Resultats de la cerca

Estudià violí a l’Escola de Música de Tòquio 1903 i composició amb Noël Peri Més tard estudià física 1904-07 i acústica 1907-10 a la Universitat de Tòquio Compaginà la formació universitària amb els estudis de música i dansa japonesa amb Shohei Tanaka Fou professor d’acústica, història de la música i teoria en diversos centres docents i universitats com la Kokugakuin 1923, la de Tòquio 1930 i la Waseda 1947 Estudià la música de cort coreana 1921 i visità Formosa i les illes Ryukyu 1922, el nord de la Xina 1923 i les illes del Pacífic 1934 Presidí la Societat per la Recerca de Música Asiàtica…

Fou president del Roda de Barà durant quatre anys i propietari de la UE Lleida 1996-97 També presidí l’Hispano Francès en 1980-84, període durant el qual també fou vocal de la Federació Espanyola de Voleibol Fundador del Fòrum Samitier 1990, una plataforma de debat esportiu i cultural al voltant del FC Barcelona, des de mitjan 1990 el presidí Ocupà la vicepresidència 2000-01 del FC Barcelona sota la presidència de Joan Gaspart Durant vuit anys fou tresorer i vocal de la Junta d’Antics Jugadors del FC Barcelona, i també patró de la fundació del club Impulsà la Plataforma Pro Seleccions…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Budapest i després a París, on es traslladà el 1936 Promotor, des del 1948, del dinamisme espacial, i capdavanter de l’art cinètic El 1954 construí, a París, una torre espaciodinàmica, cibernètica, que vol ésser la identificació d’escultura i arquitectura Les seves teories sobre el dinamisme lluminós es palesen, per exemple, en Lux I 1957, mentre que amb Chronos I introduí el factor temps en les seves obres El 1960 creà un Musiscope , orgue electrònic que permetia d’obtenir sobre una pantalla moltes combinacions de formes i colors El 1968…

Professionalment fou agent de canvi i borsa Féu sortides amb Jacint Verdaguer i altres personalitats Presidí l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1885 i el Centre Excursionista de Catalunya 1902-15 1921-23 Impulsà les obres del refugi d’Ulldeter 1907, el primer refugi a Catalunya, i promogué els Congressos Excursionistes 1910-13 excursionisme Edità els nous volums de les guies del Pirineu català , que marquen una fita important en la bibliografia excursionista 1902-24 Presidí la Lliga Excursionista 1920, primer organisme de l’excursionisme català i embrió de la Federació d’…

Fill de Martí Sureda i Vila Titulat el 1919 Treballà a Olot 1919-22 i a Girona 1919-31, amb un breu període a Salamanca 1922 Fou promotor del Boletín de la Agrupación Cinematográfica de la Provincia 1928 i signà la proposta de l’Associació d’Amics del Cinema 1932, que publicà a la revista Reflex Es diferencià dels seus familiars en el fet que la seva obra apareix centrada, a part alguna excepció, en la construcció d’habitatges particulars a Olot les cases Descals —plaça de Clarà—, Coromines —carrer del Pardal—, Mir —carrer de Vilanova-carrer de Panyó—, Transformadora Elèctrica…

Deixeble de Hans Cornelius, fou el principal promotor de l’ escola de Frankfurt , com a director de l’Institut für Sozialforschung 1930-33 i 1954-59 Professà també a la Universitat de Colúmbia Nova York, en exiliar-se a causa del nazisme 1934-50 Culturalment pessimista i políticament progressista, la seva teoria crítica qüestiona l’instrumentalisme de la raó tecnicopositiva occidental, així com el marxisme ortodox i vulgar És autor, entre d’altres, de Studien über Autorität und Familie ’Estudis sobre l’autoritat i la família’, 1936 en collaboració amb H Marcuse i altres,…

El nucli inicial es troba 2 km al NE de Sant Feliu de Guíxols, sobre el petit promontori de Sant Pol, fistonat d’estretes cales i inclinat suaument cap a la mar, a l’E de la platja de Sant Pol, que pren, en aquest indret, el nom de platja de s’Agaró Cap al 1920 no hi havia sinó ramats de cabres i una pleta de parets blanques que servia d’aixopluc als pescadors, els quals l’anomenaven Senya Blanca El 1924 J Ensesa i Gabert encomanà a l’arquitecte Rafael Masó un projecte d’urbanització El 1932 fou inaugurat un hotel de luxe, l’Hostal de la Gavina Deu anys més tard fou construïda l’església, i…

Es traslladà a Amèrica, on, el 1869, inicià la seva vida de caputxí a Antigua Guatemala Fou desterrat als Estats Units Finalment, acabà els estudis a França i fou ordenat el 1877 Promotor de la vida caputxina, fou collaborador dels germans Vives i Tutó en la restauració de la vida caputxina en terres americanes Exercí com a ministre provincial de la llavors província d’Aragó 1889-1895 i primer provincial de la província catalana restaurada 1900 -1906 Pius X el nomenà, el 1911, primer vicari apostólic de Guam Arran de la seva tasca eclesiàstica, fou proposat com a candidat per…

Fill de comerciants, estudià a les Escoles Pies, exercí un quant temps el comerç i el 1839 es llicencià en dret a València 1839 Compartí despatx d’advocat amb Pere Sabater i fou promotor fiscal de Vila-real Plana Baixa i jutge de Montcada de l’Horta 1844-54 Soci de l’entitat cultural Liceu Valencià, entre el 1840 i el 1841 publicà consecutivament al Diario Mercantil de Valencia  i a El Liceo Valenciano  quatre poemes en català culte, el primer dels quals, Cançó , ha estat sovint considerat com l’equivalent valencià de l’oda La Pàtria 1833 de BC Aribau, de la qual sembla mostrar…

La necessitat de crear un ens d’aquestes característiques sorgí al I Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana 1981-82 Des de la seva creació, l’entitat ha impulsat moltes iniciatives, entre les qual destaquen les tres edicions d’Expocultura i l’Escola Catalana de la Festa FestCat, que inclou cursos monogràfics de dansa, jocs i música, a més d’un campus de cultura popular També promou l’Aula de Música i Dansa Tradicional, el programa Arrels Comarques de dinamització de la cultura popular i tradicional comarca a comarca, sense oblidar l’organització de postgraus en collaboració amb…