Resultats de la cerca
Es mostren 7693 resultats
Manuel Balet Portabella
Joaquim (a l’esquerra) i Manuel (a la dreta) Balet Portabella
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Pilotari.
Jugador de cesta punta, fill de Manuel Balet Crous Membre del Club Vasconia, es proclamà onze vegades campió d’Espanya en la posició de davanter 1946, 1948-53, 1955-58 Les seves parelles foren Teodoro Barasona 1948-49, Antoni Amat 1950-51 i 1957, A Bastart 1946 i el seu germà Joaquim 1952-53, 1955-56 i 1958, amb el qual fou campió del món 1952 i subcampió 1958 Es retirà el 1962 i fou seleccionador estatal 1970-73
Raimon Brugués Puig
Agustí (a la dreta) i Raimon (a l’esquerra) Brugués Puig
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Pilotari.
Membre del Club Natació Barcelona Fou deu vegades campió de Catalunya de parla curta, vuit amb Pere Hernández 1978-85 i dues amb el seu germà Agustí 1975, 1976, amb qui guanyà també el Campionat de Catalunya de paleta 1980 Amb Hernández aconseguí la Copa del Rei en pala curta 1978, 1980, 1981, 1985, el Torneig Federacions en pala curta 1983, 1984, 1986, el Campionat d’Espanya de Clubs en pala curta 1980, 1981, el Campionat d’Espanya de pala llarga 1978, 1980, 1981, 1985, el campionat San Fermín Chiquito en pala curta 1981 i el Campionat del Món en pala curta 1982, 1986, del qual foren…
Agustí Brugués Puig
Agustí (a la dreta) i Raimon (a l’esquerra) Brugués Puig
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Pilotari i dirigent esportiu.
Membre del Club Natació Barcelona Fou campió de Catalunya de paleta amb el seu germà Raimon 1974-79, amb Josep M Ferré 1974-79 i novament amb el seu germà 1980, i de pala curta amb Josep Massip 1969, 1971, 1974 i amb Raimon 1975, 1976 S’adjudicà el Campionat d’Espanya de clubs de paleta de cuir amb Raimon 1980 Ha estat campió d’Espanya de frontennis amb Ferré 1980 Fou reserva en el Campionat del Món 1970 en la modalitat de frontennis en què la selecció espanyola quedà segona Es retirà el 1982 i és president de la Federació Catalana de Pilota des del 1985
Joaquim Balet Portabella
Joaquim (a l’esquerra) i Manuel (a la dreta) Balet Portabella
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Pilotari.
Jugador de cesta punta, fill de Manuel Balet Crous Membre del Club Vasconia, fou cinc vegades campió d’Espanya en la posició de saguer amb el seu germà Manuel els anys 1952, 1953, 1955, 1956 i 1958, campió del món el 1952 i subcampió el 1958, any que es retirà
Índia
L’Himàlaia, amb l’Everest al fons i el Lhotse a la dreta
© X. Pintanel
Península
Península del sud d’Àsia, situada entre l’Afganistan a l’W, l’Himàlaia al N, la serralada Assam-Arakan, que la separa de Myanmar, a l’E, i el golf de Bengala i la mar d’Aràbia, al SE i SW. Bé que dividida políticament en tres estats (Índia, Pakistan i Bangladesh), és considerada una unitat geogràfica, un subcontinent, que pren el nom de l’Indus.
El relleu El subcontinent indi es divideix en tres grans regions regions gondwanianes, arc himalaià i plana indogangètica Les regions gondwanianes són formades per un bloc vell de l’Índia peninsular, de roques antigues, que deu els relleus més representatius a ruptures tardanes Al Dècan els aixecaments i basculaments dels blocs han ocasionat un relleu molt variat als relleus dissimètrics dels alineaments E-W del N Vindhya, Kaemōr, Sātpura, etc s’oposen els horste dels Ghats Occidentals, de pendents abruptes, i els relleus menors dels Ghats Orientals, muntanyes de Cuddapah i turons d’Orissa…
Torrent de Cinca
Torrent de Cinca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, estès a la dreta del Cinca, al SE de l’extens terme de Fraga (plans de Cardell i Buriat, als Monegres), davant la confluència del riu amb el Segre.
Els conreus ocupen 1989 una superfície total de 2 629 ha, el 74% de la qual correspon al secà, dedicat gairebé exclusivament a l’ordi El regadiu és en expansió gràcies a la prolongació de l’antiga séquia o canal del Cinca, que permet accedir a la part plana del terme 67% de la superfície municipal Hom hi troba blat i ordi gairebé el 50% Els fruiters ocupen 599 ha predomina el presseguer, seguit de la pomera i la perera L’ametller i l’olivera són conreus residuals 94 ha en conjunt el 1989 Predomina el règim d’explotació directa 96,4% el 1989, i la terra és dividida en 108 explotacions, de les…
Balaguer
Vista aèria del nucli antic de la ciutat de Balaguer, a la riba dreta del Segre. Dalt del turó, l’església parroquial i antiga col·legiata de Santa Maria
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Noguera, situat al peu dels darrers plecs subpirinencs.
Situació i presentació Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l’actualitat ho és de la comarca de la Noguera El municipi de Balaguer, a banda i banda del Segre, té una extensió de 57,32 km 2 confronta amb el municipi de Menàrguens SW i, a ponent del Mormur 329 m i de la partida de la Fuliola, amb el de Castelló de Farfanya W A tramuntana la divisòria, per la Garriga, separa el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de…
Foixà
La vila o barri de Castell, a Foixà (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la dreta del Ter.
Situació i presentació Limita al N amb Jafre, al NE amb Verges, a l’E amb Ultramort, al S-SE amb Parlavà i Rupià, al SW amb la Pera, a l’W amb Flaçà i Sant Jordi Desvalls ambdós del Gironès i al NW amb ColomersEl municipi comprèn el poble de Foixà, dividit en dos nuclis la Vila i l’Església, els barris de poblament disseminat com Cuells, els Masos i el Raval, els pobles de Sant Llorenç de les Arenes i de la Sala i l’antic poble de Sidillà A ponent el territori és accidentat pels darrers contraforts septentrionals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels puig de Brugada, de 158 m El municipi…
Sant Pere de Galligants
Capçalera i campanar de Sant Pere de Galligants
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada en un raval septentrional de la ciutat de Girona (raval de Sant Pere), a la dreta de la riera de Galligants.
Primerament era extramurs de la ciutat, però el nou cinyell de muralles, construït en temps de Pere IV, a partir de l’any 1362, la inclogué en la ciutat, passant la muralla per la ratlla dels seus absis la porta de Sant Pere era al peu del campanar S'ignora el moment de la fundació fou, però, a la fi del segle X El 992 el comte Ramon Borrell vengué a l’abat el domini i la jurisdicció del raval de Sant Pere, que el rei Pere III recuperà el 1339 mitjançant la permuta amb els drets reials a la vila i castell de Palafrugell El 1117 el comte Ramon Berenguer III l’uní al monestir ultrapirinenc de…
la Baronia de Rialb
Carrer de Gualter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, a la riba dreta del Segre.
Situació i presentació El municipi de la Baronia de Rialb, de 145,03 km 2 , és el quart en extensió de la comarca, bé que un dels menys poblats de tota la Noguera Ocupa l’angle NE de la comarca i el seu terme fa un entrant vers les veïnes comarques del Pallars Jussà, amb la qual termeneja pel municipi d’Isona al sector de Benavent de la Conca, al NW, i l’Alt Urgell, amb la que confronta pel terme de Coll de Nargó, al NE, i pels de Peramola i Bassella a l’E Al S, el municipi de la Baronia de Rialb limita amb els termes noguerencs de Tiurana i Ponts, i a l’W amb Artesa de Segre, a través del…