Resultats de la cerca
Es mostren 630 resultats
bismut
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup 5B de la taula periòdica, de color blanc brillant (quan és pur) tirant a rosat, de molt poca conductivitat tèrmica (la més baixa de tots els metalls, llevat del mercuri).
Propietats i utilització del bismut És el metall més diamagnètic, el que presenta un major efecte de Hall, el de coeficient de dilatació tèrmica més negatiu i el que presenta més augment de volum en solidificar-se Fins a la segona meitat del segle XV era confós amb l’estany, i no fou aïllat fins el 1737 per Hillot, bé que Johann Heinrich Pott 1692-1777 i Torbern Olof Bergman 1735- 84 en són considerats els descobridors científics El bismut natural és constituït exclusivament pel núclid 208, però hom ha aconseguit de preparar-ne molts d’altres núclids radioactius Constitueix el 3x10 -6% de l’…
vanadi
Química
Element químic, de nombre atòmic 23, pertanyent al grup VB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la primera sèrie de transició i fou descobert l’any 1830 per NSefström i preparat en forma relativament pura per Roscoe l’any 1867 mitjançant reducció del clorur VCl₃ amb hidrogen És el vint-i-dosè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix el 0,01% de pes El vanadi natural és constituït per una mescla de dos isòtops, amb masses 50 0,24% i 51 99,76% El 50 V és radioactiu, amb una vida mitjana de 6 × 10 15 anys és un dels radioisòtops que han existit al llarg de tot el temps geològic Ocorre a la natura en forma de nombrosos minerals, els més…
rickèttsia
Biologia
Bacteri paràsit intracel·lular dels vertebrats, del gènere Rickettsia, que té un cicle natural en què intervenen artròpodes hematòfags (com les puces).
Pertany a un grup que presenta formes de bacils i de cocs Es tenyeixen bé amb colorants bàsics i són gramnegatius Per la reacció de Feulgen s’evidencien cossos de cromatina que contenen ADN i ARN Tenen una paret cellular que conté àcid muràmic —i, en certes espècies, una membrana lipoica interior—, sensible al lisozim En micrografies electròniques de talls ultrafins hom hi reconeix la paret i la membrana cellulars i una regió nuclear Es multipliquen per una divisió transversal Al laboratori, hom les cultiva en el sac vitellí de l’embrió de pollastre, puix que el cultiu in vitro presenta força…
lípid
Bioquímica
Nom genèric de les substàncies constituïdes per un àcid alifàtic de cadena mitjana i nombre parell d’àtoms de carboni (de 4 a 30 àtoms), lligat per un enllaç èster, de vegades amida o èter, amb composts que tenen una funció alcohol o més (esfingosina, alcohols grassos superiors, etc).
Els lípids poden tenir també uns altres constituents en llur molècula, com ara àcids fosfòrics, àcid sulfúric, bases nitrogenades i sucres La presència de llargues cadenes hidrocarbonades en la molècula dels lípids els confereix la propietat d’ésser insolubles en aigua i solubles en solvents orgànics apolars Hom anomena lípids simples els que només contenen carboni, oxigen i hidrogen, i comprenen els triglicèrids, anomenats greixos greix o olis oli segons que siguin sòlids o líquids, les ceres cera i els èsters dels esterols esterol dins aquest darrer grup, un dels esterols més coneguts és…
electroanàlisi
Química
Conjunt dels mètodes elèctrics d’anàlisi química.
Aquests estan basats en la mesura del valor d’alguna o d’algunes de les magnituds elèctriques que caracteritzen un circuit electroquímic i que estan en relació amb la concentració de la substància problema, la qual és continguda generalment en l’electròlit d’una cella electroquímica Les magnituds elèctriques mesurades són, bàsicament, la diferència de potencial entre els elèctrodes, la resistivitat o la seva inversa, la conductivitat i la intensitat, que corresponen als mètodes electroanalítics més clàssics la potenciometria, la conductimetria i l'amperimetria, respectivament aquests mètodes…
verdoglobina
Bioquímica
Colorant verd que es forma per oxidació de l’hemoglobina procedent d’eritròcits morts.
Conté globina i ferro III Per pèrdua d’ambdós es converteix en biliverdina És anomenada també coleglobina
metahemoglobina
Bioquímica
Forma oxidada de l’hemoglobina resultant de l’oxidació del ferro del complex hem
.
És un pigment inapte per al transport de l’oxigen Els eritròcits en contenen en un 1% Patològicament es produeix per la ingestió d’algunes substàncies tòxiques, com els colorants d’anilina, el clorat potàssic o l’aigua contaminada per nitrats metahemoglobinèmia
bromós | bromosa
bròmic | bròmica
cròmic | cròmica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina