Resultats de la cerca
Es mostren 596 resultats
Melcior de Bou i de Margarit-Biure
Literatura catalana
Escriptor i erudit.
Darrer marquès d’Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut, dit també Melcior de Margarit Era fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà 1790 Participà en la Revolució Francesa, però s’hagué d’exiliar a Barcelona al final del 1790 Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona 1791 El 1809 tornà a França Fou membre de la societat de ciències de Montpeller i fou designat un dels quaranta mantenidors dels jocs florals a Tolosa És autor de poesies neoclàssiques en francès i d’una…
,
La llengua catalana i la llengua occitana. 1859 -1907
Les revolucions liberals europees foren, també, les revolucions del segle del Romanticisme La llibertat política i econòmica que duia els pobles de les tres Europes i a altres cap al progrés individual i collectiu era, també, la llibertat de les llengües parlades, i escrites Ara bé, les llengües i les escriptures són elements molt dinàmics de la vida social i es troben subjectes, com tot fenomen collectiu, a múltiples influències El català i les llengües llatines amb les seves principals modalitats Napoleó i el Diari de Barcelona El cas de la llengua catalana és semblant a d’altres Dos…
comtat de Lodeva
Història
Territori feudal occità centrat en la ciutat homònima.
Durant el regnat de Felip II de França passà a ésser jurisdicció dels bisbes de Lodeva, després d’ésser-ne destituïts els comtes de Roergue Dins el comtat hi hagué també els vescomtes de Lodeva El títol vescomtal fou transmès per Nobília morta després del 1070, filla dels vescomtes Odó i Luimberga, el seu marit, el vescomte Gilbert II de Carlat, i a llurs descendents
Jean-Jacques-Achille Bertrand
Historiografia
Historiador occità, especialitzat en temes de cultura catalana.
El 1922 fou nomenat director de l’Institut Francès de Barcelona, que procurà de transformar en un centre difusor de la cultura francesa i en cercle d’estudi de les relacions culturals entre França i Catalunya És autor de Cervantes et le romantisme allemand 1914, Antoni Rubió i Lluch 1928, Barcelone, cité d’art et de sciences 1932, La littérature catalane contemporaine 1933 i Un grand comparatiste Puig i Cadafalch 1951
Marcel Pagnol

Marcel Pagnol
© Fototeca.cat
Cinematografia
Literatura francesa
Escriptor occità d’expressió francesa i autor cinematogràfic.
Es donà a conèixer amb l’obra satírica Les marchands de la gloire 1926, escrita en collaboració amb PNivoix Seguiren Jazz 1926, Topace 1928, un gran èxit dramàtic i la trilogia Marius 1931, Fanny 1932 i César 1937, evocacions pintoresques i costumistes de la vella ciutat de Marsella En el camp cinematogràfic, desenvolupà una gran activitat amb la creació de films extrets de les pròpies obres i també de les d’altri Després de Le premier amour 1948, Fabien i Judas 1956, el millor de la seva producció són les peces narratives, en les quals evoca la seva infància La gloire de mon père 1957, Le…
Raymond Abellio
Literatura francesa
Pseudònim de Georges Soulès, escriptor occità en francès.
Enginyer, concilià les seves conviccions catòliques amb el marxisme i fou membre del partit socialista fins el 1939 A partir del 1940 collaborà amb el règim de Vichy Exiliat a Suïssa 1944-51, desenvolupà una obra que gira entorn de preocupacions religioses i existencials Destaquen tres novelles on el tema polític es barreja amb una inspiració visionària i esotèrica Heureux les pacifiques 1946, Les yeux d’Ezéchiel sont ouverts 1949, i La fosse de Babel 1962, així com Le Visage immobile 1980 És autor d’assaigs La Bible, document chiffré , 1950 Approches de la nouvelle gnose , 1981 i d’unes…
Copa Santa
Història
Art
Literatura
Nom amb què és coneguda a Occitània la copa d’argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l’acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d’Isabel II.
La copa és sostinguda per dues estatuetes que representen Catalunya i Provença abraçant-se Dels dos medallons que hi ha al peu, l’un conté una estrofa del poema de Frederic Mistral, La comtessa “Ah se me sabien entrendre /Ah se me voulien segui", i l’altre, dues línies de La dama del rat penat, de Balaguer " Morta diuhen qu'es / més jo la crech viva” En la part superior diu "Recort ofert per patricis catalans als felibres de Provensa, Mistral, Roumanille, Aubanel, Roumieux, Bonaparte Wyse, Mathieu, Gaut, Grouzillat, Brunet, y altres, per la hospitalitat donada al poeta català Victor Balaguer…
Llegenda àuria
Literatura
Cristianisme
Col·lecció de vides de sants i llegendes pietoses, obra de Iacopo da Varazze, composta entre els anys 1260 i 1266, titulada també Historia lombardica.
Les fonts en les quals es basa són l’Escriptura, Cassiodor, Jeroni, Agustí, Beda i altres Poc valuosa històricament, palesa, però, una vena poètica ingènua, una fe profunda i una gran imaginació Fou molt popular en la seva època i posteriorment N’hi ha traduccions catalanes, la més antiga de les quals és la conservada en manuscrit a la Bibliothèque Nationale de París datada per Coromines en l’últim quart del segle XIII són posteriors els manuscrits de Vic segle XV i el de Barcelona En el de París probablement d’autor rossellonès, malgrat la uniformitat lingüística, hom hi troba uns trets…
,
Mario Roques
Lingüística i sociolingüística
Filòleg francès.
Estudià a l’École Pratique des Hautes Études i a l’École des Langues Orientales Vivantes, de les quals fou després professor, així com del Collège de France i de la facultat de lletres de la Universitat de París Deixeble de Gaston Paris i d’Antoine Thomas i collaborador de Jules Gilliéron, estudià, ultra el llatí vulgar, des del francès i l’occità al romanès, al rètic i a l’albanès Autor de centenars de treballs, amb erudició de primera mà, i d’edició de texts medievals, com els occitans Rotlan a Saragossa i Ronsavals Dirigí la collecció de “Classiques français du moyen âge”, la revista…
Llei de l’Aran
Dret
Llei promulgada el 5 de febrer de 2015 per la Generalitat de Catalunya que regula l’autonomia de la Vall d’Aran
Substitueix la Llei sobre el règim especial de la Vall d'Aran del 1990 S’hi reconeix la realitat nacional occitana de la Vall d'Aran derogant en la pràctica l'estatut de comarca, estableix els drets històrics i la identitat de l'Aran amb la variant aranesa de l’occità com a llengua pròpia i que ha de ser la llengua d’ús normal i preferent de l’Administració al territori, incloent-hi l’escola, atorga el dret de decidir el propi futur i estipula un model de finançament revisable bilateralment al cap de tres anys i atorga al territori un diputat al Parlament de Catalunya No reconeix al Consell…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina