Resultats de la cerca

Unes tres mil persones, convocades per la plataforma Barcelona No Està en Venda, que agrupa entitats veïnals i sindicals, es manifesten en una marxa des de la plaça de la Universitat fins a les Drassanes en contra de l’augment del lloguer Segons els manifestants, la causa és l’especulació immobiliària que encareix els preus i afavoreix l’expulsió dels llogaters dels immobles També denuncien que fons d’inversió compren edificis sencers i en fan fora els veïns per apujar-ne els preus En dos anys, segons la plataforma, el lloguer mitjà s’ha apujat un 17%

Organitzada pel Club Excursionista de Gràcia, es creà el 1972 en memòria del mossèn Jaume Oliveras Brossa És un tipus de cursa de muntanya, puntuable per a la Copa Catalana de caminades de resistència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que va de la serralada del Montseny al massís de Montserrat Fou biennal i des del 1989 s’organitza anualment El 1998 la sortida es desplaçà a Collformic, al peu del Matagalls La distància és de 81,05 km, que cal cobrir en menys de vint-i-quatre hores, i ha aplegat al voltant de tres mil participants

L’existència d’aquesta fortalesa és consignada gràcies a un document de l’any 1198, en què el rei Pere el Catòlic confirmà i concedí a Arnau d’Orla i els seus successors la força de Sant Marçal, en canvi de mil sous barcelonesos Sembla que els successors d’Arnau d’Orla es cognomenarien Santmarçal, família molt ben documentada durant els segles XIII i XIV Mort sense descendència Bertran de Santmarçal, a mitjan segle XIV la senyoria del lloc passà als Perellós A la vigília de la Revolució Francesa, el marquesat de Sant Marçal era de la família Delpàs

Durant la primera etapa absolutista de Ferran VII fou capità general de Castella la Nova, ministre de la guerra i capità general de Granada Després de la revolta de Riego 1820, s’establí a Baiona i més tard a Tolosa, on organitzà la resistència al règim liberal La seva ineficàcia motivà l’escissió del grup que formà la Regència d’Urgell 1822 El 1823 entrà a Espanya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Formà part de la regència d’Oiartzun, i fou nomenat capità general de Castella la Nova Al cap de poc temps fou apartat de tota activitat política

Obligà el seu pare Hišām II a abdicar a favor seu, però no aconseguí d’imposar-se als berbers ni als eslaus Ajudat per Wadih, valí de la Marca Superior, i per Ramon Borrell I de Barcelona i Ermengol I d’Urgell, derrotà els berbers, comandats per Sulaymān ibn al-Ḥakam, a Aqabat al-Baqar, prop del Guadiaro, i s’emparà de Còrdova saqueig de Madīnat al-Zahrā’ Poc després morí assassinat per Wadih L’expedició catalana a Al-Baqar, anomenada “dels nou mil”, féu que Ibn ‘Iḏarī anomenés el 1010 com “l’any dels catalans”

Durant la Guerra Gran ocupà Navarra, fet que obligà Carles IV d’Espanya a demanar la pau de Basilea 1795 Secundà Napoleó en el cop d’estat de brumari 1799 i lluità a Itàlia 1800 el 1804 ascendí a mariscal de camp, i el 1808 fou creat duc de Conegliano El 1808 fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València, sense èxit El 1814 defensà París Lluís XVIII el féu par de França, i el 1823 l’envià a Catalunya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals

Professor a la Université de Toulouse - Le Mirail Tolosa, Llenguadoc, dedicà una atenció preferent a la història de Catalunya, especialment a l’alta edat mitjana En la seva tesi doctoral, La Catalogne du milieu du Xème à la fin du XIème siècle Croissance et mutations d’une société 1975-76 versió catalana Catalunya mil anys enrera , 1979-81 estudià el procés de feudalització de la societat catalana Altres treballs de consideració són Les cinquante mots-clef de l’Histoire médiévale 1981 i, amb PGuichard, Les communautés rurales en Catalogne et dans le Pays Valencien IXème au XlVème…

En les seves obres es barregen un alt grau de lirisme i la lluita comunista Nedjma 1956, Le cadavre encerclé 1955, Le cercle des représailles 1959, Le polygone étoilé 1966, Les ancêtres redoublent de férocité 1967, Poudre d’intelligence 1967 i L’homme aux sandales de caoutchouc 1970, homenatge a Ho Chi Minh En tornar a Algèria, al principi dels anys setanta, escriví en àrab Mohammed agafa la teva maleta 1971, La veu de les dones 1972, La guerra de dos mil anys 1974, Palestina traïda 1975 i El rei de l’oest 1977, molt més popularistes

Dissenyador polifacètic, és considerat la figura cabdal del s XX en el camp de la jardineria Uní la riquesa de la flora tropical a les formes de l’art d’avantguarda i lluità per la millora del paisatge iberoamericà, realitzant més de dos mil parcs Al Brasil es troben els seus projectes més destacats, com el jardí de la residència d’Odette Monteiro, a Correias 1948 el de la residència de Ralph Camargo 1955, remodelat i restaurat el 1988 la Plaça Triangular del Ministeri de Defensa, a Brasília 1970 i el parc dels Flamengos, a Rio de Janeiro 1954-70

S’inicià de ben petit en el món de l’alpinisme, camp en què esdevingué una figura destacada, després que al llarg de poc més d’una dècada 1982-95 hagués aconseguit pujar a tots els cims de més de vuit mil metres Nānga Parbat 1982, Gasherbrum I 1983, Gasherbrum II 1983, Broad Peak 1983, Manāslu 1984, Annapurna 1984, K2 1985, Dhaulāgiri 1985, Everest 1986, que culminà en menys de dos dies i sense oxigen, Cho Oyu 1990, Shisha Pangma 1990, Makalu 1991, Lhotse 1994 i Kangchenjunga 1995 Morí en caure durant una ascensió al Grünhorn, als Alps suïssos