Resultats de la cerca

Després d’estudiar filosofia i teologia al seminari de Mallorca, el 1889 ingressà a la Companyia de Jesús, i fou ordenat de sacerdot a Tortosa el 1899 El 1905 fou destinat a la residència de Monti-sion Palma, Mallorca, on dirigí la congregació mariana de seglars catòlics, fundada el 1879 Pel maig del 1907 fundà el Patronat Obrer per a nens, inspirat en les idees del jesuïta valencià Antoni Vicent El 1913 hi afegí un sindicat d’oficis diversos, que s’anà ampliant aviat amb altres sindicats, els quals el 1916 passaren a formar part de la Federació Catòlica Obrera

Seguidor del corrent populista impulsat per Frederic Soler i Conrad Roure, entre d’altres, collaborà esporàdicament a Un Tros de Paper  i dirigí L’Embustero  1867, una revista de curta vida, que li fou confiada i finançada per Valentí Almirall i Manuel de Lasarte El 1870 estrenà la comèdia costumista en tres actes Un mirall per les pubilles 1871 i el 1872 publicà Lo gandul , en què el protagonista és el reflex de l’autor i en què es planteja un diluït enfrontament entre amo i obrer Publicà el recull Llampecs entre tenebres 1872, de proses i versos satírics i humorístics

Aquest concepte, que fou elaborat per Marx en la seva anàlisi del mode de producció capitalista, pot ésser formulat de la manera següent en el mode de producció capitalista l’intercanvi de mercaderies és efectuat d’acord amb la quantitat de treball socialment necessari incorporat en elles, és a dir, pel seu valor de canvi Per endegar la producció d’una mercaderia, el capitalista adquireix els elements necessaris maquinària, primeres matèries, energia i força de treball pel seu valor de canvi c  i v i la ven al valor V , superior al dels elements utilitzats per a produir-la Aquesta…

De formació autodidàctica, fou obrer i corredor comercial Formà part del grup de Cosme i Plàcid Vidal Collaborà a Lo Teatro Regional , creà una companyia d’aficionats i escriví diverses comèdies Solets 1917, Cura radical del mal de queixal 1919, Gastrolatria 1919 i Imma 1950, entre d’altres És autor d’una poesia senzilla, amable i ingènua, de caràcter popular i costumista, recollida en els volums La corona anyal 1924 —una mena de calendari poètic—, La Musa popular 1928 i De cara a mar 1930 En prosa escriví Records de la infantesa i joventut Una part considerable de la seva…

Obrer del port i, ocasionalment, pintor, fou un dels dirigents de la Federació Local de Societats Obreres, organitzada el 1901, i un dels vocals obrers de la junta local de reformes socials 1900-03 A partir de 1909-10 anà a Inca, on creà una persistent influència de l’anarcosindicalisme El 1918, de nou a Palma, facilità l’entesa amb els socialistes i fou un dels organitzadors de la Federació de Societats Obreres de la casa del poble Es convertí llavors en el màxim dirigent del Sindicat Únic de Transports Marítims, com anteriorment ho havia estat de La Marítima Terrestre Collaborà…

Milità a Estat Català 1924-26, però a l’escalf de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, s’inclinà cap al marxisme i, el 1928, amb Jordi Arquer i d’altres, fundà el Partit Comunista Català , l’òrgan del qual, Treball , dirigí Refusant l’ingrés al BOC, seguí un temps Jaume Compte i Canelles i, el 1932, ingressà a la Unió Socialista de Catalunya Redactor de L’Opinió i de Justícia Social , amb la creació del PSUC 1936 esdevingué cap de redacció del seu diari Treball A l’exili a França des del 1939, participà en la resistència antinazi i historià el moviment obrer català, restant adscrit a…

Descobrí una forma de mesurar i d’incentivar el treball manual La base del seu sistema, el punt minut o punt Bedaux , dona la quantitat de treball que pot ésser realitzat per un obrer mitjà en un minut, a un ritme tal que sostingut durant una jornada de vuit hores, no arribi a esgotar-lo tot treball que excedeixi els seixanta punts per hora és recompensat amb una prima Durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb els nazis i el govern de Vichy i, en acabar-se la guerra, fou extradit als Estats Units, fou jutjat i, en ésser condemnat per traïció, se suïcidà

Estudià a Barcelona, i el 1911 debutà amb Carmen a l’Ateneu Obrer Martinenc Fou assidu de les temporades líriques dels teatres Principal de València 1913-14 i Tívoli i Liceu de Barcelona 1916-17 El 1917 es presentà a l’Òpera de París amb Aïda i el mateix any interpretà a Trieste el paper titular de l' Otello verdià Realitzà diverses gires per teatres de l’Amèrica del Sud i del nord d’Itàlia El seu timbre de tenor dramàtic li permeté abordar els principals papers del repertori italià S’especialitzà en G Puccini, de qui fou intèrpret de referència del personatge de Dick Johnson La…