Resultats de la cerca
Es mostren 7015 resultats
el Besiberri
El massís del Besiberri
© Xevi Varela
Massís
Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, constituït per roques plutòniques de tipus granític d’edat herciniana, orientat de nord a sud, al límit entre la Vall d’Aran (terme de Salardú), al nord, i les valls ribagorçanes de Boí (terme de Barruera) i de Barravés (terme de Vilaller), al sud.
La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri , comprèn els cims del Besiberri Nord 3008 m, termenal dels municipis abans esmentats, el Besiberri del Mig 2995 m i el Besiberri Sud 3023 m a l’extrem meridional hi ha el pic de Comaloforno 3033 m, el cim més alt del massís El vessant oriental cau violentament damunt la vall de Besiberri , la zona més septentrional del terme de Vilaller Alta Ribagorça, drenada pel riu de Besiberri , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana a la capçalera hi ha l’ estanyet de Besiberri 2180 m alt i, a mig curs, l’…
Pont antic de Ceret
Situació Les restes d’aquest pont es troben al mig de la llera del riu Tec, al nord-oest de la vila, al meandre que descriu el riu entre l’estació del ferrocarril i el pont del tren Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 57″ N - Long 2° 44′ 25″ E Venint del Voló per la carretera D-115, cal travessar el pont modern sobre el Tec i continuar en direcció a l’estació del ferrocarril Abans d’arribar-hi, a mà dreta, cal prendre un trencall que condueix prop del riu Història No es coneix fins ara cap menció documental d’aquest pont, però és segurament anterior a l’anomenat Pont Major, encara…
Les fàbriques de vidre de Mataró
Acció de La Unión 1891, fàbrica de mig cristall a Mataró A la ciutat de Mataró també hi va haver tradició vidriera La fàbrica més important fou La Unión, constituïda en forma de societat anònima el 1856 i que es mantingué fins el 1892 Era situada al carrer de Sant Bonaventura i era la continuadora d’un forn de vidre creat al començament de segle per Lluís Oms Dissolta La Unión, la indústria continuà en mans de Josep Subirà, però per pocs anys més Era una fàbrica de mig cristall La segona empresa tindrà titulars ben diversos Tots ells dintre del període comprès en la…
fustet
Tecnologia
Encairat de fusta de pi del mercat de Tortosa que oscil·lava entre 20 i 24 pams de llargària.
Hom emprava el mig fustet , de 12 pams
Sant Bartomeu d’Almisdrà
Poble
Poble del municipi d’Oriola (Baix Segura), al mig de l’horta, 7 km a l’E de la ciutat.
Eclesiàsticament depengué fins al s XVIII de la parròquia del Salvador de la ciutat actualment constitueix una parròquia separada
precuinat | precuinada
Alimentació
Dit del menjar que es ven ja mig cuinat o preparat de manera que fa més ràpida la seva elaboració.
castell
Heràldica
Figura molt freqüent a les armories catalanes i provençals representada generalment amb tres torres emmerletades, la del mig més alta.
A vegades és representat sense cap, la qual cosa fa que es confongui amb la torre Un castell de color sempre és tancat de metall, el d’or, de gules, i el d’argent, de sable
marrassà
Militar
Arma consistent en una fulla de dos talls, oposats, amb el mànec al mig i en el seu mateix pla.
Puch’ǒn
Ciutat
Ciutat de la província de Kyǒnggi, a la República de Corea, situada a mig camí entre Seül i Inch’ǒn.
lígula
Botànica
Corol·la en forma de llengüeta que presenten les flors perifèriques, o també les del mig, dels capítols de les compostes.