Resultats de la cerca
Es mostren 664 resultats
Sant Julià del Guix (Cardona)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de la capella, d’època tardana, la qual, a causa de les modificacions que ha sofert, presenta un conjunt d’interrogants A Mazcuñan-F Junyent L’església s’aixeca vora el mas Guix, situat en un pla conreat, al centre del municipi, vora la carretera que mena al Miracle des de Cardona Poc després del quilòmetre 4 i a mà esquerra surt un camí que hi porta Long 1°31’04” — Lat 41°53’40” Les claus de la capella són al mas Guix FJM-AMB Història Aquesta església, anomenada també la Maternitat de Nostra Senyora, es trobava dintre el terme del castell de Cardona No degué passar…
Sant Sadurní de Siarb (Soriguera)
Art romànic
Desconeixem l’indret on era situada aquesta església i la vila on era erigida, encara que podria tractar-se de l’actual capella de Sant Serni al terme de Vilamur de la qual resten tan sols unes minses ruïnes que no permeten veure’n les característiques de l’estructura Potser més versemblant és situar Sant Sadurní de Siarb en el despoblat de la Santa Creu, entre Llacunes i Rubió, que per la seva extensió i localització devia ser un enclavament rellevant dins l’organització de la vall en època medieval, i que hauria quedat obsolet en les crisis demogràfiques i bèlliques del segle…
Sant Andreu de Palomar (Barcelona)
Art romànic
L’antic terme de Sant Andreu de Palomar comprenia un ampli sector del pla de llevant de la ciutat de Barcelona L’actual districte respon només en part a aquell antic territori originat en la demarcació parroquial De la casa de Sant Andreu tenim una primera menció escrita en un document datat l’any 966 Es tracta d’una donació realitzada pel comte Borrell, l’abat Landeric i el bisbe Pere Guitard, executors testamentaris del comte Mir, a la seu de Barcelona en el conjunt de béns transferits destaquen els molins del Besòs, amb totes llurs pertinences, possessions i utilitats que s’estenien des de…
Riu de Cerdanya
Riu de Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació A migdia el municipi arriba fins dalt el carenar de la serra del Moixeró en el pla de Moixeró 2078 m i les Penyes Altes de Moixeró 2276 m En aquest sector el terme confronta amb el municipi berguedà de Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer A llevant termeneja amb Urús des de la carena que es desprèn de les Penyes Altes fins a l’estret de Canals i seguint al N, fins a la tossa de Torrelles Des d’aquesta elevació vers ponent, el termenal septentrional, que separa Riu del municipi de Prats i Sansor, passa pel serrat del Solà Al sector de ponent del municipi, que…
Enfesta

Poble d’Enfesta, en un enclavat de la Molsosa (Anoia)
© Fototeca.cat
Poble
Poble i enclavament (3,61 km 2
) del municipi de la Molsosa (Solsonès), situat entre les terres anoienques dels municipis de Castellfollit de Riubregós i el de Calonge de Segarra, a l’esquerra del Llobregós.
Hi ha el castell d’Enfesta en procés de rehabilitació
Mollà
Antiga caseria
Antiga caseria i alqueria del municipi de Xàtiva (Costera), situada al racó de Mollà, petit enclavament (0,75 ha) a la dreta del riu d’Albaida, entre els termes del Genovés i Llocnou d’en Fenollet.
Depenia de la Torre de Lloris
Baridà
Enclavament
Enclavament del municipi de Ribera d’Urgellet (fins el 1968, de la Parròquia d’Hortó), al vessant septentrional de la serra d’Ares, entre els municipis de les Valls d’Aguilar, Fígols i Alinyà i Cabó.
Hi ha el mas de Cal Baridà
Las Alcotas
Caseria
Caseria del municipi de Calles (Serrans), a la zona de llengua castellana del País Valencià, que forma un petit enclavament (2,19 ha), dins el terme municipal de Xelva, a pocs quilòmetres del límit amb Aragó.
Puigcercós
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a la dreta de la Noguera Pallaresa, que constitueix un enclavament entre els termes de Castell de Mur i Talarn, fins l’any 1972 del de Palau de Noguera.
La seva església parroquial de Sant Martí el campanar de la qual és una antiga torre de defensa depenia de la pabordia de Mur
Malla

Caseria de Malla, on destaca l’església parroquial de Sant Vicenç
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba dins les terres que formen la Plana de Vic Limita al NW i el N amb el municipi de Vic, a l’E, per una petita llenca, amb Santa Eugènia de Berga i Taradell, al S amb les terres de Tona i al SW amb el municipi de Muntanyola El fet que Malla sigui un municipi físicament planer fa que no hi destaquin gaires formes de relleu Així i tot, cal mencionar el puig del Clascar 644 m, sota el qual s’alça la caseria de Malla, Puigllampat 644 m i el serrat del Vilar 820 m, al límit més meridional amb Vic, i el serrat del Prat, el serrat de Can Bou i el serrat de la Coma, al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina