Resultats de la cerca

Fundat el 1972, fou impulsat per Josep Maria Elias, Benet Barral, Gregori Arias i Àngel Millán El 1974 creà el primer equip femení, que el 1979 debutà a la Lliga estatal Guanyà dues Lligues espanyoles 1995, 1996, dos Campionats d’Espanya per equips 1996, 1997 i tres Campionats de Catalunya 1996, 1997, 1998 L’equip masculí pujà a la divisió d’honor la temporada 1985-86 Fou campió d’Espanya per equips 1988 i quatre vegades subcampió en les tretze temporades que jugà a la màxima categoria També guanyà sis Campionats de Catalunya per equips 1988, 1989, 1993, 1994, 1997, 1998 En alguna ocasió ha…

La idea de la seva fundació sorgí segurament de Mateu Obrador i Bennàssar i de Josep Lluís Pons i Gallarza, que la dirigí intellectualment, i hi collaboraren, entre molts altres escriptors mallorquins del moment, Josep Taronjí —que hi publicà uns interessantíssims articles sobre la unitat de la llengua catalana—, Bartomeu Ferrà, Tomàs Forteza, etc Explícitament allunyada de qualsevol discussió política, inclogué —ultra les més nombroses sobre literatura— collaboracions de caire científic divulgatiu, sovint a càrrec de Pere d’A Peña Manuel Milà i Fontanals hi collaborà, també, en…

Desenvolupament enciclopèdic L’origen d’aquesta societat fou degut a la iniciativa de Mateu Garau i Bartomeu Ferrà, que projectaren la fundació d’un museu amb obres d’iconografia cristiana, per tal de protegir-les i conservar-les Aquest nucli primitiu augmentà i sorgí la necessitat de crear una associació Entre els fundadors destacaren Joaquim Pavía, Pere d’Alcàntara Penya, Gabriel Llabrés i Joan Lladó Amer Enrique de España en fou el primer president El reglament es publicà el 15 de març de 1881 i establí com a finalitats honrar la figura de Ramon Llull recollir, restaurar i preservar les…

Barriada obrera del municipi 188 m 1 751 h el 2001, sorgida arran de la fàbrica que el 1870 hi construí Ignasi Borràs i Pons, també de Manresa, on el seu pare, Oleguer Borràs i Castelltort, havia iniciat les activitats industrials el 1835 A més de les cases de la colònia obrera, dos llargs rengles d’habitatges i establiments comercials s’alineen als costats de la carretera, parallela al riu, i constitueixen el nucli central i principal En aquest barri, l’any 1961 fou construïda l’església de Sant Antoni M Claret, que substitueix la de Santa Maria del Vilar en les seves funcions…

Infant de cor, es formà musicalment amb Josep Pons, organista L’any 1820 fou nomenat organista de l’església parroquial de Sant Tomàs, i més tard de la catedral Dirigí l’escola de cant fundada per la Societat Econòmica d’Amics del País Despertà l’admiració de Liszt com a improvisador d’orgue quan aquest visità València el 1845, i sostingué correspondència amb ell Compongué nombroses obres religioses misses, motets, goigs, villancicos i un Himne a Sant Vicent Ferrer 1855, i ja en vida li editaren Dos versos de 5è to per a orgue 1853 Totes les seves obres per a aquest instrument…

Inicià els seus estudis musicals al conservatori de música d’Hamburg el 1977 i els continuà el 1980 a Florència, on treballà amb Riccardo Muti i Zubin Mehta Fou director musical de l’òpera de Basilea Suïssa del 1989 al 1993, i la temporada 2008-09 assumí la titularitat de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu , on havia debutat el 2007 amb Khovantxina , de Mussorgski Finalitzà en aquest càrrec el 2012, que fou rellevat per Josep Pons, i posteriorment fou director principal i conseller artístic de l’Orquestra del Teatre Reial Danès 2012-16 El seu repertori va de Mozart a l’òpera…

Fundat l’any 1968, practicà el judo, el karate i el taekwondo, i fou un dels pioners de l’Estat en la pràctica del kendo i l’aikido Fou impulsat per la Diputació Provincial de Barcelona i la seva seu s’ubicà a l’antic teatre de la Casa de la Caritat, en unes installacions punteres a Europa Els seus primers professors foren José Pons i Fernando Térmens Organitzà diverses competicions d’àmbit català i estatal, com Campionats i Copes d’Espanya i de Catalunya El 1970 acollí la primera competició d’àmbit estatal, la Copa d’Espanya de judo Obtingué èxits rellevants en totes les…

Fou director general de Cultura del govern balear 1986-88 Encetà la seva carrera amb el recull Gotes de camí , publicat l’any 1976 dins un volum d’edició privada que aplegava l’obra de quatre autors novells Lleonard Muntaner, Joan Perelló, Damià Pons i Guillem Soler L’any 1980 publicà la plaquette Ronda de tardor Del 1983 i del 1991, respectivament, daten els seus poemaris més madurs, Boulevards de tardor i Calaegos , aquest darrer amb un pròleg de Blai Bonet La poesia de Soler manifesta una riquesa de lèxic i d’imatges posada al servei d’una meditació profundament lírica i més…

Catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’IES Joan Ramis i Ramis Maó Com a investigadora de la història cultural menorquina, n’ha publicat articles a Revista de Menorca , de la qual és codirectora, i Randa , entre d’altres Ha participat en la coordinació i redacció de diversos volums d’estudis sobre A Febrer i Cardona, J Ramis i JM Quadrado ha editat Antoni Roig Llibre de sermons 2001 i Registre de la Sociedat Maonesa 1991, amb A-J Pons, entre d’altres, i ha collaborat en el Diccionari del teatre a les Illes Balears 2003 És membre activa de l’Institut Menorquí d’Estudis…

S’inicià a Televisió Espanyola el 1978 en el programa Polideportivo , dirigit per Josep Felix Pons Participà en diferents programes esportius de TVE com Estadio 2 , s’encarregà de la informació esportiva del Telediario 1987-92 i narrà grans esdeveniments esportius com la Copa del Món de futbol 1982 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 1992 entrà a Antena 3, en què presentà les notícies fins el 1998 i, posteriorment, s’ocupà de la informació esportiva fins el 2003 Collaborà en el diari Marca 2007 Al llarg de la seva carrera feu el seguiment de sis Jocs Olímpics, tres Mundials…