Resultats de la cerca
Es mostren 9782 resultats
Marijan Kozina
Música
Compositor eslovè.
Estudià al Conservatori de Ljubljana, i posteriorment ho feu a Viena amb J Marx 1927-30 i a Praga amb R Karel i J Suk composició També feu estudis de direcció d’orquestra amb N Malko 1930-32, gràcies als quals treballà a l’Òpera de Ljubljana del 1932 al 1934 Fou director del Conservatori -Glasbena Matica- i de l’Escola de Música de Malibor 1934-39, i arribà a dirigir la Filharmònica Eslovena de Ljubljana 1947-50 Durant la Segona Guerra Mundial impartí classes a l’Acadèmia de Música de Belgrad, i durant el període 1950-60 ho feu a l’Acadèmia de Ljubljana El seu estil…
Sylvain Cambreling
Música
Director d’orquestra francès.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i després ho feu al Conservatori de París, on guanyà el primer premi de l’especialitat de trombó Posteriorment estudià direcció d’orquestra i el 1974 guanyà el primer premi del Concurs per a Directors d’Orquestra de Besançon Un any després entrà com a assistent a l’Òpera de Lió, al costat de Serge Baudo El 1977 dirigí l’Òpera de París i dos anys més tard actuà al capdavant de l’Ensemble Contemporain Del 1981 al 1992 fou director musical del Théâtre de la Monnaie de Brusselles, on el 1984 presentà amb èxit Lucio Silla , de Mozart,…
consciència moral
Filosofia
Religió
Actitud de l’individu envers les implicacions morals i socials del seu comportament que implica un judici de valor dels propis actes en relació generalment amb una norma de moralitat personal o, més aviat, col·lectiva.
Hom hi distingeix la consciència antecedent i la conseqüent , segons que sigui prèvia o posterior a l’acte moral, la consciència vertadera i l' errònia , segons que el judici moral estigui d’acord o no amb la norma que hom creu objectiva, la consciència certa i la probable , segons que hom exclogui o no la possibilitat d’error, la consciència laxa i l' escrupolosa , segons que hom tendeixi a considerar com a moralment bo el que no ho és o com a dolent el que tampoc no ho és, i la consciència dubtosa i la perplexa , segons que hom dubti de la licitud d’un acte dubte o…
Els insectes i l'activitat humana (III)
Insectes d’interès en agronomia o en silvicultura Dues espècies d’insectes causants de plagues importants al nostre país, ambdós lepidòpters a l’esquerra el cuc o corc de la fruita Carpocapsa pomonella , o corc de les peres i les pomes, que ataca també presseguers, albercoquers i pruneres, i a la dreta, una galeria construïda pel barrinador de la fusta Zeuzera pyrina , que viu als avellaners i també als fruiters Rafael Campillo i Mariano Rojo Si és elevat el nombre d’insectes amb interès mèdic i veterinari, encara n’és més el dels insectes que incideixen sobre els boscos i els conreus La…
amiloide
Química
Nom genèric de les varietats d’hidrocel·lulosa, de pes molecular relativament baix, formades per algunes desenes d’unitats glucosa, que donen en l’aigua solucions col·loidals o gels.
Són anomenats així perquè el iode els acoloreix en blau, com ho fa amb el midó
Alfredo Kindelán y Duany, capità general de Catalunya
Alfredo Kindelán y Duany és nomenat capità general de Catalunya fins llavors ho havia estat de Mallorca
bisbe titular
Dret canònic
Bisbe que té assignat el nom d’una antiga diòcesi, sense, però, jurisdicció territorial damunt d’ella.
Solen ésser-ho els bisbes auxiliars, els que han rebut l’episcopat en senyal d’honor, etc
vegueria de Ribagorça
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya testimoniada al segle XIII i desapareguda ja al segle XIV, després de la nova creació del comtat de Ribagorça.
El seu veguer, el 1280, ho era també de Pallars i, a la vegada, sobrejunter de Sobrarb
magnetisme animal
Psicologia
Acció que, segons F.A.Mesmer, una persona exerceix sobre una altra, en unes determinades condicions, i que produeix fenòmens de suggestió i d’hipnotisme.
La teoria que intenta d’explicar-ho és anomenada mesmerisme Ha estat emprat amb finalitats terapèutiques magnetoteràpia
rostir-se
Meteorologia
Tornar-se, les parts tendres dels vegetals, d’un color fosc a causa d’una glaçada.
El temps meteorològic que ho produeix és anomenat glaçada negra Hom diu que les plantes es rosteixen
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina