Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Kallípolis, destacà en categoria júnior, en la qual guanyà tres Campionats d’Espanya i un subcampionat d’Europa en solo En categoria absoluta fou campiona estatal d’estiu en solo 2000, duo 2000, fent parella amb Andrea Fuentes, i per equips 1997, 1999, 2000, 2003 També fou campiona d’Espanya d’hivern per equips 1997, 1998, 2003 Participà en competicions internacionals entre el 1996 i el 2001 Rebé la medalla extraordinària al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 2000

També practicà l’atletisme i el bàsquet, i competí pel Club de Futbol Badalona, el FC Barcelona, la Unió Gimnàstica i Esportiva Badalona i el Grup Deportiu SEAT, club pel qual fitxà el 1959 després d’haver-se retirat de manera provisional el 1956 Disputà diversos partits amb la selecció catalana i amb la selecció de Barcelona, en un duel contra Madrid que es jugà durant les festes de la Mercè 1956 Fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta Rebé la medalla al mèrit 1951

Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, començà a volar el 1965 El 1968 adquirí l’aeròdrom de Sant Pere Sallavinera-Calaf i en fou el principal impulsor Guanyà, acompa-nyat de Gabriel Rosselló, la Volta Aèria a Catalunya en dues ocasions 1971, 1972 El 1973 realitzà l’expedició Barcelona-Bali Indonèsia en 29 etapes amb Lluís Malagarriga També fou membre de la Junta Directiva de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Rebé la creu de l’Orde al Mèrit Aeronàutic de l’exèrcit de l’aire

Filla de Pablo Palau, fou una de les pioneres de l’esgrima femenina a Catalunya Tiradora de la Sala del Tiro Nacional, s’especialitzà en floret i es proclamà Campiona de Catalunya almenys en quatre ocasions 1931, 1934, 1953, 1954 Va ser una de les primeres tiradores internacionals amb la selecció espanyola Exercí de tècnica d’esgrima al Club Femení i d’Esports a la dècada dels trenta L’Ajuntament de Barcelona li atorgà la medalla de bronze de la ciutat al mèrit esportiu 1954

Fou un dels pioners del basquetbol, que s’inicià a la Unió Esportiva de Sants l’any 1926 i jugà posteriorment al Futbol Club Barcelona i a la Penya Coratge Entre el 1939 i el 1953 jugà al BIM i, posteriorment, al Montclar, a les competicions de l’obra social Educación y Descanso El 1949 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació espanyola per ser el jugador més gran en actiu Posteriorment va rebre la medalla d’or i brillants de la mateixa federació

Fill de Josep Maria Bayarri i Hurtado Obtingué el premi extraordinari de final de carrera 1952 a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles Rebé el Premio Nacional d’escultura 1955 Fou un dels fundadors del Grup Parpalló Entre la seva producció sobresurten les escultures fetes amb planxes metàlliques Professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València 1976-1981 Rebé la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts 1996 i la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana 2010

Vinculada al Club Nàutic el Masnou, fou campiona d’Espanya juvenil en la classe europa 1988 En categoria absoluta destacà en 470, classe en què assolí tres Campionats d’Espanya 1993, 1994, 1995, tres Campionats del Món 1994, 1995, 1996, un d’Europa 1995 i la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, amb Teresa Zabell El 1997 abandonà l’alta competició Té la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu i el premi Reina Sofia de l’esport 1996

Net potser de Tomàs Vicent Sanxis Fou aprenent d’Ignasi Vergara 1758 i alumne de Sant Carles, d’on després fou acadèmic El 1779 optà, sense èxit, al nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando amb el relleu Minerva i la Prudència encaminant la joventut al temple de la Immortalitat , obra que tanmateix l’acadèmia li acceptà Es dedicà a l’ensenyament a Sant Carles i a l’obra de retaules en talla de fusta Morí essent tinent director honorari de Sant Carles

Fou capità del cos d’enginyers El 1795 fou nomenat comandant de la segona companyia d’urbans, que s’encarregava de la vigilància i neteja de San Juan Puerto Rico Arran de la seva experiència militar, el 1797 comandà la defensa del fortí de Sant Antoni, durant el setge dels anglesos a San Juan Arran de de la seva actuació fou ascendit a tinent coronel i en mèrit de la seva tasca militar en aquest país fou condecorat amb la creu pensionada de Carles III

Membre de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona, destacà com a càmera submarí en la realització de documentals, publicitat, videoclips i reportatges televisius Formà equip amb el seu pare, Josep Lluís, en competicions d’àmbit estatal i internacional de vídeo submarí Guanyà el festival d’Antibes 1996 de cinema submarí, sis Campionats de Catalunya, tres d’Espanya i un Mundial 2005 de vídeo submarí Des del 2009 forma equip amb Jordi Ayala Rebé la insígnia d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Tarragona