Resultats de la cerca
Es mostren 14652 resultats
Bremerhaven
Ciutat
Ciutat del land de Bremen, Alemanya, a l’estuari del Weser.
Situada vora la desembocadura del Geeste, és una important ciutat portuària El seu port, creat com a port de passatge el 1857, ha estat ampliat diverses vegades fins el 1931, i fa d’avantport de Bremen, bé que el drenatge i la canalització del Weser l’han perjudicat en permetre als vaixells de gran tonatge de remuntar el riu El territori de l’actual ciutat i els seus suburbis industrials Lehe foren incorporats al land de Bremen el 1947, després que fou reconstruïda dels danys de la Segona Guerra Mundial el 56% dels edificis foren perjudicats
Alcalá del Valle
Municipi
Municipi d’Andalusia, a la província de Cadis, situada prop d’Arcos de la Frontera, a la Serranía de Ronda.
En aquesta localitat es produïren els anomenats fets d’Alcalá del Valle , el primer d’agost de 1903 una vaga de solidaritat amb els presos socials, iniciada pels anarquistes, fou durament reprimida per la guàrdia civil els obrers, al crit de “Viva la anarquía", dominaren la ciutat, fins que foren reduïts per noves forces de la guàrdia civil Centenars de persones foren empresonades, amb la qual cosa es repetí l’acció policíaca del 1883 Mano Negra i del 1892 fets de Jerez de la Frontera El 1908 una forta campanya de premsa obligà a alliberar els empresonats
Dodecanès
Arxipèlag
Arxipèlag de Grècia, al sud de la mar Egea, que constitueix el nomós del Dodecanès.
La capital és Rodes És format per les illes d’Astypálaia, Leros, Kálymnos, Tēlos, Chalkḗ, Rodes, Patmos, Lipsós, Kos, Nísyros La capital és Rodes 32019 h Aquestes illes foren ocupades pels romans, bizantins, sarraïns, venecians, genovesos i per l’orde de Sant Joan Estigueren sota la dominació turca del 1522 al 1912, que foren ocupades pels italians El 1920 Grècia reclamà el Dodecanès, i el 1923 Turquia renunciava els seus drets però Itàlia el conservà fins el 1943, no obstant els diversos acords de devolució a Grècia La conferència de París del 1946 l’atorgà finalment a Grècia
la Devesa
El parc de la Devesa
© Fototeca.cat
Parc de la ciutat de Girona, entre els rius Ter, Onyar i Güell, al NW del nucli urbà; té unes 40 ha d’extensió i fou declarat el 1943 parc artístic nacional.
Disposa d’installacions esportives piscina, camps esportius i hípics, del palau de fires, concentrades a la zona anomenada el Camp de Mart antic lloc d’exercicis militars, amb jardins i amb 9 ha de passeigs ombrejats per grans plàtans El darrer terç del s XVIII foren plantats arbres a la terrassa alluvial del Ter, extramurs, i el sector de davant la porta de Figuerola aviat fou utilitzat com a passeig Per necessitats tàctiques, els arbres foren talats el 1808 durant la dominació napoleònica, el general Maximilien Lamarque féu 1813 la urbanització, que encara…
joc
Esport general
Jocs
Competició física.
Els jocs públics d’habilitat física foren molt populars a l’antiga Grècia hom els celebrava en honor d’algun déu, i comprenien curses, llançaments de discs, de javelina, etc Els més cèlebres foren els d’Olímpia Jocs Olímpics, els de Delfos i els de Nemea Els romans els feren a l’amfiteatre o al circ curses de carros, combats de gladiadors i eren, de fet, actes complementaris de festes i commemoracions jocs apollinis, jocs capitolins, etc Amb el cristianisme restaren arraconats, i no fou fins al s XVIII que tornaren a aparèixer i donaren origen al que hom ha anomenat…
Guiena
Vall
Regió d’Occitània que comprèn els territoris articulats sobre la vall de la Garona i que limita al N amb el Llemosí, al S amb la Gascunya i al SE amb el Llenguadoc; coincideix aproximadament amb els departaments francesos de la Dordonya, la Gironda, les Landes, Olt i Garona i els Pirineus Atlàntics.
El nom, deformació popular del d' Aquitània , apareix en el tractat de París 1259 designava Bordeus i la seva contrada, les Landes, el Perigord, el Llemosí i el Carcí, terres abandonades al rei anglès, per les quals, però, tenia el deure d’homenatge A la fi de la guerra dels Cent Anys, el 1453, aquestes terres foren annexades a la corona de França Posteriorment li foren afegits l’Agenès i el Roergue i formaren la província francesa de Guiena, dividida en les generalitats de Bordeus i de Montalban Aquesta divisió es mantingué fins a la divisió en departaments 1790
Brianda de Luna
Història
Noble aragonesa.
El 1398 obtingué del rei el mer i mixt imperi sobre els llocs de Trasobares, Aguarón i Talmega Elegida abadessa del monestir de Trasobares, en fou confirmada el 1404 pel seu parent, el papa Benet XIII, i fou dispensada de la seva minoritat El 1413 es fugà amb el seu parent Antonio de Luna y de Xèrica, del qual tingué un fill Urgellista fervent, capitanejà la defensa del castell de Loarre Empresonada després de la rendició, aconseguí de fugir-ne Els seus béns foren confiscats, el monestir, excepte l’església, fou arrasat i les monges foren traslladades a convents de…
Manuel de Llupià i de Ballaró
Història
Vicegovernador de Catalunya.
Fill de Gabriel de Llupià i de Pagès-Vallgornera Passà a Barcelona després de la presa de Vilafranca de Conflent 1652, i els béns del Rosselló li foren confiscats 1653, i foren lliurats a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar El 1674 comandà un cos de tropes, a les ordres del lloctinent de Catalunya, duc de San Germano, i participà en la conspiració de Vilafranca de Conflent Fou general d’artilleria i cavaller de l’orde d’Alcántara Pledejà la baronia de Conat contra Maria Àngela Fontanella d’Alemany i fou baró contestat de Sales i senyor de Saderres, Entreperes i…
jaciment ibèric de la Penya del Moro
Oppidum laietà, situat en l’elevació homònima de la serra de Collserola, al terme municipal de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
La construcció del poblat s’explica pels contactes comercials mantinguts pels pobladors de la zona amb els fenicis i els púnics Presenta dues fases de poblament amb una cronologia global que abasta els segles VI-IV aC Una part de les cases foren excavades parcialment a la roca mare i els murs foren aixecats amb pedra i fang En el subsol d’algunes d’aquestes cases s’han trobat ofrenes votives i esquelets de fetus humans El jaciment ha estat objecte d’excavacions arqueològiques des del 1972 De les troballes, en destaca una inscripció ibèrica en bronze segle IV aC
cariàtide

Pòrtic de les Cariàtides de l’Erectèon
Galería de Faustino (CC BY 2.0)
Art
Estàtua femenina que substitueix el fust de la columna o pilastra en la seva missió estructural arquitectònica (atlant).
Bé que hom en coneix exemples molt antics, com el pòrtic del temple-palau hitita de Tall Halaf ~segle XI aC, el seu ús fou més estès a partir dels grecs, als tresors de Delfos segle VI aC i a l’Erectèon d’Atenes segle V aC Perduraren en època romana i hellenística, i durant el Renaixement foren utilitzades de nou, bé que modificades lliurement cariàtides de Jean Goujon, al Musée du Louvre, París, ~1550, així com en arquitectura barroca i neoclàssica Entre els exemples modernistes hi ha la cariàtide del parc Güell, de Gaudí Foren també anomenades canèfores o kórai
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina