramon Margalef Catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona 1986, des del 1978 impulsa i dirigeix el grup de recerca sobre ecosistemes aquàtics continentals i la seva conservació i gestió Freshwater Ecology and Management FEM, reconegut des del 2005 per la Generalitat de Catalunya Coordina el projecte europeu Life Trivers, en l’àmbit de la Directiva marc de l’aigua de la Unió Europea És membre fundador de la Fundación Nueva Cultura del Agua 2006,…

Vida Es formà al seminari de la Seu d’Urgell i el 1914 ingressà a l’Escola Pia Fou introduït al cant gregorià per Gregori M Sunyol, a qui succeí el 1936 com a professor del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Milà, centre que arribà a dirigir Després de la Guerra Civil retornà a Barcelona, on tingué un important protagonisme en la divulgació del cant gregorià mitjançant el seu mestratge al seminari i al Conservatori Municipal Entre la gran quantitat d’escrits dedicats a la popularització del cant litúrgic, destaca el llibre El cant gregorià, un model de música religiosa 1971 Fou cofundador…

Es formà al Conservatori de Milà i començà a treballar en l’Orquestra de la Scala com a violinista i, ocasionalment, violista Graduat el 1898, el 1903 feu el seu debut com a director d’orquestra a Ferrara Posteriorment treballà com a director substitut a la Scala, on la seva feina fou molt valorada per A Toscanini, que feu possible la seva promoció Així, el 1907 es presentà al Covent Garden, i dos anys després fou nomenat director principal de la Scala, on romangué fins el 1914, i en 1917-18 Dirigí al Metropolitan de Nova York 1924-34, a l’Òpera de Roma 1934-43 i el 1962 i a l’Òpera de…

Estudià amb Sophia Brilliant, Jan Chiapuso i Gavin Williamson, i més tard, entre el 1932 i el 1935, a la Juilliard School amb Olga Samaroff Aquest darrer any debutà a Nova York amb dos concerts dedicats a JS Bach, l’obra del qual interpretà al piano, clavicèmbal, orgue electrònic i, fins i tot, sintetitzador Fou professora a Filadèlfia, Nova York i, en 1966-72, a la Universitat de Califòrnia Després de deu anys d’actuacions als Estats Units debutà a Europa el 1947, on posteriorment actuà amb freqüència, especialment als festivals dedicats a Bach La devoció per la música de JS Bach l’ha…

S’inicià en la música al Conservatori de Música de Manresa, estudis que completà amb destacats professors tant del país com de l’estranger Ben aviat destacà en les seves actuacions com a solista i també com a integrant de grups de cambra Ha tocat amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, la Banda Municipal de Barcelona, l’Agrupació Instrumental Contemporània i l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra, entre altres formacions El seu repertori inclou des d’obres clàssiques fins a peces d’autors contemporanis i és molt important la seva tasca de divulgació de la música dels compositors de les noves…

Dedicat inicialment al llibre de text, impulsà posteriorment colleccions literàries Càtedra, 1973, de ciències humanes i divulgació científica Pirámide, 1973 Eudema, 1986, dirigida al sector universitari i s’introduí en el mercat de les altres llengües de l’Estat Ediciones Xerais, 1979 Editorial Barcanova , 1980 Haritza, 1996 el 1985 creà Ediciones Algaida, especialment dirigida al mercat andalús Els anys vuitanta inicià una política d’absorció d’altres editorials, entre d'altres, Tecnos 1981, Biblograf 1985 i Alianza Editorial 1989, a més de l’adquisició d’editores Llatinoamericanes Ha…

Bru Parera i Matas , compositor, mestre de capella i organista, fou pare de Joan Parera i Santacana Sitges, Garraf 1838 — Barcelona 1910, un dels decoradors més destacats a la Península en el seu temps imposà en residències i diversos establiments públics un estil entre renaixentista i neogrec Fills seus foren l’escultor Antoni Parera i Saurina i Miquel Parera i Saurina Barcelona 1863 — 1919, editor format al taller del seu pare i a París en la seva joventut publicà poemes catalans a periòdics amb el pseudònim de Miquel Dotzanys entrat al ram del llibre, edità, aconsellat sovint per Francesc…

Autodidacte, es lliurà durant més de trenta anys al periodisme, sobretot a la premsa de Barcelona i de Lleida Collaborà a En patufet i després a La Nuri , redactà el Calendari d’En Clovis 1927, i, amb el pseudònim de Macià Floris , i sobretot, amb el de  Clovis Eimeric o amb el seu nom, conreà la novella infantil El cavaller de la creu, El minyó del cop de puny, etc i especialment la novella rosa Amb el cor no s’hi juga , 1925  La puntaire , 1926, que també escenificà La taverna d’en Mallol , 1927  La bolxevica , 1928, etc Aquestes obres, properes a la literatura de consum, però no exemptes…

Catedràtic a la Universitat de Madrid i director de l’Instituto de Arqueología Rodrigo Caro de Madrid Estudià les colonitzacions Fenicios y carthagineses en Occidente , 1942 Hispania graeca , 1948 i l’art i l’arqueologia ibèrics La Dama de Elche , 1943 La arquitectura entre los iberos , 1945 i altres treballs, on defensà una cronologia molt baixa de la cultura ibèrica, avui poc seguida Posteriorment es dedicà sobretot a l’època romana a la península Ibèrica Esculturas romanas de España y Portugal , 1949 Arte romano , 1955 i feu edicions de divulgació de les fonts escrites, com…

Fundà la Revista Industrial el 1856 i presidí la secció de propaganda de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Fundà i presidí l’Acadèmia de Taquigrafia i la Revista Taquigráfica 1874 Entre el 1858 i el 1860 publicà regularment al setmanari La Antorcha Manresana  una “crònica barcelonesa”, esporàdicament en llengua catalana, en què relacionà la iniciativa de publicació de Los   trobadors nous i de la creació dels Jocs Florals amb la modernització del país i la restitució dels principis de catalanitat Publicà obres de divulgació, articles —sobretot al Diario de Barcelona — i guies de…