Resultats de la cerca

El pas espontani del calòric d’un cos a l’altre determinava una disminució de la temperatura del primer i una elevació de la del segon Lavoisier, en formular la seva teoria dels gasos i de la respiració, es basà en aquesta teoria Quan els treballs de Rumford 1789 sobre l’escalfament dels metalls i la fusió del glaç demostraren que la calor no era una substància, sinó un moviment, la teoria del calòric fou totalment refusada

Comprèn 22 795 octosíllabs trocaics distribuïts en 50 runot o cants Representa una fusió d’elements pagans, cristians i històrics, alhora que és testimoniatge d’un estadi cultural agrícola Comença amb la creació del món i continua amb un seguit de gestes protagonitzades per Väinämöinen, savi cantor operador de meravelles, i les lluites del país de Kaleva amb el de Pohjola El 1997 Ramon Garriga-Marquès i Pirkko-Merja Lounavaara en publicaren una versió íntegra en català

Es formà al Massachusetts Institute of Technology on dirigeix el departament d’estètica i informàtica i a l’Institute of Art and Design de la Universitat de Tsukuba, al Japó Des del 2007 presideix la Rhode Island School of Design EUA És considerat pioner en la fusió d’arts visuals, disseny, tipografia i interactivitat Sovint les seves obres remeten als pioners de l’abstracció geomètrica Inventà un mètode anomenat design by numbers per a aprendre a programar ordinadors

Successor d' El Suplemento de Barcelona , fundat el 1884 i que el 1894 canvià el nom pel de La Opinión , fou resultat de la fusió amb La Opinión Imparcial Començà a sortir l’1 de gener de 1899 i continuà fins el 1901 L’any 1900 acceptà de publicar la Setmana Catalanista , com a suplement del periòdic, però al cinquè número ambdós foren suspesos pel fet que fou considerat massa catalanista un solt que s’hi havia de publicar

Neix al terme de Muntanyola Osona, de la fusió de les rieres de Tresserra i del Saborit, sota el mas Castell Fins a Santa Eulàlia de Riuprimer rep el nom de riera de Muntanyola , i desguassa al Gurri per l’esquerra, a la sortida de Vic És molt aprofitat per les adoberies vigatanes És citat al segle X amb el nom de rivo Meritabile, que ha donat el nom Mèder , no pas Merder, com a vegades ha estat escrit

Per irradiació ultraviolada presenta una forta fluorescència i fosforescència És insoluble en aigua i lleugerament soluble en èter Té el punt de fusió a 245ºC i el d’ebullició a 355ºC És emprat industrialment com a primera matèria per a l’obtenció de colorants, explosius, insecticides, antioxidants, cautxú, també com a desodorant, i en l’obtenció de detergents En anàlisi química, hom l’empra com a reactiu per a identificar la lignina, els hidrats de carboni i el formaldehid

Logo de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La fusió amb la Caixa d’Estalvis de Barcelona Seu social a Barcelona Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona La fusió de la Caixa de Pensions amb la de Barcelona és l’operació financera més important de la història de Catalunya Eren, en aquell moment, les dues primeres caixes catalanes per la importància dels seus recursos de tercers la primera i tercera, respectivament, de l’estat i la segona i la vuitena del sistema financer espanyol —bancs i caixes— La comparació dels balanços de fusió de les dues caixes —vegeu el quadre de la pàgina…

Té dos isòmers, l’1-clorobutà, CH 2 ClCH 2 CH 2 CH 3 , i el 2-clorobutà, CH 3 CHClCH2CH 3 El primer és un líquid incolor amb el punt de fusió a -123ºC i el d’ebullició a 72ºC El 2-clorobutà és un líquid incolor amb punt d’ebullició a 68ºC Tots dos són inflamables, reaccionen violentament amb oxidants forts i poden arribar a explotar són insolubles en aigua i es fan servir com a dissolvents

Començà a jugar de defensa al Club Alfa de Barcelona, el qual es convertí, després de la fusió amb el Turó el 1942, en el RCD Espanyol Després de guanyar vuit Campionats de Catalunya i cinc d’Espanya entre el 1943 i el 1951, passà a fer d’entrenador del RCD Espanyol, fins que el 1954 fou nomenat president del Collegi d’Àrbitres d’Hoquei sobre Patins de la Federació Espanyola de Patinatge, de la qual també fou vocal de la junta directiva

Començà jugant a l’Ibèric 1903 i passà al Football Club X, on jugà quatre temporades i aconseguí tres Campionats de Catalunya 1906, 1907, 1908 Arran de la fusió amb el RCD Espanyol, s’incorporà a l’equip blanc-i-blau 1908-18 i es convertí en un dels primers mites del club Tornà a guanyar el Campionat de Catalunya 1912, 1915, 1918 Amb la selecció catalana jugà 4 partits i fou campió de la Copa Príncep d’Astúries 1916