Resultats de la cerca
Es mostren 1369 resultats
Giovanni Andrea Bontempi
Música
Nom amb què és conegut el compositor, cantant i musicògraf italià Giovanni Andrea Angelini.
Com molts dels cantants castrats del Barroc, adoptà el nom del seu primer protector, Cesare Bontempi Al servei del cardenal Francesco Barberini, estudià amb Mazzocchi, i després, del 1643 al 1650, fou cantor a Sant Marc de Venècia amb Monteverdi i Cavalli Més tard s’establí a Dresden, i el 1656 fou nomenat mestre adjunt de Schütz i de Vincenzo Albrici El 1680, en morir l’elector Joan Jordi II, tornà a Itàlia i, malgrat exercir de mestre de capella a Foligno, es dedicà principalment a l’estudi i a escriure Bontempi és important sobretot per la seva contribució a l’arrelament de l’…
William Schwenck Gilbert
Música
Dramaturg, poeta i llibretista anglès.
Durant la seva infantesa passà uns anys a França i, altra vegada a Anglaterra, ingressà al King’s College de Londres per estudiar la carrera de medicina Començà a exercir com a metge forense, però aviat abandonà la professió per dedicar-se al teatre i la poesia Una de les seves primeres aportacions al món teatral fou Dulcamara or The Little Duck and the Great Quack 1866, una aproximació humorística a l’argument de l’òpera de G Donizetti L’elisir d’amore L’èxit l’animà a continuar escrivint, i se’n conserven més de cinquanta obres de teatre Gilbert ha passat a la posteritat, però…
Johann Abraham Peter Schulz
Música
Compositor, director i teòric alemany.
Estudià a la Lateinschule de Lüneburg Feu nombrosos viatges, com a acompanyant i professor de música de la princesa polonesa S Woiwodin von Smolensk, que li permeteren conèixer personalitats rellevants com J Haydn Establert a Berlín el 1768, es feu càrrec del teatre francès de la ciutat i inicià un fèrtil període creatiu, amb òperes com Clarissa, oder Das unbekannte Dienstmädchen 'Clarissa o la minyona desconeguda', 1785 El 1786 fou nomenat mestre de capella de la cort de Rheinsberg i dos anys després es traslladà a Copenhaguen per exercir les mateixes funcions per a la cort…
Walter Felsenstein
Música
Director d’escena, productor, actor i empresari austríac.
Estudià arts interpretatives al Burgtheater de Viena en 1921-23 i debutà com a actor aquest darrer any a Lübeck El 1925 anà a Breslau Silèsia i començà a exercir de productor i d’assessor teatral i continuà aquesta tasca a Basilea, Friburg de Brisgòvia, Colònia, Frankfurt i, després de la guerra, a Berlín També treballà fora d’Alemanya i realitzà alguns films musicals El 1959 ocupà el càrrec de professor de l’Akademie der Künste a Berlín i el 1962 en fou nomenat vicepresident Feu importants aportacions pel que fa a la producció operística i rebutjà els convencionalismes que hi…
Carme Lluveras Puig
Basquetbol
Entrenadora de basquetbol.
Després de jugar una temporada al sènior del CB Peter Pan Cibes 1979-80, a partir del 1980 començà a exercir d’entrenadora en les categories inferiors del CB l’Hospitalet El 1984 fitxà pel Natural Cusí, del Masnou, de la primera divisió femenina, on entrenà quatre temporades Després inicià un periple per diferents equips RC Celta de Vigo, Dorna Godella de València, CB Xerox Vigo, CD Reus Ploms i Bàsquet Draft Gramenet El 1995 passà a entrenar equips masculins S’incorporà al CB Aracena 1995-99, que portà des de la segona categoria catalana fins a la Lliga EBA La darrera temporada…
Gracià Baban
Música
Compositor i mestre de capella aragonès.
La primera notícia de la seva activitat musical és del 1649 en ocasió de la seva candidatura per al càrrec de mestre de capella de la seu de Saragossa, que no fou acceptada, essent atorgada la plaça a Diego de Pontac El 1653 obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral d’Osca i durant el seu sojorn en aquesta seu, on hagué d’exercir el seu càrrec amb notables estretors econòmiques, fou ordenat de sacerdot El 27 d’abril de 1657 fou nomenat mestre de capella de la seu metropolitana de València, una de les catedrals més ben nodrides musicalment Allí tingué com a deixeble…
Stanislaw Skrowaczewski
Música
Compositor i director d’orquestra polonès.
Es formà a la seva ciutat natal, a Cracòvia i a París, on estudià amb N Boulanger i A Honegger Ferit a les mans durant la guerra, hagué de renunciar a una prometedora carrera de pianista i es concentrà en la composició i la direcció Dirigí successivament les orquestres filharmòniques de Breslau 1946-49, Katowice 1949-54 i Cracòvia 1954-56, i el 1956 guanyà el Concurs Internacional de direcció de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, gràcies al qual assumí la direcció de l’Orquestra Nacional de Varsòvia fins el 1959 G Szell el convidà a dirigir l’Orquestra de Cleveland, i això fou l’inici d’una…
Paul Felix Weingartner
Música
Director d’orquestra austríac naturalitzat suís.
S’inicià a Graz amb WA Remy i, després d’una etapa a Leipzig, el 1883 fou deixeble de F Liszt a Weimar El 1884, quan ja havia estrenat diverses obres pròpies, començà a exercir de director suplent a l’Òpera de Königsberg L’any següent fou contractat a Danzig per dues temporades, i més tard dirigí a Hamburg i Mannheim, fins que, finalment, el 1891 fou nomenat director de l’Òpera de Berlín i dels concerts reials El 1898 dimití el seu càrrec a l’Òpera, però continuà amb els concerts fins el 1907 El 1908 substituí G Mahler a l’Òpera de Viena, però hi renunciá el 1911, si bé seguí al…
Eduard Esteban Fernández de la Fuente
Ciclisme
Dirigent de ciclisme.
Format al Velo Club Excursionista, el 1976 ingressà a la Unió Ciclista la Salut, on guanyà uns quants títols de pista juvenil El 1977 competí com a aficionat a l’Associació Ciclista El Prat El 1987 començà a exercir de jutge de ciclisme estatal Ocupà el càrrec de secretari general de l’Associació de Ciclistes Professionals ACP del 1991 al 1998, de la secretaria de l’Associació Internacional de Ciclistes Professionals AICPro del 1994 al 1996, i la direcció de l’organització del Critèrium de l’ACP del 1996 al 1998 També fou membre del Consell de Ciclisme Professional 1992-98 Des…
Rosa Sabater i Parera
Rosa Sabater i Parera
© Fototeca.cat
Música
Pedagogia
Pianista i pedagoga.
Nascuda en una família amb gran tradició musical —el seu pare era el director i pianista Josep Sabater i la seva mare impartia classes de piano—, fou una de les figures més importants de l’escola pianística catalana de la postguerra Estudià amb Frank Marshall i el 1942 oferí el primer concert a Barcelona Aquest fou el punt de partida d’una carrera que aviat adquirí dimensions internacionals, amb un notable èxit i actuacions arreu d’Europa i també a Amèrica Capaç d’abastar un repertori molt ampli, excellí de manera especial en l’obra de F Mompou Igualment destacà com a intèrpret d’E Granados,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina