Resultats de la cerca

Es formà en un ambient familiar acomodat Pogué accedir al Royal College of Music, recentment creat, on estudià amb H Parry, ChV Stanford i F Taylor, i adquirí una formació sòlida i molt acadèmica Els models de F Mendelssohn i CM Weber marcaren una bona part del seu llenguatge com a compositor Dedicà una gran part de la seva carrera com a músic a les tasques de direcció d’òpera en diferents teatres de Londres, on dirigí les primeres funcions de Sigfrid i Tristany i Isolda , que foren cantats en anglès El seu nom s’associa al nacionalisme musical escocès, però aquest es limitava, en la seva…

Infant precoç, a tretze anys guanyà una beca per a estudiar al Trinity College, a setze anys era organista a Saint John Wimbledon i quan en tenia vint-i-dos ocupà el càrrec de director musical del Vaudeville Theatre Les seves primeres composicions per a piano foren publicades amb el pseudònim d’Anton Vodorinski Tot i que gaudí d’un cert reconeixement per part de la crítica gràcies a les seves obres corals i de cambra, l’èxit li vingué per les peces descriptives per a orquestra, plenes d’evocacions exòtiques, com ara In a Monastery Garden 1915, In a Chinese Temple Garden o In a Persian Market…

Inicià la seva educació musical de molt petit, i a sis anys ja compongué peces senzilles Estudià composició a Mannheim amb GJ Vollweiler 1792-93 i el 1796 ingressà a la Universitat de Jena per a estudiar belles arts Aviat retornà a Offenbach per a dirigir l’editorial musical de la família El 1799, durant un viatge de negocis per Alemanya i Viena, adquirí a Munic el procés litogràfic de Senefelder i Gleissner de mans dels propis creadors, que passaren a formar part de la plantilla de l’empresa Aspirà a editar un catàleg cronològic dels manuscrits mozartians des del 1784 fins al 1791, edició…

Home de vida bohèmia, és l’autor de l’himne basc i d’altres peces d’inspiració popular Els seus coneixements musicals eren força bàsics, si bé posseïa una bona veu, timbrada i agradable, que formà amb la cantant italiana C Duprez Fou desterrat després del 1839 i començà un periple per Europa Després d’una estada a Itàlia, anà a França, on es feu famós per les seves interpretacions de la Marsellesa El 1851 pogué tornar a Espanya, i dos anys més tard, en una vetllada al cafè San Luis de Madrid, improvisà el Gernikako arbola , que es feu popular ràpidament Considerat un element políticament…

Es formà com a infant de cor a El Pilar, i posteriorment estudià al Conservatori de Madrid amb H Eslava Segons B Saldoni, des del 1848 fou organista a l’església de San Gil de Saragossa A partir del 1858 ho fou a l’església d’Atocha de Madrid, i més tard desenvolupà la mateixa tasca a l’església del Buen Suceso En ésser nomenat professor de solfeig al Conservatori de Madrid es pogué dedicar a la composició amb una intensitat destacable Redactà un Método de órgano 1860-67 que havia d’ésser la introducció al Museo orgánico d’Eslava Ben considerat com a organista, compongué un bon nombre de…

Desenvolupament enciclopèdic L’anagrama era el mateix de la publicació Pensat i Fet , revista fallera de prestigi i molt popular Edità una trentena de títols –de temàtica literària, filològica, folklòrica i de divulgació històrica– centrats en el País Valencià, d’entre els quals destaquen Gramàtica valenciana 1952, de Carles Salvador Diccionari de la rima 1956, de Francesc Ferrer i Pastor, amb la collaboració de Josep Giner, i Breu compendi de la història del regne de València 1953, de Frederic Moscardó Bona part de les edicions foren autofinançades i, en casos especials, com un tiratge…

Estudià a Rio de Janeiro, on debutà amb La bohème 1948 Posteriorment amplià la seva formació a Florència, fins que es traslladà definitivament a París Estrenà amb gran èxit l’ Òpera d’Aran , de Bécaud, gràcies al qual pogué destacar-se en els grans papers del repertori, especialment de WA Mozart Comte d’Almaviva, Don Giovanni, Don Alfonso, Papageno i G Puccini Scarpia, Sharpless, Gianni Schichi Ha actuat regularment a l’Òpera de París, a la de Gant, a la d’Anvers i al Teatre de la Monnaie de Brusselles, així com al Grand Théatre de Ginebra, on ha excellit en òperes de R Strauss, PI Cajkovskij…

Durant els primers anys, l’ànima de l’Associació foren Josep Raventós i Marià Perelló El 1915 Enric Granados, que només pogué fer el concert de presentació, en fou nomenat director artístic El seu successor fou Pau Casals, l’orquestra del qual collaborà assíduament amb l’Associació Els principals solistes vocals i instrumentals, així com les més distingides entitats simfòniques, cambrístiques i corals, locals i estrangeres, foren presentades per l’Associació, que, malgrat les dificultats, preparà curosament festivals i sessions de música contemporània Personalitats com Ravel, Schönberg,…

Hi ha dues versions de la llegenda d’Eurídice Segons una d’elles, mentre passejava amb les seves amigues les nàiades, fou mossegada per una serp, fet que li provocà la mort Però, segons Virgili l’incident es produí mentre fugia d’Aristeu, que estava enamorat d’ella Orfeu volgué recuperar la seva estimada i davallà a l’hades, el país dels morts Els déus, commoguts pels seus cants, li permeteren endur-se-la amb la condició que no la mirés fins que haguessin arribat al món dels vius Ell, però, no en pogué resistir la temptació i Eurídice fou arrossegada de bell nou a l’hades Aquesta llegenda ha…

No fou fins després del suïcidi del seu pare que pogué dedicar-se a la filosofia Esdevingué més tard professor a la Universitat de Berlín, abans d’installar-se definitivament a Frankfurt Per a Schopenhauer la música era l’únic art capaç de fer-se ressò del fons de l’ésser de la força anònima i sempre idèntica que viu en el cor de tota cosa i que l’empeny a perseverar en l’ésser El contingut íntim de la música és, doncs, metafísic La metafísica de la música de Schopenhauer, que exposà sobretot en el seu llibre més rellevant, Die Welt als Wille und Vorstellung 'El món com a voluntat i…