Resultats de la cerca
Es mostren 6678 resultats
alabarders
Militar
Cos de guàrdia de reis, sobirans o grans senyors, des de la tardana edat mitjana.
Un cos d’alabarders fou fundat per Ferran II de Catalunya-Aragó arran de l’atemptat de què fou objecte a Barcelona el 1504 Organitzat per Carles V amb 50 guardes, augmentà, després, a 100 i, al final, a dues companyies de 100 homes Eren dividits en dues o tres classes, refoses altre vegada per Felip V el 1707 Després de diverses reorganitzacions, el cos fou suprimit per la Segona República 1931 El 1979 hom tornà a establir una secció d’alabarders al Regimiento de la Guardia Real A Barcelona, el 1588, el Consell de Cent aconseguí que només portessin guarda d’alabarders el rei i el seu…
carnalatge
Història
Dret que, a l’edat mitjana, gravava el bestiar transhumant en passar pels dominis reials.
La pastura d’aquest bestiar en els mateixos dominis era gravada amb el dret d'herbatge
cantilena
Literatura
Música
Cançó monòdica de l’edat mitjana de melodia molt coneguda i que sovint tenia refrany.
invàlid | invàlida
Dit dels soldats les ferides i l’edat dels quals han fet incapaços de servir.
immunitat
Dret
Dret català
Durant l’alta edat mitjana, privilegis i exempcions concedits pels sobirans a alguns dominis territorials.
La immunitat, que tenia antecedents en el Baix Imperi Romà, fou aplicada freqüentment pels monarques carolingis i comportà la renúncia, per part del poder reial o públic, a exercir certes facultats sobiranes en el territori on era concedida Aquest fet contribuí notablement a limitar el poder reial i a establir el sistema feudal
Valanginià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Cretaci inferior, situat damunt el Berriasià i sota l’Hauterivià.
L’estratotip és a Valangin Neuchâtel, Suïssa
Turonià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Cretaci superior, situat damunt el Cenomanià i sota el Coniacià.
L’estratotip és a Tours Turena, França
Pendleià
Geologia
Estatge (i edat) del Namurià A, que jeu damunt el Viseà i sota l’Arnsbergià.
fase assíntica
Geomorfologia
Fase orogènica usada per a separar el Cambrià del Precambrià.
L’edat roman incerta orogènia
alumne | alumna
Educació
Persona que rep ensenyament (amb relació a qui el dóna, a l’establiment docent on el rep, a la matèria que aprèn), deixeble, escolar, estudiant, educand.
En les relacions mestre-alumne, aquest pot ésser considerat com un subjecte més o menys passiu o com l’agent més o menys actiu de la pròpia formació, segons el tipus d’educació que hom li doni Per a la classificació d’alumnes en graus escolars hom té en compte diversos criteris l’edat cronològica, l’edat pedagògica segons els coneixements mesurats per proves objectives, l’edat psicològica segons el desenvolupament mental apreciat per tests i el grau d’adaptació social les concepcions més modernes de l’educació defensen que és millor no classificar els…