Resultats de la cerca
Es mostren 4111 resultats
Coró
Ciutat
Ciutat del nomós de Messènia, al Peloponès, Grècia, situada a l’extrem occidental del golf de Messènia.
A l’edatmitjana fou possessió de Venècia, que hi establí una important base naval El 1532 fou conquerida per l’estol d’Andrea Doria, al servei de Carles V, però el 1533 fou assetjada pels turcs per mar i per terra i l’emperador ordenà de retirar-se'n 1534
duc
Història
Persona que té al seu càrrec el govern d’un ducat.
A l’edatmitjana es tornaren a confondre la jerarquia militar i la civil amb la judicial, administrativa i financera, i el títol de duc comportà l’exercici del poder polític autònom però poc o molt subordinat a un sobirà A França, des del final dels merovingis, els ducs constituïren els personatges més elevats de la jerarquia després del rei, i des d’abans del segle XII foren posseïdors d’un feu de títol Els carolingis de França i d’Alemanya nomenaren també ducs amovibles, però a mesura que el poder reial es debilitava aquests anaren prenent més llibertat i autonomia…
proscripció
Dret processal
Dret romà
Entre els romans, anunci públic de la subhasta dels béns d’un deutor.
Més tard, per illació, indicà també la pena d’exili —commutació normal de la pena de mort— amb confiscació dels béns A l’edatmitjana significà l’exili forçós per causes polítiques o la pena capital sense judici previ i l’acte de posar algú fora de la llei o mort civil
daner
Etnografia
Individu d’un poble escandinau del sud de Jutlàndia.
Hom creu que els daner procedien dels svea i que ocuparen, vers l’any 500, Suècia i les illes dels voltants Els danesos en reberen el nom, que fou aplicat indiferenciadament, juntament amb el de normands , a tots els vikings De fet, però, daner no significà danès fins a l’edatmitjana
nan | nana
Història
Persona que, dins la seva espècie, és d’una petitesa extraordinària.
Ja a l’antiguitat, aquestes persones —que sempre despertaren curiositat—, considerades a Grècia i a Roma com a bufons, foren tingudes com a objecte de diversió, sobretot en les corts i els palaus Aquesta tradició es mantingué durant l’edatmitjana i el Renaixement i arribà fins a la cort mexicana de Moctezuma
la Clusa d’Amunt
la Clusa d’Amunt L’església de Sant Nazari
© Fototeca.cat
Poble
Poble, cap del municipi de les Cluses
(Vallespir), a 135 m alt, a la dreta de la ribera de Roma, vora la carretera de Perpinyà a Barcelona.
És constituït al voltant de l’antic castell de la Clusa , bastit a l’alta edatmitjana damunt una de les dues fortificacions romanes de la Clusa, i de l’església parroquial Sant Nazari, preromànica, fortificada, de planta basilical amb tres absis, que conserva part de la decoració mural romànica, obra del Mestre de Fenollà
Cataló
Història
Castell imaginari situat, bé a Gascunya, bé a Guiena, del qual hauria sortit el llegendari Otger Cataló
per a la conquesta del territori que hauria d’ésser anomenat, per aquest fet, Catalunya
.
El nom és una catalanització de la forma llatina Catalaunum o castrum Catalaunicum de la ciutat de Châlons-sur-Marne Xampanya, prop de la qual tingué lloc el 451 la batalla dels Camps Catalàunics a l’edatmitjana fou general de situar, erròniament, els Camps Catalàunics prop de Tolosa, on residia, aleshores, la cort visigòtica
garbellador | garbelladora
Oficis manuals
Persona que garbella, especialment el blat.
Des de l’edatmitjana era un ofici municipal o públic A Barcelona i a València depenien directament de la batllia general La seva aparició com a gremi sembla ésser tardana El 1666 es formà el de Barcelona, que era dividit en dos bàndols Els de Girona eren units, el 1696, amb el de forners
mapamundi

Mapamundi, 2008
© Fototeca.cat
Cartografia
Mapa que representa la superfície de la Terra dividida en dos hemisferis.
A l’antiguitat hom ja en construí, bé que només se’n conserven a partir de l’edatmitjana, entre els quals té un gran interès l’Atles català Des del segle XVI els mapamundis són establerts matemàticament projecció de Mercator Actualment, hom utilitza les projeccions de Mercator, l’ortogràfica, l’estereogràfica, etc projecció
lapidació
Història del dret
Forma d’execució de la pena capital practicada per diversos pobles i en diverses etapes de la seva història.
Entre els antics hebreus, la pena era acomplerta fora de la ciutat, i els testimonis del fet delictiu eren obligats a tirar la primera pedra Aquest sistema perdurà en algunes societats primitives, durant l’edatmitjana, i encara avui és vigent en alguns codis penals musulmans Sovint era utilitzat contra les dones condemnades per adulteri
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina