Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
selaginel·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les selaginel·làcies, de tiges prostrades o erectes, amb fulles simples, petites, arranjades en hèlix o tetràsticament, i amb esporangis situats en estròbils terminals.
Als Països Catalans, només hi és representada per Sdenticulata , de la terra baixa mediterrània i per Sselaginoides , dels Pirineus
barretets
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crassulàcies, de fulles peltades, llargament peciolades, carnoses i arrodonides, i flors tubuloses, d’un blanc groguenc, penjants, disposades en raïm.
Es fa a les escletxes de roquers, sobretot silicis, i murs de pedra humits, principalment a la regió mediterrània
banyut
Banyut
Roberto Pillon (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix perciforme del grup de les bavoses, de la família dels blènnids, d’uns 15 cm de llargada, de tons bruns, amb tentacles superciliars plumiformes.
Els banyuts viuen entre algues i prats de posidònies, als fons costaners de l’Atlàntic i de la Mediterrània
rèmol de petxines
Peça de rèmol al mercat
© CIC-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels escoftàlmids, de contorn gairebé circular, els ulls a la banda esquerra, amb formacions òssies dèrmiques a la part superior, gairebé sense peduncle caudal i de color gris verdós, terrós o groguenc, amb clapes.
S’alimenta de peixos i habita a la Mediterrània, a la mar Negra i al sud de l’Atlàntic
corall groc
Corall groc
Stefan (CC BY-NC)
Zoologia
Cnidari antozou, de l’ordre dels madreporaris, colonial, de pòlips groguencs.
Viu en els fons rocallosos i corallígens, dels 30 metres en avall, a la Mediterrània i a l’Atlàntic
Hespérides
Vaixell oceanogràfic d’exploració polar, de 80 m d’eslora i capacitat per a 29 científics, construït a la companyia Bazán (1990) pel Consell Superior d’Investigacions Científiques i que és comandat per oficials i marineria de l’armada espanyola.
Ha treballat sobretot en aigües antàrtiques, però també en àrees del Pacífic i l’Atlàntic i a la Mediterrània
garriga
Geobotànica
Formació vegetal arbustiva, densa, no més alta d’1,5-2 m, formada principalment per vegetals esclerofil·les, de fulla petita i persistent, sovint dominada pel garric.
És pròpia de la regió mediterrània moltes vegades és originada per degradació de l’alzinar o d’una màquia
cerverina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 50 a 80 cm d’alçària, de fulles estretes, trinèrvies, enteres o amb 3 o 4 lòbuls estrets i flors blaves reunides en capítols solitaris a l’extrem de llargs peduncles.
L’embolcall fa com una pinya de bràctees argentades Creix a les pastures de jonça de la regió mediterrània
carlina corimbosa
Carlina corimbosa
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija erecta, ramificada, que ateny de 20 a 40 cm d’alçada, amb fulles coriàcies i espinoses i capítols mitjans, agrupats en ample corimbe terminal.
Les flors són grogues, i les bràctees internes, d’un groc viu Creix en pasturatges secs de la regió mediterrània
faixa
Ictiologia
Peix de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids, d’uns 15-20 cm, amb el cos aixafat, el cap curt i els ulls grossos.
És d’un color argentat, amb les aletes vermelles Habita a molta profunditat a la Mediterrània i a l’Atlàntic