Resultats de la cerca

Estudià cant amb el seu avi, Egon van Rijn Una de les grans veus de la seva generació, debutà el 1955 com a Rosina El barber de Sevilla , a l’Òpera de Brunsvic El 1959 es presentà al Festival d’Ais de Provença com a Reina de la Nit La flauta màgica Cantant de poderosa presència escènica, el 1960 debutà a Bayreuth, on actuà durant les següents set edicions del festival i es consagrà com una de les grans heroïnes wagnerianes El seu paper més rellevant és el personatge de la Senta de L’holandès errant , de R Wagner També s’ha especialitzat en els personatges d’òperes de R Strauss i en…

Coneguda amb el sobrenom de La Stupenda , fou iniciada en el cant per la seva mare, i posteriorment tingué com a mestra Aida Dickens El 1947 debutà a Sydney en el paper de Dido a Dido i Enees , de Henry Purcell , i el 1952 com a Primera Dama de La flauta màgica de Johann Wolfgang Amadeus Mozart al Covent Garden de Londres, i a partir d’aleshores s’hi vinculà estretament Hi interpretà els primers papers femenins d’òperes de Giuseppe Verdi , Georges Bizet , Jacques Offenbach , Gaetano Donizetti , Gioacchino Rossini o Vincenzo Bellini , entre d’altres El 1959, les seves interpretacions de Lucia…

Fill d’André-Danican Philidor, fundador del Concert Spirituel, estudià amb ACampra i alhora es destacà com a jugador d’escacs Compongué òperes còmiques d’una gran qualitat i d’instrumentació brillant, com Blaise le savetier 1759, Sancho Pança dans son île 1762, Tom Jones 1765, Ermelinde 1767, i música religiosa

Estudià a Ais de Provença i a París Adepte de la secta saint-simonista, visità l’Orient Mitjà 1833-35 de retorn a França, hi posà de moda la música orientalitzant amb l’oda-simfonia Le Désert 1844 estrenada a Barcelona el 1846 i amb òperes com Lalla Roukh 1862

Entrà al servei del comte d’Artois, a Versalles, on obtingué l’ajut de Maria Antonieta de França per a estrenar òperes còmiques, com Le chevalier à la mode 1781 i el seu major èxit, Nina, ou la folle par amour 1786 També deixà quartets de corda d’una gran qualitat

Deixeble de JJFux, fou nomenat compositor de la cort austríaca 1739 i organista de la capella de l’emperadriu Elisabet Cristina 1741-50 Autor d’òperes, simfonies, concerts i sonates, és el representant de l’estil preclàssic vienès, i fou un dels primers a donar al concert la forma de sonata

Inicià la seva activitat professional acompanyant intèrprets de lieder i, posteriorment, fou professor als conservatoris de Berlín i Stuttgart Influït per Hindemith, escriví més de 200 lieder , les òperes Saul 1928, Der verlorene Sohn 1928, Don Juan und Faust 1950 i Hamlet 1980, diversos ballets i obres corals i instrumentals

Estudià a Berlín Premi Mendelssohn 1917 Es féu cèlebre com a intèrpret de Beethoven i enregistrà un gran nombre de discs i actuà per tot el món Compongué dues simfonies, un concert per a piano i orquestra 1915, òperes, música de cambra, etc El 1951 publicà l’autobiografia Unter dem Zimbelstern

Autor dels drames històrics Carskaja nevesta ‘La promesa del tsar’, 1849 i Pskovitjanka ‘La noia de Pskov’, 1860, que serviren de base a les òperes de Rimskij-Korsakov del mateix nom Čajkovskij, Borodin, Musorgskij i altres posaren música a versos seus Fou traductor d’antics poetes eslaus de l’Europa occidental

Format amb Conrado del Campo, pertangué a l’anomenada Generació de la República La seva producció, eclèctica i refinada, inclou el ballet Corrida de feria 1930, les òperes Charlot, Fuenteovejuna i El estudiante de Salamanca , música instrumental i unes conegudes 14 canciones españolas D’ençà del 1939 visqué exiliat a París