Resultats de la cerca
Es mostren 1464 resultats
Izaskun Bilbao Barandika

Izaskun Bilbao Barandika
© Parlament basc
Política
Política basca.
Llicenciada en Dret per la Universitat de Deusto, fou designada secretària interventora de l’Ajuntament biscaí de Kortezubi Militant del PNB, fou regidora de l’Ajuntament de Bermeo 1987-91, directora de serveis del Departament de Cultura del Govern basc 1989-94 i des del 1996 ocupà les mateixes funcions al Departament d’Interior, aleshores dirigit per Juan María Atutxa Diputada al Parlament basc des del 1996, fou elegida presidenta del Parlament basc al maig de 2005 la primera dona en ocupar el càrrec en substitució del seu predecessor, després que l’elecció fos desbloquejada…
Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt
Història
Comte d’Oliva i camarlenc d’Alfons el Magnànim, conegut també per Ramon de Riu-sec.
Fill de Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera Prengué part en les guerres d’Itàlia al servei d’Alfons el Magnànim del 1433 al 1458 Com a segon comandant de la flota reial, capitanejada per Bernat de Vilamarí, es distingí en la segona batalla naval de Ponça 1454, contra els genovesos Formà part de l’ambaixada tramesa pel rei a Calixt III, per felicitar-lo per la seva elecció 1455 El rei Alfons li donà Empúries de Sardenya 1438, on tenia altres possessions heretades dels seus pares, i li concedí el títol de comte d’Oliva 1449 El 1444 permutà el seu feu de Naso a Sicília pels de…
Guillaume de Croÿ
Història
Senyor de Chièvres i duc de Sòria.
Fou governador de Flandes en marxar 1506 Felip el Bell cap a Castella succeí el seu cosí Charles de Croÿ 1509 com a preceptor del futur Carles V, del qual fou conseller durant el primer viatge del rei a la península Ibèrica 1517-20 Intentà d’orientar la política reial cap a l’amistat amb França, en collaboració amb el canceller Jean Sauvage mort aquest 1518, hi hagué de renunciar per l’elecció de Carles com a emperador 1519 Durant l’estada del rei a Catalunya féu de mitjancer entre ell i els agermanats valencians, per als quals obtingué el reconeixement oficial La seva actitud…
Conferència Episcopal Espanyola
Institució de l’Església catòlica espanyola en comunió amb la Santa Seu de Roma i el papa integrada pels bisbes de l’Estat espanyol.
Fundada l’any 1966, la seva tasca consisteix a administrar l’exercici conjunt de funcions pastorals de l’episcopat pel que fa als fidels del seu territori, amb l’objectiu de desenvolupar la vida catòlica i la seva missió evangelitzadora Es regeix pels acords del 1979 entre la Santa Seu i l’Estat espanyol Des de la seva creació fins el 2020 tots els arquebisbes de Madrid en foren presidents, càrrec que ha estat ocupat, successivament, per Fernando Quiroga Palacios 1966-69, Casimiro Morcillo González 1969-71, Vicent Enrique i Tarancón 1971-81, Gabino Díaz Merchán 1981-87, Ángel Suquía…
Tomàs de Rocamora
Cristianisme
Mestre general de l’orde dominicà i bisbe de Mallorca (1644-53).
Vers el 1593 professà al convent dominicà de Saragossa i estudià a la seva universitat En el capítol general de l’orde de Tolosa del 1628 fou creat mestre de teologia i tramès al convent d’Oriola, d’on fou prior de la comunitat i rector de la universitat El 1642 assistí al capítol general de Gènova, on fou deposat el català Rodolfí i elegit el francès Miquel Margarin, germà del cardenal L’oposició al candidat francès féu elegir Tomàs de Rocamora com a mestre general de l’orde, però el papa Urbà VIII féu reposar al cap de poc Rodolfí i cessà així el curt generalat de Rocamora 1642-43 Bisbe de…
Kosovo 2011
Estat
Hashim Thaçi va ser reelegit primer ministre de Kosovo al desembre del 2010 © Unió Europea La situació política a Kosovo va estar marcada per les eleccions legislatives del desembre del 2010 i l’elecció del president de la República al principi del 2011 Les primeres van comportar la reelecció de Hashim Thaçi com a primer ministre, que va haver de celebrar eleccions anticipades arran de la sortida del seu govern d’un dels socis minoritaris, fet que li va fer perdre la majoria de què disposava al Parlament Thaçi va rebre el suport de l’AKR pel seu nomenament, i com a contrapartida…
Macedònia 2017
Estat
Les eleccions parlamentàries del final del 2016 van donar la victòria al partit de centredreta del CMRO-DPMNE, però la seva incapacitat per a arribar a un acord de govern amb altres formacions va impedir la formació d’un govern de coalició Aquesta paràlisi política va finalitzar el mes de maig quan, inesperadament, el socialdemòcrata Zoran Zaev va formar una coalició amb els partits d’ètnia albanesa El veto inicial del president del país, Gjorge Ivanov, va retardar-ne la constitució L’actualitat política a Macedònia també va estar marcada per l’elecció com a president del…
concili II de Lió
Catorzè concili ecumènic de l’Església catòlica, convocat pel papa Gregori X, el 1274.
Hi assistiren més de 200 bisbes i un total d’uns 400 participants, entre els quals Albert Magne, Bonaventura i Humbert de Romans Tomàs d’Aquino morí pel camí L’objectiu principal fou la unió de l’església grega amb Roma Miquel VIII Paleòleg, temorós de Carles I de Nàpols, que volia esdevenir emperador llatí de Constantinoble, envià legats al concili, que signaren la professió de fe imposada pel papa Aquesta submissió, però, mancada de suport popular, no durà gaire Entre les altres finalitats del concili hom pot destacar la reforma de l’elecció del papa i el projecte d’una croada…
Julio María Sanguinetti
Política
Polític uruguaià.
Diputat pel Partido Colorado 1962-73, fou ministre d’indústria i comerç 1969-72 i d’educació i ciència 1972-73 Després del cop d’estat del 1973 es dedicà al periodisme polític i a activitats culturals i esportives Líder del seu partit 1981, negocià amb els militars una transició pacífica a la democràcia Primer president elegit democràticament després de la dictadura 1984-89, el 1994 ocupà de nou el càrrec Impulsà un pla d’estabilització de l’economia i el 1995 promogué l’entrada en vigor de Mercosur amb els seus homòlegs dels altres estats membres El 1996 convocà un referèndum, que guanyà,…
Guido Ascanio Sforza
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Fill de Bosio II, comte de Santa Fiora i de Cotignola, i de Costanza, filla d’Alessandro Farnese Pau III Bisbe ja de Montefiascone-Corneto 1528-48, tot i ésser encara estudiant a Bolonya, fou elegit cardenal Bisbe de Parma 1535-60, camarlenc de l’Església 1537, legat a Bolonya 1537-38 i administrador dels bisbats de Narni 1537-38 i Chiusi 1538, el 1540 fou enviat com a legat a Hongria per obtenir un ajut contra els turcs L’any següent rebé en administració el patriarcat titular d’Alexandria Fou un dels cardenals del partit imperial en el conclave del 1550, on fou elegit Juli III, el qual l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina