Resultats de la cerca

Fou descobert per Pascu, Seidelmann, Baum i Currie el 1980 Orbita a una distància mitjana del centre del planeta de 295000 km i té un diàmetre de tan sols 26 km És un dels satèllits naturals més petits del sistema solar

Tenen el pelatge de color rogenc brillant, clapat de blanc durant tota la vida la part ventral és blanca Viuen en petits grups, a les planes de l’Índia, Indoxina, Tailàndia i Ceilan S'aclimaten molt bé als parcs europeus

Conté entre un 27 i un 30% de FeO Cristalls poc freqüents, grans i prismàtics o petits i tabulars Té bona exfoliació, lluïssor vítria i color negre blavós Presenta pleocroisme molt intens inatacable pels àcids Es troba en roques ígnies alcalines

Mineral de cristalls petits i tetragonals, pesant, insípid, insoluble i de color gris o blanc grogós és producte de l’alteració del cinabri Té duresa 1,6 i pes específic 7,15 Són emprats en medicina com a purgants i vermífugs

Té el musell allargat amb l’extrem nu, els ulls petits i la cornamenta poc desenvolupada Habita a la regió andina de l’Equador, el Perú i Bolívia i al nord de Xile, entre 3 000-5 000 m d’altitud

Estudià a Graz i debutà el 1960 a l’Òpera de Viena com a Barbarina Les noces de Fígaro Inicià la seva trajectòria amb petits papers d’òperes de WA Mozart, H Purcell i fins i tot G Puccini, fins que el 1964 abordà l’obra de R Strauss a partir de la seva intervenció en La dona sense ombra Entre el 1960 i el 1962 cantà petits papers wagnerians a Bayreuth abans de seguir amb Mozart, autor en què s’especialitzà i de qui ha interpretat els papers d’Ilia, Pamina, Fiordiligi, i la comtessa d’Almaviva, que ha enregistrat discogràficament Ha cantat als festivals de Salzburg…

Són molt petits —entre 9 i 16 cm de llargada—, amb el cap arrodonit, el cos més aviat arrodonit, les orelles amples i membranoses, els ulls enormes, tan grossos com el cervell, la cua molt llarga i pelada, excepte a la punta, i les extremitats posteriors molt allargades a causa del fet que tenen un tars molt desenvolupat, adaptat al salt Els dits són llargs i prims, amb l’extrem aixafat i proveït d’un disc adhesiu que permet a l’animal d’enfilar-se per superfícies llises Tots els dits, llevat del segon i el tercer del peu, que porten urpes, tenen ungles planes El pelatge és…

Els animals recollectors són petits invertebrats, especialment ostràcodes i insectes plecòpters, que recullen aquest material orgànic amb els pèls de les potes estructures anatòmiques que recorden un raspall La presència de matèria particulada orgànica fina condiciona l’abundància d’aquests animals recollectors

Té la cua llarga 30 cm i notablement forcada S’alimenta de tota mena de carronya, insectes, rèptils i mamífers petits Habita al centre i al S d’Europa, a l’Àsia Menor i al NE d’Àfrica És comú als Països Catalans

Actualment també és usat aquest terme per a designar uns petits cilindres estèrils, d’uns 3 mm de diàmetre i uns 8 mm de llarg, formats per compressió i destinats a ésser implantats sota la pell per a l’administració retardada d’hormones