Resultats de la cerca
Es mostren 1979 resultats
Julián Martínez Ricart
Història del dret
Polític.
Doctor en dret 1839, s’afilià al partit progressista, fou capità de la milícia nacional, alcalde de Sogorb 1854, diputat provincial i, durant la Revolució de Setembre del 1868, president de la junta revolucionària de la ciutat Després fou diputat a les corts constituents del 1869, on votà Amadeu de Savoia, i fiscal del tribunal suprem fins a la Restauració
Joan Lluís Martín i Mengod
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Doctor en dret 1900 i llicenciat en filosofia 1901, fou catedràtic d’institut El 1892 s’afilià al carlisme, i fou regidor de València 1903-15 Collaborà en El Correo de la Provincia 1892, La Monarquía Federal , La Idea Popular , La Lucha , El Pueblo Obrero i altres periòdics, i dirigí 1911-13 i 1914-18 l’òrgan carlí Diario de Valencia
Joaquim Marín i Mendoza
Història
Erudit.
Doctor en filosofia i lletres i en dret per la Universitat de València, fou catedràtic de dret natural als Estudios de San Isidro de Madrid i membre de l’Academia de la Historia Fou autor de l’obra Historia de la milicia española 1776 i Historia del derecho natural y de gentes 1776 i anotà unes quantes obres de jurisprudència
Martín López de Baylo
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou doctor en ambdós drets i lloctinent del justícia major d’Aragó Fou secretari d’Antoni Agustí i Albanell, arquebisbe de Tarragona —sobre la biblioteca del qual publicà una Noticia 1586, canonge de la catedral de Tarragona i, el 1605, canonge electe de la de Saragossa, càrrec del qual no arribà a prendre possessió Fou bibliotecari de Felip III de Castella
Francesco Loddo-Canepa
Historiografia
Historiador sard.
Doctor en dret Dirigí l’Archivio di Stato de Càller 1936-45 i collaborà a Archivio Storico Sardo , Studi Sardi , etc Fou catedràtic de paleografia 1936-57 i d’història a la Universitat de Càller Especialitzat en el darrer període català de Sardenya, ha publicat també obres generals, com La Sardegna 1931, La Sardegna attraverso i secoli 1952 i I sardi 1956
André Mayer
Biologia
Fisiòleg.
Doctor en medicina, fou professor a la facultat d’Estrasburg 1919 Feu investigacions sobre temes diversos com ara l’estructura i la natura colloidal del protoplasma, els equilibris fisicoquímics en les cèllules vives, la regulació tèrmica en els organismes i els efectes fisiològics dels gasos de combat Fou un dels fundadors de la FAO, de la qual esdevingué president executiu
Andreu Samorera
Història
Vicecanceller de Pere III de Catalunya-Aragó.
Doctor en drets El 1329 ja havia intervingut en l’afer de l’aplicació del fur d’Aragó en algunes localitats valencianes Aconsellà i assessorà jurídicament el rei Pere en el procés contra Jaume III de Mallorca i el 1344 participà en la campanya final mallorquina i en les posteriors negociacions que havien de posar fi a la independència del regne de Mallorca
Prudenci Seró i Navàs
Botànica
Briòleg i metge.
Doctor en medicina i en ciències naturals Exercí la medicina a Granyena de les Garrigues i la docència a instituts de segon ensenyament de Cervera i Tarragona i a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona Publicà Musgos de los alrededores de Bohí 1956, Flora briológica de las comarcas barcelonesas 1956, Contribución al estudio de la flora briológica catalana 1962
Francesc Ortí i Figuerola
Historiografia
Historiador.
Fill de Josep Vicent Ortí i Major Doctor en teologia 1716, canonge de la seu de València, ordenat de sacerdot el 1719, qualificador del Sant Ofici 1725, rector de la Universitat 1728-31 Durant el seu rectorat s’oposà als jesuïtes, que pretenien de monopolitzar les aules de gramàtica, i publicà unes interessants Memorias históricas de la universidad de Valencia Madrid 1730
Petruška
Teatre
Personatge principal del teatre de titelles rus.
Probablement prové del Pulcinella italià Posseeix característiques similars, encara que adaptades al país, al personatge dels teatres de titelles italià i francès Petruška, la seva muller, el gitano, el doctor, el guàrdia, l’alemany, el gos, etc, formen el conjunt teatral ple d’improvisació i d’humor que representa escenes satíriques, còmiques, costumistes, etc Stravinskij compongué un ballet 1911 sobre aquest tema
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina