Resultats de la cerca
Es mostren 1791 resultats
Taixkent

Madrassa Kukeldash, Taixkent
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’Uzbekistan i de l’oblast’ homònima.
Situada a la vall de Čirčik, té indústria mecànica, del metall i lleugera Hi termina l’oleoducte Dzarzak-Bukhara-Taixkent Centre d’ensenyament superior Centre comercial de les rutes de caravanes entre Europa i Orient, fou conquerida pels àrabs segle VIII i pels mongols segle XIII Més tard fou annexada pel kanat de Kokand 1814 i pels russos 1865, que la convertiren en capital de la nova governadoria general del Turquestan i construïren una nova ciutat europea al costat de la primitiva
Szeged
Ciutat
Capital del megye de Csongrád i alhora districte urbà independent, Hongria, situada vora l’aiguabarreig del Maros i el Tisza.
Centre industrial fusta, metall, teixits i indústria alimentària Aeroport Universitat Antiga colònia romana, esmentada a l’edat mitjana com a factoria de fusta i de sal, restà del 1542 al 1686 en mans dels turcs Arrasada el 1879 per una crescuda del riu, fou reconstruïda prenent per model els plans de París La pau de Trianon 1920, per la qual Hongria hagué de cedir a Iugoslàvia una part de la seva comarca natural, incidí desfavorablement en el seu desenvolupament econòmic
pagès | pagesa
Història
Agronomia
Persona que es dedica al conreu de la terra.
Els pagesos que habitaven a les ciutats podien formar confraries i gremis amb la denominació majoritària de llaurador en especial al País Valencià i a la Catalunya Nova o d' hortolà Al segle XIV hi havia gremis de pagesos a Manresa pagesos i traginers, 1379, a Lleida pagesos i macips de ribera, 1394 i a Reus pagesos i treballadors del metall, units fins al 1603 A l’edat moderna el nom de pagès designava una situació benestant dins el món agrari
xantat
Química
Denominació genèrica, no recomanada per la IUPAC, de les sals alcalines dels o
-esters de l’àcid ditiocarbònic, no conegut en estat lliure, que responen a la fórmula general
i que tenen la propietat d’originar un precipitat groc en ésser tractats amb sals de coure.
Els xantats tenen una gran aplicació industrial Així, el xantat de cellulosa , que hom obté per acció del disulfur de carboni sobre la cellulosa en presència d’hidròxid sòdic, és emprat en la fabricació de la seda artificial i la cellofana raió, viscosa Des d’un punt de vista general, els xantats són obtinguts per reacció del disulfur de carboni amb un alcòxid alcalí, i han d’ésser anomenats, sistemàticament, com a ditiocarbonats d' o -alquil i el metall corresponent
darbukka

Darbukka marroquina construïda al darrer quart del segle XIX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de cos obert en forma de copa i una sola membrana tensada a l’extrem més ample.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa Generalment fet de terra cuita, pintada o esmaltada, també n’hi ha exemplars de fusta i de metall El músic acostuma a collocar l’instrument en posició horitzontal sota el braç o bé sobre la cuixa, i el percut amb totes dues mans els dits de la mà dreta actuen sobre el centre de la membrana, i els de la mà esquerra, sobre les vores És molt popular als països àrabs
hidròxid
Química
Nom genèric dels composts que contenen en la molècula un grup hidroxil —OH.
En solució aquosa donen ions OH - , la qual cosa fa que actuïn com a bases Cal distingir entre els hidròxids reals MOH x i els hidrats d’òxids M x O y n H 2 O Els mètodes d’obtenció principals són descomposició del metall per l’aigua, Na + H 2 O →NaOH + 1 / 2 H 2 , hidratació dels òxids, CaO + H 2 O →CaOH 2 , i tractament d’una sal amb una base soluble, CdCl 2 + 2KOH →2KCl + CdOH 2
criolita
Mineralogia i petrografia
Fluorur d’alumini i sodi, Na3AlF6.
Cristallitza en el sistema monoclínic Hom la troba normalment en masses o grans en són escassos els cristalls És incolora o blanca, però també pot ésser marró o vermellosa Té una duresa de 2,5, i una densitat de 2,97 No és gaire freqüent hom en troba a Ivigtut Grenlàndia i a Miass Rússia S'altera amb molta facilitat És important per l’ús que hom en fa com a electròlit per a reduir les menes de l’alumini a alumini metall
Francesc Domènec
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Frare dominicà, estudià teologia a Santa Caterina de Barcelona 1487-1488, i estigué assignat al convent de València 1491-94 És autor del gravat en metall de La Mare de Déu del Roser 1488, difós pel Llibre dels miracles del Roser 1540 de Jeroni Taix, i que és la primera mostra important de gravat coneguda als Països Catalans fou tirat de nou el 1897 per l’Acadèmia de Sant Carles de València El mateix 1488 signà un altre gravat Sant Antoni Abat
Fira Mostrari Internacional de València
Economia
Fira de mostres creada a València el 1917 per la Unió Gremial (associació de comerciants), la quarta d’Europa (després de Leipzig, Utrecht i Lió).
Celebrà 19 certàmens, fins el 1936 el 1925 participà com a fundadora de la Unió de Fires Internacionals El 1942 reprengué el funcionament i inicià una etapa caracteritzada pel foment del comerç internacional El 1962 promogué la creació de fires especialitzades, com la de joguines, mobles, maquinària per a la fusta, ceràmica i vidre, art del metall, taronges, moda infantil, tèxtils de la casa i jardineria i floricultura El 1969 inaugurà un modern palau de fires 200 000 m 2
Haifa

Haifa, des del santuari del Báb, al mont Carmel
Capital del maḥoz de Haifa, Israel.
Situada al S de la badia d’Acre i al peu del vessant nord del Carmel, és el port més important del país És un gran centre cultural i un nucli industrial, amb moderns barris residencials i comercials Un oleoducte uneix el seu port amb el d’Elat Té refineries de petroli i indústries del metall, d’automòbils, material ferroviari, ciment, teixits i alimentàries Té escola tècnica superior i universitat, creada el 1963 S’hi troba el centre mundial del bahaisme, centre administratiu i espiritual del bahaisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina