Resultats de la cerca

Alguns membres de la noblesa catalana que feren carrera militar en temps de la Illustració van realitzar una obra de govern important El cas de l’actuació als “regnes de Xile i del Perú” de Manuel d’Amat i de Junyent Vacarisses, 1707 – Barcelona, 1782 presenta un interès objectiu i ha originat un bon nombre de llegendes populars, sainets, operetes i cinema Aprenentatge mediterrani Manuel d’Amat estudià al Collegi de Sant Pau, que la Companyia de Jesús tenia a València, i al Collegi de Cordelles o Seminari de Nobles de Barcelona El 1721 ingressà a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i marxà a…

Fou fundada el 1938 a Mèxic sota la inspiració i la presidència del mexicà Lombardo Toledano i del brasiler Luis Prestes, amb un programa de reforma agrària, règims democràtics i independència econòmica llatinoamericana Hi assistiren delegacions sindicals de l’Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, el Paraguai, Veneçuela, Nicaragua, Costa Rica, el Perú, l’Equador, Cuba, els EUA i Mèxic Ben aviat els comunistes assoliren el control de la CTAL, i vincularen la Confederació als interessos soviètics La CTAL aconseguí l’adhesió dels sindicats continentals més importants, n'afavorí la…

Fill d’un funcionari del virregnat, de ben jove es traslladà amb la seva família al Perú, on estudià a la Universitat de San Marcos de la capital peruana Vers el 1670 fou mestre de capella a Panamà, però més tard tornà a Lima i el 1672 fou ordenat de sacerdot Poc després obtingué el càrrec de mestre de capella a la catedral, on romangué fins el 1676 A partir del 1680 i fins a la seva mort ocupà la mateixa plaça a la seu de La Plata Bolívia El seu llegat compositiu, repartit entre música litúrgica i música de romance , arriba a les dues-centes obres

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1971 i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM Ha obert vies a Montserrat, el Pedraforca, Mont-rebei i els Pirineus Als Alps ha fet ascensions de dificultat, com la primera estatal al Pilier Bocalatte del Mont Blanc du Tacul, la cara nord del Petit Dru o la via Comici-Dimai de la Cima Grande di Lavaredo També ha participat en dues expedicions als Andes del Perú 1976, 1983, en la primera de les quals assolí l’Artesonraju El 1975 fou escollit millor esportista de l’any per la FEM Ha estat collaborador de la revista…

Soci del Club Excursionista de Gràcia, formà part del Grup Especial d’Escalada, del Grup d’Alta Muntanya Espanyol i del Groupe Pyrénéiste de Haute-Montagne Fou instructor de l’Escuela Nacional de Montaña Formà part de la primera expedició catalana al Nepal, on es feu l’ascensió del Nilgiri sud-est 1970 Desaparegué en una esquerda de la glacera del Kohe Tez de l’Hindu Kush Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1971 Els membres del GEDE batejaren amb el seu nom un cim dels Andes del Perú Matasraju, 5740 m i la via Jordi Matas al cap de Sant Benet, al…

Soci de la Unió Excursionista de Catalunya UEC i membre de la Secció d’Alta Muntanya i Escalada, pujà els cims del Djurdjura Algèria, 1975 i Torres del Paine Xile, 1996 Formà part d’expedicions a l’Atles 1971, al Cilo Dag 1973, al Kilimanjaro 1974, al Mont Kenya 1974, als Andes del Perú 1976, al Saraghrar 1977, al Dhaulagiri 1979, a l’Ama Dablam 1981, a l’Everest 1983, 1985 i al massís de l’Ahaggar 1984 És coautor del llibre Hem fet el cim 1986 Rebé la medalla d’or del primer Ralli Internacional d’Esquí de Muntanya 1970 i la medalla d’or de la UEC 1980

Membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME des del 1991, obrí diverses vies de gel a Escòcia Escalà l’esperó Walker 1986, la cara nord del mont Cerví 1987 i el pilar central del Freney al Mont Blanc 1990, entre d’altres Formà part d’expedicions a Yosemite 1988, als Andes del Perú 1989, la Cordillera Real boliviana 1991 o al Karakoram 1992 Com a patró de veler, obrí la via Rackham el Roig al sud-oest de l’illa Dragonera 1990 Des del 1994 centrà la seva activitat en el món de la vela, organitzant viatges i preparant el veler Estrella Damm per a la Barcelona World Race

Participà en l’expedició d’Álvaro de Mendaña a les Filipines 1595 Intentà una expedició per a descobrir la mítica terra australiana, i, després de demanar ajut al papa Climent VIII i al rei Felip III de Castella, el virrei del Perú li proporcionà tres vaixells El 1605 navegà cap a l’oest, però no trobà res, fins que la tripulació l’obligà a virar, i descobrí l’illa de l’Esperit Sant Noves Hèbrides, però no arribà a Austràlia Després de nombrosos incidents, tornà al continent americà 1606 i, més tard, a la península Ibèrica Insistí a organitzar una nova expedició però, un cop…

Acabà els estudis a Mèxic, on fou professor de l’escola de veterinària passà al Perú, on fou inspector d’escorxadors i vaqueries a Lima Tornà a Catalunya 1914, on fou un dels fundadors de l’Associació de Veterinaris de Catalunya, cap dels serveis de ramaderia de la Mancomunitat i professor de patologia animal a l’Escola Superior d’Agricultura 1921 Fundà el Museu de Sanitat Veterinària 1929 Fou redactor en cap de la “Revista Veterinaria de España”, i publicà La cooperación en las industrias lecheras y mantequeras 1917, El còlera de l’aviram 1922 i altres obres i articles de la…

Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya, fou membre de la secció d’alta muntanya i escalada i vicepresident de l’entitat Instructor d’alpinisme de l’Escuela Nacional Alta Montaña ENAM, fou fundador i director de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i impulsor de l’Escola Catalana de l’Esport Fou president i garant de Mountain Wilderness International des del 1998 i membre fundador de la secció catalana el 1991 Participà en expedicions a l’Atles, l’Iran, el Caixmir, la Xina, Spitz-bergen, Alaska McKinley, 1995, els Andes del Perú 1997 i l’Himàlaia Annapurna, 1999 Publicà…