Resultats de la cerca

Es doctorà a la Universitat de Princeton Fou professor de física a l’institut Carnegie de tecnologia 1911-17 i a la Universitat de Virgínia 1937 Investigà en el camp de l’emissió termoiònica dels metalls i fou un dels capdavanters de la microscòpia electrònica Estudià, juntament amb LHGermer, la difracció dels electrons lents en incidir damunt els metalls experiment de Davisson-Germer El 1937 li fou concedit el premi Nobel de física pels seus treballs sobre la difracció electrònica, que compartí amb sir George Thomson

Fou professor a la Universitat de Calcuta i director del departament de física de l’Indian Institute of Science de Bengaluru Estudià l’òptica atòmica i descobrí l’efecte conegut amb el seu nom També féu recerques sobre la difracció de la llum i del so, la fisiologia de l’ull humà i la teoria dels instruments musicals En colorimetria, establí una teoria contrària a les idees de Maxwell i de la tricromaticitat Rebé diverses medalles i el 1930 li fou atorgat el premi Nobel de física

El 1952 es doctorà en física teòrica a la Universitat de Göttingen Treballa al departament de materials de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara Rebé el premi Nobel de física del 2000 juntament amb Zhores IAlferov i Jack SKilby, pel desenvolupament d’heteroestructures de semiconductor usades en electrònica d’alta velocitat i optoelectrònica, presents actualment en els lectors òptics, els discs compactes i els mitjans d’emmagatzematge d’informació, entre d’altres Els tres guardonats establiren les bases de la moderna tecnologia de la informació

El concepte d’ona és utilitzat molt sovint per tal d’estudiar la propagació de l’energia per l’espai moviment ondulatori L’estudi de les ones forma part de diverses branques de la física així, hom parla d’ones sonores acústica, electromagnètiques electromagnetisme, associades mecànica quàntica, elàstiques elasticitat, etc, car la natura és plena de fenòmens periòdics rotació dels planetes, oscillacions de partícules materials, batecs del cor, etc que poden ésser expressats formalment mitjançant l’equació d’una ona Per això, en física hom ha recorregut, des del principi del seu formalisme, al…

Professor de física teòrica a les universitats de Berlín 1916 i Frankfurt 1919 i director de l’Institut de Física Teòrica de Göttingen 1921 Exiliat d’Alemanya 1933, ensenyà a les universitats de Cambridge i d’Edimburg, fins al final del règim nazi Els seus primers treballs foren contribucions bàsiques a la teoria de les calors específiques 1912 i a l’estudi de les forces de cohesió en els sòlids 1919 a partir de la demostració que l’afinitat química és d’origen elèctric Basant-se en les idees de Werner Heisenberg desenvolupà, en collaboració amb Pascual Jordan, l’anomenada mecànica de les…

Graduat 1975 i doctorat 1978 per la Universitat de Bonn amb una tesi sobre radioastronomia, en 1978-80 dugué a terme estudis postdoctorals al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics de Cambridge, Massachusetts Estats Units Els anys 1980-82 feu recerca sobre espectroscòpia remota d’infrarojos a la Universitat de Califòrnia Berkeley, on exercí la docència fins el 1986, quan fou nomenat director de l’Institut Max Planck de Física Extraterrestre MPE de Garching Baviera, Alemanya El 1998 fou nomenat professor honorari de la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic, i des d’aquest any fins al…

Graduat en física al California Institute of Technology 1983 i en enginyeria física aplicada a la Universitat de Cornell 1985, matèria en la qual es doctorà el 1988 a la mateixa universitat, i on, del 1983 al 1988, fou assistent de recerca al departament de física aplicada Posteriorment fou membre de l’equip tècnic dels laboratoris Bell de l’empresa AT&T fins el 1994, que fundà NSOM Enterprises, consultora en el camp de microscòpia òptica de camp pròxim, que el 1996 abandonà per incorporar-se a l’empresa de màquines eina del seu pare Ann Arbor Machine Company fins el 2002 Després de…

Es doctorà en física a la Universitat de Copenhaguen i posteriorment anà a Anglaterra 1911, on treballà amb JJ Thomson al Cavendish Laboratory, a Cambridge, i amb E Rutherford a Manchester El 1920 esdevingué director de l’Institut de física teòrica de Copenhaguen A partir d’una síntesi del model planetari de Rutherford i de la teoria dels quanta de Planck , dissenyà una teoria atòmica que explicava amb força precisió l’espectre atòmic de l’hidrogen àtom de Bohr És també autor del model dit de la “gota líquida” per a explicar les desintegracions nuclears Durant la Segona Guerra Mundial…

Guanyà la primera edició del certamen Míster Olimpo competint en la talla mitjana 1969 Assolí la segona posició en la primera edició del trofeu Míster Catalunya on obtingué el títol de competidor més musculat 1969 Aspirà al títol de Míster Espanya el 1970 Exercí també d’entrenador i obrí el seu propi gimnàs a Tarragona Fou autor de diversos llibres sobre cultura física com El libro completo del culturismo 1993, Enciclopedia del culturismo 2000, Principios fundamentales del culturismo 1988, Anatomía muscular 1987 o Culturismo mejoramiento científico de la condición física 1981

Llicenciat en educació física, entrenà destacats especialistes de llarga distància com Xavier Caballero, Jaume Leiva, Hicham Chatt, Isabel Eizmendi, Eva Sanz, Teresa Pulido o l’atleta paralímpic Abderrahman Ait Khamouch Fou responsable de fons i mig fons del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, tècnic de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme i director tècnic de diversos clubs d’atletisme Fou un dels creadors de la cursa Sant Silvestre Barcelonesa 1999 El 2008 rebé el premi ARC de la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física