Resultats de la cerca
Es mostren 896 resultats
el Pueio
Caseria
Caseria del municipi de Graus, a la província d’Osca (Aragó), a la dreta de l’Isàvena.
Castejón del Puente
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, a la dreta del Cinca, prop del pont de Montsó.
Pere d’Estopanyà obtingué de Ramon Berenguer III de Barcelona, per a quan el conquerís als musulmans, el castell i el pontatge d’aquest lloc però Alfons I d’Aragó s’avançà i se n'emparà el 1130 El 1145, tanmateix, Pere d’Estopanyà governava el castell El pont pertanyia el 1338 als hospitalers
Lanaja
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, delimitat per la serra d’Alcubierre, al N dels Monegres.
Hi ha agricultura, de regadiu i de secà, i pedreres de guix N'és destacable la fabricació de ceràmica A prop s’hi troba la Cartoixa de Las Fuentes, decorada amb pintures murals de Manuel Bayeu
Xalamera
Municipi
Poble i municipi d’Osca, Aragó, a la ribera del Cinca, entre aquest riu i l’Alcanadre.
El castell de Xalamera , concedit als templers per Ramon Berenguer IV, esdevingué el centre de la comanda de Xalamera , la qual passà el 1317 als hospitalers, dins la castellania d’Amposta Li fou unida la comanda de Bellver, i tingué comanadors propis fins a la fi del s XVIII
Badaín
Santuari
Llogaret i santuari del municipi de Tella-Sin, a la comarca del Sobrarb (província d’Osca, Aragó).
És situat a l’esquerra del Cinca, a la sortida de la vall de Gistau Fins el 1571 pertangué al bisbat de Lleida
Aguinaliu
Poble
Poble del municipi de Graus, a la província d’Osca, Aragó, a la conca de l’Éssera.
Situat al límit lingüístic entre el català i el castellà, ha conservat un parlar de transició amb menys trets catalans, tanmateix, que el de Jusseu
talc

talc
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi hidratat, Mg 3
Si 4
O 1 0
(OH) 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en forma de masses fulloses o en agregats de gra fi Té un esclat de perla, una densitat de 2,82 i un color verd clar com a més característic, bé que de vegades és blanc o gris, i també vermellós a causa d’impureses d’òxids de ferro És molt suau, tou, untuós al tacte i molt adherent El talc és un mineral típic de les roques poc metamorfosades riques en magnesi En alguns tipus de roques pot ésser un mineral molt freqüent és el cas de l' esteatita , varietat de talc informe i compacta El talc té moltes aplicacions comercials, la més coneguda de…
Ángel Mur Navarro
Ángel Mur Navarro (1935)
Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC
Atletisme
Atleta especialista en curses de fons i massatgista.
Arribà a Barcelona amb motiu del servei militar i fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1931-32 El 1933 ingressà al Futbol Club Barcelona i, durant la Guerra Civil Espanyola, formà part del comitè d’empleats que es feu càrrec del club per a impedir-ne la confiscació per part de la CNT Guanyà sis vegades el Campionat de Catalunya de 3000 m obstacles 1931, 1932, 1934, 1935, 1936, 1941, una el de 5000 m llisos 1934 i dues el de cros 1935, 1940 També es proclamà quatre vegades campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1934, 1935, 1936, 1941 i fou el primer recordista oficial d’Espanya en els 20 km…
Fredi Parera Avellaneda

Fredi Parera Avellaneda
ARXIU ARMAND BALLART
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Destacat escalador, soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del GAME, fou un referent de l’escalada a Catalunya durant la dècada de 1980 tant per l’obertura com per la repetició de vies en roca d’alta dificultat Realitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i el Montsec, entre altres massissos de Catalunya, Terol i Osca, on obrí unes cinquanta vies d’escalada, entre les quals destaquen l’ Armand-Fredi , a la Paret dels Diables Montserrat, 1978 Zarathustra , al Gallinero Ordesa, 1979, de la qual feu la primera ascensió en solitari el 1980, i la repetició en solitari, entre…
Santa Maria de Cabrera (Santa Maria de Corcó)
Art romànic
Aquesta església es troba dins l’antic terme del castell de Cabrera, al cim de la muntanya de Cabrera, entre el Coll del Bram i l’Osca Inicialment tingué les funcions d’església del castell de Cabrera i més tard exercí algunes funcions de parròquia, per esdevenir finalment santuari marià L’església és documentada a partir de l’any 1154, quan els castlans Guillem de Cabrera i la seva muller Adaledis li feren una nova dotació i confirmaren els béns que ja li havia donat el seu pare difunt, Arnau Ramon Sota la protecció dels castlans l’església anà progressant i l’any 1330 tenint la consideració…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
