Resultats de la cerca
Es mostren 977 resultats
Josep Manuel Minyana i Estela
Historiografia
Historiador.
Frare trinitari des del 1687, passà a Nàpols, on estudià pintura, i es posà en contacte amb el grup de Gravina i amb el també valencià Manuel Martí , a qui considerà el seu mestre i a qui illustrà la seva descripció del teatre romà de Sagunt També estigué influenciat per Gregori Maians Retornà el 1694 i es dedicà a l’ensenyament del llatí a Llíria i a Sagunt, fins que el 1704 ocupà la càtedra de retòrica de la Universitat de València, càrrec que abandonà en iniciar-se la guerra de Successió el 1705 Durant el conflicte bèllic es dedicà a l’estudi arqueològic del teatre romà de Sagunt, i els…
,
Josep Tastu
Disseny i arts gràfiques
Història
Edició
Impressor i erudit.
Vida i obra Fill de Pere Tastu , començà treballant amb aquest, i el 1819 s’establí definitivament a París, on exercí d’impressor, editor i collaborador de diverses empreses periodístiques Nain Jaune , Diable Boiteux i editorials, i fundà La Renommé Fou amic i editor de L Carnot Treballà per al partit liberal fins que, arruïnat, abandonà el negoci d’impressor arran de la revolució de juliol del 1830 Es dedicà llavors a treballs d’investigació sobre literatura i història catalanes, i especialment a la valoració del català que els estudiosos del temps desconeixien « Ce qui me révolte c’est l…
, ,
Chronicon Moissiacense
Historiografia catalana
També anomenat Crònica de Moissac, fou editat per L. Duchesne (Le Liber Pontificalis, París 1886-92, I, p. LVII; II, p. XIX), M. Bouquet (Recueil des historiens des Gaules et de la France, París 1869-1904) i G.H. Pertz (Monumenta Germania Historica. Scriptores, Hannover 1826-29).
Desenvolupament enciclopèdic Comprèn el període 716-812, i fou posteriorment completat amb els Annales monasterii Anianensis o Cronicó d’Aniana , dit així per la procedència del monestir llenguadocià de Sant Benet d’Aniana Aquests Annales comprenen el període 670-821, i són de gran importància per al coneixement de la història de Catalunya i de Septimània Tant el cronicó com els annals utilitzen les mateixes fonts per a la història general –els Annales Regni Francorum , o Annals Reials , i uns annals llenguadocians desapareguts en l’actualitat–, i d’aquí parteix la relació entre totes dues…
John Coprario
Música
Compositor i violista anglès.
De nom originari, John Cooper, n’adoptà la forma italiana vers el 1603 després d’una breu estada en aquest país Gaudí d’un gran renom com a intèrpret de llaüt i de viola de gamba Diversos nobles l’ajudaren econòmicament fins que el 1622 entrà al servei del príncep de Galles, futur rei Carles I La major part de la seva obra és profana Com a compositor cortesà es dedicà amb intensitat a la música de cambra En el terreny de la música vocal escriví moltes lute songs per a veu amb acompanyament de llaüt, alguns madrigals italians i una vintena de villanelle a tres veus La seva faceta més…
Josef Antonín Štepán
Música
Compositor i pianista bohemi.
Fill d’un kantor que li forní els primers coneixements musicals, a Viena fou alumne de GCh Wagenseil, gràcies al qual després ensenyà clavicèmbal a Maria Antonieta reina de França i Maria Carolina reina de Nàpols Obtingué fama d’excellent clavicembalista, i també de pianista quan aparegué el fortepiano Malgrat que es tornà cec i hagué de retirar-se 1755, continuà component peces per a piano i lieder La seva música per a teclat inclou divertiments, sonates, cadències, variacions i preludis, a part dels Sis concerts , opus 3 1773 Bona part de la seva producció orquestral nombrosos concerts i…
Konrad de Würzburg
Música
Minnesinger bavarès.
D’origen burgès, visqué part de la seva vida a Basilea i Estrasburg, després d’haver recorregut diverses corts alemanyes en les quals rebé la protecció de la noblesa i el clergat local Es tracta de la figura més representativa entre els minnesänger de la segona meitat del segle XIII, notable pel seu llenguatge i la riquesa de símils i imatges que emprà en els seus poemes La seva obra poètica, que supera els 85000 versos, inclou nou cançons d’estiu, nou d’hivern, dues d’alba, un leich de caràcter sacre, un tanzleich , un llarg poema allegòric, Sprüche , i nombrosos poemes èpics La principal…
Georg Friedrich Kauffmann
Música
Organista i compositor alemany.
Rebé les primeres classes de tecla de JH Buttstett, i tingué JF Alberti com a mestre de composició El 1710 fou nomenat organista de la catedral de Merseburg El 1722 competí, sense èxit, amb JS Bach pel lloc de cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig Gaudí en vida d’una gran reputació com a compositor, i fou un dels més importants autors alemanys contemporanis de JS Bach La seva collecció Harmonische Seelenlust 1733-36 conté noranta-vuit preludis corals, descrits pel mateix Kauffmann com a "breus, però elaborats amb particular invenció i estil agradable" i en els quals inclogué tota una…
Jaquemín de Senleches
Música
Arpista i compositor.
El 1382 era al servei d’Elionor de Castella, d’acord amb la seva balada Fuions de ci, fuions, povre compaigne , escrita amb motiu de l’òbit de la reina, esdevingut el 15 de setembre de 1382 Llavors passà a formar part del seguici de Pero de Luna, cardenal d’Aragó i posteriorment papa Benet XIII d’Avinyó, segons un document de la tresoreria de la casa reial de Navarra datat el 21 d’agost de 1383 No s’ha de confondre ni amb Jacomí Capeta 1357-1409 ni amb Johaní de Sent Luch actiu entre el 1374 i el 1418, ambdós ministrils del rei d’Aragó Les seves obres inclouen alguns dels exemples més…
Oliba
Música
Cristianisme
Matemàtiques
Monjo de Ripoll, matemàtic, músic i poeta, deixeble del bisbe i abat homònim.
Se’n conserven dos opuscles en els quals discuteix el dia del naixement de Jesús, dedicats a l’abat Oliba, el 1037, i al monjo Dalmau, company seu, el 1065, dades extremes de la seva activitat coneguda, i una altra obreta sobre el cicle pasqual de Dionís En el camp de les matemàtiques escriví sobre la multiplicació i la divisió del nombre de l’àbac i un altre tractat, que li és atribuït, sobre pesos i mesures L’obra més important, però, és el recull de teòrics musicals antics que formen el Breviarium de musica , amb un pròleg en vers adreçat al monjo Pere, futur abat de Ripoll, com a…
,
arpeggione
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec De les dimensions d’un violoncel, és basat en una viola de gamba baixa El seu cos sembla el d’una guitarra, amb la taula harmònica lleugerament en forma de volta i dues obertures en forma de C Les sis cordes afinades com les de la guitarra mi, la, re, sol, si, mi, metàlliques i de tripa, es recolzen en un pont i estan fixades en un cordal com ara el del violoncel El mànec té 24 trasts fixos i el cap recorda una falç amb clavilles laterals L' arpeggione , o guitarra d’arc, fou inventat per JG Stauffer a Viena el 1823…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina