Resultats de la cerca
Es mostren 1965 resultats
Clément Ader
Aeronàutica
Enginyer mecànic llenguadocià, considerat el pare de l’aviació.
L’any 1866 installà un taller on construí un aparell, al qual donà el nom genèric d’ avió i l’específic d’ Éole Impulsat per un motor de vapor, l’ Éole s’elevà i recorregué uns 50 m el dia 9 d’octubre de 1890 Les proves oficials se celebraren el 14 d’octubre de 1897 al camp de Satory Versalles, on l’aparell aconseguí de rodar 60 m i de recórrer uns 150 m en successius vols curts i 300 m en ple aire És autor d’ Aviation militaire 1909, Avionnerie militaire 1912 i La première étape de l'aviation militaire en France 1915
Ricard Torquemada Cid
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
S’inicià el 1995 al diari Marca , i el 1996 s’incorporà al diari Sport Collabora en El País , Mundo Deportivo i Ara En mitjans radiofònics, el 1996 entrà a Catalunya Ràdio com a redactor encarregat de l’actualitat del Futbol Club Barcelona i des del 2000 forma part de l’equip de La transmissió d’en Puyal , en què analitza els partits oficials del FC Barcelona Fou cap d’esports d’aquesta emissora 2004-09 Ha escrit el llibre Fórmula Barça Viatge a l’interior d’un equip que ha descobert l’eternitat 2011 Des del 2012 fa de comentarista de partits de futbol a TV3
Pere Amat Fontanals

Francesc, Joan, Jaume i Pere (d’esquerra a dreta) Amat Fontanals
Arxiu Club Egara
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Extrem esquerre del Club Egara de Terrassa i membre de la nissaga Amat Guanyà dues vegades la Copa d’Europa 1969, 1970, fou campió de lliga en cinc ocasions 1971-75 i aconseguí vuit Copes del Rei 1961, 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1973 Més assistent que no pas golejador, jugà quaranta-vuit partits oficials amb la selecció espanyola Fou també el primer membre olímpic de la família Amat juntament amb el seu germà Jaume Guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Roma 1960 i participà en els Jocs de Tòquio 1964 i Mèxic 1968 El 1960 rebé la medalla de plata al mèrit esportiu
Baldomer Asensi Blond
Hípica
Genet i organitzador de concursos d’hípica.
Debutà com a genet en un concurs celebrat el 1940 Durant deu anys participà en diversos concursos oficials, 31 d’àmbit internacional i més de 250 d’àmbit estatal A partir del 1957 es feu càrrec de l’organització i la direcció tècnica dels concursos hípics de salts d’obstacles del Reial Club de Polo de Barcelona Exercí com a cap de pista, president del jurat i també de jutge en concursos de salts d’obstacles internacionals i en la categoria A d’àmbit estatal Els anys seixanta obtingué en dues ocasions el trofeu del Club de Genets d’Espanya, i el 1972 es proclamà campió d’Espanya…
creu

Creu de Malta
Heràldica
Condecoració en forma de creu o d’estel usada per certs ordes, corresponent a determinades preeminències o distincions oficials.
Junta Militar de Defensa
Història
Organisme creat el 1916, especialment dins l’arma d’infanteria, que reuní oficials i caps, amb exclusió dels generals.
El comitè organitzador fou presidit pel coronel Benito Márquez —n'era secretari el capità Álvarez Gilarranz—, i les primeres juntes es constituïren al Principat al començament del 1917 aquest moviment assolí ja un àmbit estatal Partiren de la insatisfacció produïda per la guerra del Marroc i per l’augment del cost de la vida Inicialment tingueren un caràcter de reivindicació professional crítica de la manca de mobilitat en l’escalafó i petició de majors retribucions, però aviat es polititzaren Oficialment dissoltes i empresonada a Montjuïc la Junta Suprema 26 de maig de 1917, un ultimàtum amb…
Kim Jong-il
Política
Polític nord-coreà.
Fill de Kim Il-sung , que el nomenà successor seu el 1980 El 1973 fou designat cap d’organització i propaganda del partit, i el 1991 comandant en cap de l’exèrcit A la mort del seu pare 1994, bé que fou presentat com a nou líder del país, tingué dificultats per a consolidar la seva posició fou nomenat secretari general del Partit Comunista 1997 i president de la Comissió de Defensa Nacional 2000, però no president, càrrec que ha restat vacant en consonància amb el títol de “líder etern” atorgat al seu pare el 1998 Pressionat per una gravíssima crisi econòmica…
carbonarisme
Història
Moviment d’ideologia liberal, organitzat en societats secretes i relacionat amb la francmaçoneria, format a la Itàlia meridional al començament del segle XIX, durant la dominació napoleònica.
El nom deriva dels carbonari ‘carboners’ i emprà símbols d’aquest ofici Els emblemes eren la creu, la gorra frígia i el punyal Els membres, que s’anomenaven bons cosins entre ells, es dividien en mestres i aprenents i s’agrupaven en vendes dirigides per una venda alta o consell suprem Els carbonaris s’oposaven a l’absolutisme i demanaven una constitució esdevingueren partidaris de la república i de determinades reformes socials llei agrària El moviment estigué inicialment lligat amb els oficials francesos republicans hostils a l’evolució monàrquica de Bonaparte la primera venda…
Commemoració del 10è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín
Berlín recorda amb diversos actes oficials i un multitudinari concert a la porta de Brandenburg el 10è aniversari de la caiguda del mur que va dividir la ciutat durant gairebé 30 anys Als actes assisteixen els expresidents dels Estats Units, George Bush, i de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, i l’excanceller Helmut Kohl A l’Ajuntament de la capital alemanya, Bush és nomenat Ciutadà d’Honor de Berlín Els actes queden enterbolits per la decisió del Tribunal Suprem alemany de ratificar la condemna de sis anys i mig de presó contra Egon Krenz, el darrer màxim dirigent de l’RDA,…
mestre de cant
Música
Càrrec creat a la baixa edat mitjana, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió d’ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors els quals allotjava sovint en la pròpia casa.
Era proveït per contracte i retribuït En els oficis divins era supeditat al cabiscol escola de cant En algunes seus, aviat hom li encomanà també regularment la direcció de la capella de la catedral com en el cas de Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers, fetes el 1477 a petició del capítol de la seu, disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, així com de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a la ciutat de Mallorca almenys el 1545 eren exercides pel mestre d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina