Resultats de la cerca
Es mostren 817 resultats
Isabel de Pomés i López
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor i director Fèlix de Pomés, s’inicià com a actriu infantil en el teatre i debutà en el cinema a La malquerida 1940, José Luis López Rubio Després el seu pare li donà dos papers importants en els dos únics films que dirigí Pilar Guerra i La madre guapa , tots dos del 1941, que la convertiren en una estrella popular del cinema espanyol de la dècada del 1940 gràcies a la dolcesa i la sensibilitat de les seves interpretacions Destacà especialment en la comèdia La bona acollida popular i de la crítica que tingué Huella de luz 1942, Rafael Gil, en què actuà, li…
Tomándote
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 94 min., dirigida per Isabel Gardela i Espar.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Produccions Kilimanjaro Carles Benpar, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ IGardela FOTOGRAFIA Núria Roldós Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salva Ferrer MUNTATGE Domi Parra, Víctor Vidal MÚSICA Àlex Solana SO Licio Marcos de Oliveira, Leonardo Soave INTERPRETACIÓ Núria Prims Gabi, Zack Qureshi Jalil, Txell Sust Raquel, Teresa Gimpera la mare, Olalla Moreno Clara, Mònica Van Campen Mai, Xavier Graset Fede, Carlos Orellana Guillermo, Carlota Soldevila l’àvia ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 27102000 PREMIS Montpeller 2000 millors interpretacions…
acord de Tristany
Música
Primer acord de l’òpera Tristany i Isolda de R. Wagner (fa, si, re♯, sol♯).
R Wagner Tristany i Isolda , preludi © Fototecacat/ Jesús Alises És un dels acords sobre els quals s’ha polemitzat més a causa de la dificultat d’establir quines de les notes que el formen són reals i quines són estranyes des del punt de vista de l’harmonia funcional tradicional en el context harmònic on es troba Algunes interpretacions formulades a partir de l’anàlisi d’aquest acord són a si, re♯, fa, la és un acord de 7a amb la 5a rebaixada fa en lloc de fa♯ i en oposició de 6 aug, on el sol♯ és una llarga appoggiatura del la La seva funció tonal és de dominant de l’acord…
Capella Clàssica Polifònica del FAD
Música
Formació coral fundada a Barcelona l’any 1940 i acollida pel Foment de les Arts Decoratives.
Els seus orígens es remunten a la formació coral creada l’any 1935 per un grup d’estudiants de l’Escola de Música de Barcelona interessats per l’obra coral de Bach Després de la Guerra Civil alguns d’aquests estudiants es tornaren a unir i, sota la direcció del mestre Enric Ribó, crearen un cor que tenia per objectiu aprofundir en la subtilesa de la interpretació coral, fet que aconseguí gràcies al treball rigorós i a la gran tasca de recerca que el mestre realitzà en l’estudi de la polifonia Des de la seva primera actuació l’any 1941, el grup realitzà nombroses gires i concerts arreu d’…
cuplet
Música
Cançó lleugera dividida en estrofes breus, sovint amb tornada, que hom canta amb la mateixa melodia.
El text, picaresc i satíric, té l’origen en les cançons medievals Amb la Revolució Francesa aquest gènere fou conreat i en fou ampliat el repertori, que passà més tard als escenaris frívols de París i d’altres ciutats europees Influït ja pel cafè concert de l’època, fou conreat a la península Ibèrica, on es desenvolupà des de la darreria del s XIX fins als anys vint, en la triple modalitat antillana, francesa i andalusa Les intèrprets més notables foren La Bella Chelito , Consuelo Vello, anomenada La Fornarina , Pastora Imperio i Raquel Meller Als Països Catalans foren difoses, entre altres,…
Christopher Lee
Cinematografia
Actor cinematogràfic anglès, de nom complet Christopher Frank Carandini Lee.
Durant la Segona Guerra Mundial serví a la Royal Air Force Posteriorment inicià la carrera d’actor, interpretant papers secundaris La seva trajectòria tingué un punt d’inflexió quan Terence Fisher el féu protagonitzar les noves versions de Frankenstein The Curse of Frankenstein, 1957 i Dracula 1958 i, posteriorment, The Mummy 1959, interpretacions que, gràcies al seu físic una gran alçada i faccions escardalenques i inquietants el convertirien en un clàssic del gènere de terror A banda de diverses seqüeles de Dràcula, protagonitzà o coprotagonitzà The Hound of the Baskervilles 1959, The…
Peter Eisenman

Monument als Jueus assassinats, a Berlín
© Xevi Varela
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Als seus inicis, i vinculat al grup “Five Architects”, rebé la influència del racionalisme de Giuseppe Terragni, que es manifesta en l’intent d’aconseguir una arquitectura pura, rebutjant tota significació transcendent com a paràmetre per a generar la forma Durant aquest període construí la sèrie de cases que van des de la House I 1967 fins a la House X 1975 i a Eleven Odd 1980, mitjançant tècniques de projecte com translacions, superposicions, simetries i antisimetries, girs, etc, aplicades a una figura geomètrica inicialment pura, generalment un cub Posteriorment, durant la dècada dels…
Elisabeth Schwarzkopf

Elisabeth Schwarzkopf
© EMI Music Spain
Música
Nom amb el qual és coneguda la soprano alemanya Olga Maria Elisabeth Friederike Schwarzkopf.
El 1934 començà a estudiar cant al conservatori de Berlín Quatre anys més tard fou contractada per l’òpera de la Ciutat de Berlín, i més tard amplià la seva formació amb M Ivogün El 1944 el director Karl Böhm la incorporà a l’Òpera de Viena fins el 1950 Durant aquests anys, debutà al Covent Garden de Londres el 1947 Cantà assíduament al teatre londinenc, on es destacà en el repertori alemany R Strauss, WA Mozart, R Wagner i italià G Verdi, G Puccini, que interpretà en anglès Cantà també regularment amb la Scala de Milà 1949–63, al Festival de Salzburg 1949–64 i a l’Òpera de San Francisco 1955…
,
Peter Schreier
Música
Tenor i director d’orquestra alemany.
Fill d’un director de cor i organista, absorbí ja d’infant l’obra de JS Bach a través del mestratge patern, identificació que demostrà més tard en les interpretacions, considerades modèliques, de les passions segons sant Mateu i sant Joan, així com de les cantates Estudià cant amb professors particulars, posteriorment es graduà a l’escola superior de música de Dresden, i el 1959 entrà a formar part de la companyia de l’òpera de la mateixa ciutat Debutà el 1961 amb Fidelio , de L van Beethoven, a l’Òpera Estatal de Dresden, i el 1963 s’incorporà a l’Òpera de Berlín, on el mateix…
,
Pau Garsaball i Torrents
Cinematografia
Actor.
Vida El 1935 entrà d’amagat dels seus pares a l’Institut del Teatre, encara que els estudis quedaren interromputs per la guerra i la mobilització de la lleva del biberó En tornar, reprengué la formació teatral i el 1941 debutà en La casa de la Troya de la companyia de Paco Melgares A Madrid triomfà interpretant nombrosos papers de galant, fins que el 1946 tornà a Catalunya per representar obres en català amb la companyia de Pius Daví En la dècada del 1950 dirigí el teatre Romea de Barcelona i hi actuà També comprà el Capsa 1969, i hi estrenà un dels seus grans èxits, El retaule del flautista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina