Resultats de la cerca
Es mostren 6253 resultats
John Falstaff
Teatre
Personatge còmic shakespearià que apareix a Enric IV i a Les alegres comares de Windsor.
Físicament voluminós i de caràcter fatu i presumptuós, probablement és inspirat en sir John Oldcastle, executat el 1417 per heretgia i alta traïció Sobre la seva figura, Verdi creà l’òpera Falstaff , estrenada a Milà el 1893 a Barcelona, el 1896 i O Welles en feu el film homònim 1965
Tifi Odasi
Literatura italiana
Nom amb què és conegut Michele di Bartolomeo Odasi, poeta macarrònic italià.
Escriví el poema Macharonea imprès poc temps després de la seva mort, vers el 1492, que descriu les burles fetes per un grup d’amics a un pretès nigromant Bé que aquesta obra no fou, probablement, la primera del gènere, hom considera Odasi com el veritable pare de la poesia macarrònica
Bernat Desclot

Bernat Desclot
© Fototeca.cat
Cronologia
Cronista.
Autor de la crònica del seu nom, coneguda també a través d’un manuscrit amb el títol de Llibre del rei En Pere , probablement originari del vescomtat de Castellonou i relacionat amb el bisbe de València Jaspert de Botonac i de Castellnou Ha estat proposada la seva identificació amb Bernat Escrivà
Ede Reményi
Música
Pseudònim del violinista hongarès Eduard Hoffmann.
Del 1848 al 1860 s’exilià a diversos països d’Europa per haver participat en les revoltes contra Àustria A Alemanya, acompanyà Liszt i Brahms Fou un dels grans virtuosos del s XIX i compongué diverses peces per a violí de caràcter magiar, que probablement influïren en algunes composicions de Brahms
Joan Romanyà
Música
Músic.
Format a l’escolania de Montserrat, fou un dels deixebles més notables del pare Joan Marc L’any 1632 professà com a monjo del monestir, on fou organista i mestre de capella, probablement durant el decenni de 1640-50 Escriví entre altres obres unes originals gallardes i tocates per a xeremies
Charles Van Lerberghe
Literatura francesa
Poeta belga d’expressió francesa.
Coetani de MMaeterlinck, és probablement el màxim representant del moviment simbolista al seu país Les seves obres més conegudes són Entrevisions 1897 i La chanson d’Eve 1904 Després d’una breu estada a Itàlia, publicà un drama satíric titulat Pan 1906, on descriu l’enfrontament entre paganisme i cristianisme
la Bolangera
Folklore
Personatge popular femení —dona poc treballadora que fa diners sense gaire esforç— que ha inspirat el text del ball tradicional català del mateix nom, de compàs binari i de moviment viu i tonada alegre.
La Bolangera, per la seva primera part, sempre en ball rodó, sembla d’origen antic, i és derivat molt probablement de la Boulangère francesa Fou ballada arreu dels Països Catalans El mateix nom ha designat un ball rodó infantil, sobretot a Mallorca, on ha pres la forma de la Balanguera
Stefano da Verona
Pintura
Pintor italià.
Exponent del corrent gòtic internacional, es formà probablement dins l’ambient de la pintura nòrdica, palès en la Mare de Déu del Roser ~1420, Museo di Castelvecchio, Verona, on mostra una tendència a l’abstracció i al decorativisme, característiques definitòries del seu estil Adoració dels Reis , 1435, Pinacoteca Brera, Milà
Pròdic
Filosofia
Filòsof grec, representant destacat de l’escola sofística.
Hom li atribueix les obres intitulades Sobre la natura i Les hores , on sembla que sostingué una posició escèptica en matèria de religió i en la qual s’anticipà a la doctrina dels epicuris sobre la mort Es dedicà probablement també a la gramàtica, en particular a qüestions de sinonímia
Acción Española
Partit polític
Organització feixista impulsada a Barcelona a l’abril de 1931.
Havia d’aplegar membres del Sindicat Lliure, del Sometent, de la Unión Patriótica i de grups ultradretans, així com significats monàrquics i integrants de la Lliga Regionalista Probablement pretenia cons-tituir una milícia antirepublicana que agrupés elements del Sindicat Lliure i d’extrema dreta, feta avortar per la proclamació de la Segona República
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina