Resultats de la cerca

Estudià amb Halévy El 1857 guanyà, ex aequo amb Bizet, un concurs d’operetes patrocinat per Offenbach Assolí grans èxits amb obres lleugeres i refinades, com La fille de Madame Angot 1872, Giroflée-Girofla 1874, Le petit duc 1878 i La Camargo 1878, i amb òperes còmiques i ballets, com Le cygne 1899

Els anys 1932-34 fou director de l’orquestra de la Reial Òpera Sueca Les seves composicions segueixen tant la tradició nòrdica de Nielsen i Sibelius com l’influx de Schönberg i Stravinskij És autor de nou òperes, set simfonies, dos concerts per a violí i dotze quartets de corda, entre d’altres

Deixeble de Liszt, n'edità diverses obres Fou director del conservatori de Berlín Transcriví per a piano obres de Bach per a orgue És autor de música instrumental i de deu òperes, entre les quals Tiefland 1903 i Liebesketten , inspirades, respectivament, en Terra Baixa i La filla del mar , d’Àngel Guimerà

Estudià a París i a Milà Introduït per Arrigo Boito en el grup artístic de la scapigliatura , es destacà aviat per la riquesa orquestral de les seves òperes Dejanice , 1883 Edmea , 1886 Loreley , 1890, que influïren en el verisme Morí de tisi després d’estrenar La Wally 1892, considerada la seva obra mestra

Vida Fill del pintor alemany August Wolf, ben aviat mostrà els seus dots musicals i començà a rebre classes de música Anys després inicià la carrera de belles arts, però l’abandonà per dedicar-se a la composició Entre el 1892 i el 1895 estudià contrapunt amb J Rheinberger i direcció d’orquestra amb L Abel A partir del 1897 s’installà a Milà com a director d’una societat coral, càrrec que li permeté entrar en contacte amb diverses personalitats musicals, com A Boito, G Ricordi i L Perosi Després d’uns primers intents poc afortunats en el camp de l’òpera, entre ells Cenerentola 1900, obtingué…

Vida El seu pare, militar descendent d’una família aristocràtica, volia destinar-lo a la carrera diplomàtica, però acceptà que es dediqués a la música El fet que s’hagués format a París sota la supervisió d’A Rejcha repercutí molt en el seu estil, clarament influït per la música francesa d’aquell moment La seva primera òpera, Pierre et Cathérine , s’estrenà a Alemanya l’any 1835, però Flotow intentà assolir l’èxit com a compositor a París Després d’una sèrie d’obres que el donaren a conèixer, l’any 1844 estrenà a Hamburg la que és considerada per molts la seva millor òpera, Alessandro…

Estudià amb el violista Sainte-Colombe i amb GBLulli Actuà a la cort de Lluís XIV 1676-1715 i de Lluís XV 1715-25 i estrenà amb gran èxit les òperes Alcide 1693, escrita en collaboració amb Lulli, Ariane et Bacchus 1696, Alcyone 1706 i Sémelé 1709 Deixà unes sis-centes cinquanta peces instrumentals

Autodidacte d’estil eclèctic, dirigí a Berlín la Berliner Staatsoper 1936-40 i l’escola superior de música 1950-52 És autor d’òperes Die Zauberzeige , 1933 Peer Gynt , 1938, amb text d’Ibsen Columbus , 1942 Der Revisor , 1957, amb text de Gogol’ i de ballets Joan von Zarissa, 1940 Die chinesische Nachtigall , 1953, etc

Estudià piano amb Joan Barrau i composició amb Marià Obiols El 1866 fou nomenat professor del Conservatori del Liceu Entre les seves obres destaquen Barcarola, Rapsòdia i altres peces per a piano, com també romances Traduí a l’italià els llibrets de les òperes Henry Clifford , d’Isaac Albéniz, i Els Pirineus , de Felip Pedrell

Estudià cant amb el seu avi, Egon van Rijn Una de les grans veus de la seva generació, debutà el 1955 com a Rosina El barber de Sevilla , a l’Òpera de Brunsvic El 1959 es presentà al Festival d’Ais de Provença com a Reina de la Nit La flauta màgica Cantant de poderosa presència escènica, el 1960 debutà a Bayreuth, on actuà durant les següents set edicions del festival i es consagrà com una de les grans heroïnes wagnerianes El seu paper més rellevant és el personatge de la Senta de L’holandès errant , de R Wagner També s’ha especialitzat en els personatges d’òperes de R Strauss i en…