Resultats de la cerca
Es mostren 2837 resultats
Francònia
Regió
Regió del nord de Baviera, Alemanya.
S'estén per la vall del Main fins als contraforts del massís de Bohèmia i arriba pel sud fins al Danubi És formada per una degradació de terrasses que alternen amb elevacions de terreny riques en boscs i pastures Té àrees menys fèrtils, com la depressió de Rednitz, on hi ha Nuremberg El clima és continental suau Manca de recursos miners, a excepció d’aigües mineromedicinals Té abundants conreus de cereals, fruiters, productes d’horta, llúpol i, als vessants de les valls, vinya La indústria es concentra a Fürth i a Nuremberg maquinària, joguines, colorants, llapis i cervesa Nuremberg és un nus…
puig Estela
Cim
Cim culminant (1 359 m alt.) de la serra de Puig Estela
.
Alineació muntanyosa dels termes de Vallfogona Ripollès i de Ridaura Garrotxa, de direcció oest-est, que s’estén entre Ripoll i el coll de Caubet, de la qual es destaquen els turons de les Balmes 1006 m i de Fosses 1087 m i els puigs de Sant Miquel i Estela Aquesta serra separa les depressions formades per la vall de Sant Joan, la collada de Sentigosa i la vall de Bianya, al nord, i la vall de Vallfogona, el coll de Canes i la vall de Ridaura, al sud, i té la seva continuació, cap a l’est, fins a Olot, en la serra de Sant Miquel del Mont
vall de Conangles
Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, al terme de Viella (Vall d’Aran), drenada pel barranc de Conangles o d’Ospitau, que, unit amb el Molierès sota d’Er Ospitau de Vielha, forma la Noguera Ribagorçana.
És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel tuc de Conangles 2 785 m alt i pel coll de Conangles obert damunt el circ de capçalera de Valarties, al tossal d’Es Estanhets 2 882 m alt, que domina el petit grup d' estanyets de Conangles , a l’oest Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redon i de Rius, separats per la tuca d’Estanh Redon 2 540 m alt, i al sud, el tuc de Comtessa 2 775 m alt A l’obaga s’estén el bosc de Conangles
Focs devastadors al Canadà
Un avió dels serveis forestals del Canadà detecta a uns 15 km de Fort McMurray, al nord de la província d’Alberta, el primer focus d’un incendi que s’estén ràpidament Al llarg de tot el mes de maig han de ser evacuades unes 90000 persones i més de 2000 cases i empreses han de ser desallotjades La majoria dels pous de petroli de la zona aturen l’activitat El 4 de juliol l’incendi és declarat sota control, però es preveu que la completa extinció duri mesos L’àrea cremada és d’uns 6000 km2 i els danys s’avaluen en uns 3200 milions d’euros
el Catllar
Santuari
Antic santuari ubicat al municipi de Ripoll (Ripollès).
Havia estat consagrat el 1040 per l’abat de Ripoll, que havia rebut el lloc del comte de Cerdanya És situat al terme de Ripoll fins el 1970, de la Parròquia de Ripoll, al cim de la serra del Catllar , prolongació oriental de la serra de Matamala 1 112 m alt, al baix Ripollès, la qual s’estén des de la riera de Vilardell, a l’oest, fins al Ter, damunt Ripoll, a l’est, al qual desemboquen les aigües del vessant meridional, directament o per la vall de les Llosses, que la limita al sud les aigües del vessant septentrional desguassen al Freser
Reixac

Vista de Sant Fost de Campsentelles (Martorelles), des de Sant Pere de Reixac
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antiga parròquia (Sant Pere de Reixac) del municipi de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), centrat per l’església de Sant Pere (191 m alt.), a l’esquerra del Besòs, al sector muntanyós que limita amb els contraforts de la Conreria.
L’hàbitat dispers s’estén pel pla de Reixac , on hi ha el veïnat del Pla de Reixac i es continua a l’altre costat del Besòs pel pla del Masrampinyo on han sorgit modernament els nuclis industrials del Masrampinyo i de Sant Pere de Reixac Al S de l’antic terme parroquial hi ha el nucli residencial de la Vallençana, antiga quadra El lloc és esmentat ja el 963, i la parròquia el 1028 Pertangué als monestirs de Sant Jeroni de la Murtra Badalona i de Sant Cugat del Vallès La primitiva església, romànica, fou cremada el 1651, durant la guerra dels Segadors, i refeta el 1676
blada
Botànica
Arbre caducifoli del grup dels auró
, de la família de les aceràcies, poc alt, de fulles mats, palmatilobades, amb fruits de llavor inflada i ales poc separades.
La fusta, blanca i fàcil de treballar, és semblant a la del boix i té aplicacions similars fou emprada al s XVIII per a fer motlles d’estampar indianes Viu a la muntanya mitjana La blada de fulla gran , de fulles de més de 8 cm d’amplada, poc dentades, que viu a les rouredes humides del Principat, és l' A opalus ssp opalus , i la blada de fulla petita , de fulles de 5 a 8 cm d’amplada, més dentades, de les muntanyes de la part meridional del Principat, del País Valencià i de Mallorca, que s’estén fins al nord d’Àfrica, és l' A opalus ssp granatense
Ernst Jandl
Literatura
Escriptor austríac.
Experimentà amb el llenguatge com a fenomen acústic i adoptà teoremes del dadaisme i del cercle de Viena Aconseguí resultats sorprenents a base de jocs de paraules mitjançant la deformació dels mots usuals, als quals dóna un equilibri insòlit La seva poesia concreta, com Laut et Luise 1966, Sprechblasen ‘Globus de vinyeta’, 1968, Der künstliche Baum ‘L’arbre artificial’, 1970, Der gelbe Hund ‘El gos groc’, 1980 i altres, s’estén a l’obra radiofònica Fünf Mann Menschen ‘Cinc homes’, 1970 i Die Humanisten ‘Els humanistes’, 1977, i a l’òpera parlada Aus der Fremde ‘Des de terra estranya’, 1979…
Valais
Divisió administrativa
Cantó del s. de Suïssa, al límit amb França i Itàlia.
La capital és Sion Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s passa per la línia de crestes dels Alps Penins Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país Monte Rosa, 4 645 m Cerví, 4 482, i entre ambdós s’estén la vall pròpiament dita, ampli solc d’…
Atles
Panoràmica aèria de l’Atles, Marroc
© Fototeca.cat
Serralada
Sistema muntanyós de plegament alpí d’Àfrica d’uns 2.700 km de llargada, paral·lel a la costa del nord-oest, travessa el Marroc, Algèria i Tunísia.
El relleu Al nord resta limitat per la Mediterrània, al sud, pel desert del Sàhara, per l’oest arriba a l’Atlàntic i per l’est enllaça amb Sicília La serralada és doble, amb una branca costera i una altra interna, puix que l’Atles Saharià d’Algèria és separat de l’Atles del Tell, situat més al nord, pels horste que formen la plataforma dels chotts Una divisió semblant existeix a l’oest, on el Gran Atles és separat del Pre-Rif i Rif per l’altiplà marroquí L’Atles és l’únic exemple africà d’orogènia alpina, la qual s’inicià en el Juràssic superior i es renovà en el Cretaci…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina