Resultats de la cerca
Es mostren 1063 resultats
Sant Feliu de Castellet (Tremp)
Art romànic
L’any 1085 la senyora Ava de Sapeira i els seus fills Guiu, Gerberga Adelaida i Bernat Mir lliuraren en batllia al bisbe Bernat i a Santa Maria d’Urgell l’església de Sant Feliu amb els seus alous i delmes, al comtat de Pallars i termes de Castellet, l’Espluga, castell de Sapeira i Aulàs L’any 1126 el cavaller Bernat Ramon de Maçanet confirmà a favor de l’església de la Seu i dels canonges la donació feta pel seu avi al castell de Castellet Després, la memòria sobre aquesta església es perd en el temps Potser es tracta de l’anomenada quadra del Mag, a Castellet, on segons la tradició van…
Mediona

Carrer del nucli antic de Sant Joan de Mediona, i en segon terme el campanar de l’església de Sant Joan de Conilles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia.
Situació i presentació El municipi de Mediona és situat a la part més septentrional de la comarca de l’Alt Penedès Amb una extensió de 47,6 km 2 , és el segon terme més gran de la comarca Limita al N amb la comarca de l’Anoia termes d’Orpí, Carme i la Torre de Claramunt, a l’E amb el terme de Cabrera d’Anoia, al SE amb els termes ja penedesencs de Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona i al S amb Font-rubí El terme és configurat per dues cadenes de muntanyes quasi paralleles integrades dins el Sistema Prelitoral El cap de municipi és Sant Joan de Mediona Altres nuclis de població…
Sant Pere de la Cardosa (Cervera)
Art romànic
Situació Façana de llevant, molt modificada ECSA-M Catalan L’església de Sant Pere és situada al final d’un camí limítrof del nucli de població de la Cardosa i té adossades altres construccions al nord i l’oest El poblet de la Cardosa és situat al nord-oest de la vila de Cervera i només és habitat temporalment, per vacances o per treball Mapa 34-14 361 Situació 31TCG546183 Per a arribar-hi des de Cervera s’ha d’agafar la carretera L-303, que es dirigeix a Agramunt A 3,5 km cal prendre un trencall a mà dreta que en un recorregut d’1,5 km mena al nucli de la Cardosa XSB Història Del lloc de la…
Goscons

Escut de la família Goscons
© Josep Regas Ardevol
Llinatge originari de la vall de Goscons, situada en el Montnegre i actualment inclosa en el terme municipal d’Arenys de Munt.
Els membres d’aquest llinatge hi posseïren una antiga casa forta i ostentaren drets jurisdiccionals sobre una extensa zona del Maresme i el Vallès Oriental Està documentat que ostentaren la castellania de la fortalesa de Montpalau, sota el domini dels vescomtes de Cabrera, i que posseïren els senyorius de Sacreu i de la quadra de Goscons La branca troncal d’aquesta estirp s’extingí al segle XIII amb Brunissenda de Goscons, filla de Tomàs i Ferrara de Goscons, en emmanillar l’any 1266 Pere d’Arquer Els seus descendents passaren a anomenar-se Arquer de Goscons , assumint els privilegis i les…
Bissaürri
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la zona axial pirinenca, a la vall de Benasc.
El terreny és molt muntanyós té, com a principals accidents, un conjunt de serres que s’enlairen per damunt dels 1500 m serra d’Urmella, muntanyeta de Gavàs, entre les quals hi ha petits barrancs torrent d’Urmella, riu de Gavàs que formen el riu de Bissaürri, afluent de capçalera de l’Éssera Gran part dels conreus són prats Els boscs i el matollar ocupen una part considerable del terme El blat havia estat un dels conreus tradicionals, però ha deixat pas al farratge alfals, trepadella, trèvol i prats de sega Al regadiu es fan hortalisses i patates L’activitat ramadera es concentra en el…
Sant Pere de Vilavella (Valldellou)
Art romànic
A ponent del terme de Valldellou se situa el lloc de Vilavella, entre el barranc del Molí del Pubill i el seu tributari per l’esquerra, el barranc de l’Arena Les ruïnes de l’església de Sant Pere queden molt a prop de la carretera local, al nord, i vora mateix hi ha una altra capella dedicada a la Mare de Déu El lloc Vilavella era una antiga caseria amb terme propi És possible que sigui la mateixa quadra de Vall de Lors que el rei Jaume I confirmà a Adelaida de Canal 1243 A l’edat moderna pertanyia al domini baronial dels Gurrea i Sangarrén JBP Aquesta capella és avui reduïda a un munt de…
Consell d’Estat
Política
Òrgan consultiu suprem del Govern de l’Estat espanyol.
Té l’origen en el Consejo de Estado 1522, instituït per Carles V, que, llevat de períodes molt breus, s’ha mantingut des d’aleshores Circumscrit inicialment a funcions d’assessorament reial, la Constitució del 1812 el dotà de funcions consultives en el marc d’un ordenament polític regit per la divisió de poders Del 1845 al 1904 exercí de vegades funcions contencioses o jurisdiccionals La Constitució Espanyola del 1978 defineix el Consell d’Estat com l’òrgan consultiu suprem del Govern La composició i les competències són regulades per una llei orgànica La seva funció principal és l’emissió…
Sant Pere de Cubelles
Art romànic
L’antic priorat canonical de Sant Pere de Cubelles era situat vora la desembocadura del Foix, prop del cap de Sant Pere Les darreres restes conservades no fa gaires anys foren completament destruïdes en urbanitzar-se l’indret Era situat dalt d’un petit turó on actualment hi ha una casa d’estiueig, prop d’on hi havia l’estany anomenat de la Marmota o Marmorta Era un priorat de l’orde augustinià que depenia de la canònica de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona, i que es documenta per primera vegada l’any 1205 Fou establert en unes terres que havien estat donades per Arnau de Ponç Hi ha una…
Santa Helena d’Agell (Cabrera de Mar)
Art romànic
Capella que presideix el veïnat d’Agell de Dalt, antiga quadra situada al NE del poble de Cabrera El terme d’Agell és esmentat per primera vegada en una butlla del 974 del papa Benet VI al monestir de Sant Pere de Rodes, i el 990 el bisbe de Barcelona, Vives, fa el llegat d’un alou in villa Agello Consta que l’església existeix el 1236, quan Guillem de Cerdanyola, afincat al lloc d’Agell, llega uns diners i tota la calç que sigui necessària per a cobrir la teulada de l’església de Santa Helena Les notícies continuen als segles següents en llegats testamentaris i notícies de visites pastorals…
Valldoreix
Barri
Poble i barri residencial en forma de ciutat jardí del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat damunt els turons que formen els darrers contraforts septentrionals de la serra de Collserola, des de l’extrem sud-oriental del nucli de Sant Cugat fins al puig Madrona (als vessants del qual s’estén el barri de Can Montmany) i al castell de Canals; cap al N s’uneix amb el barri, igualment residencial, de Mira-sol.
L’església parroquial Sant Cebrià d’Aiguallonga, l’estació de ferrocarril i el centre del poble es troben a l’extrem oriental de l’àrea urbanitzada L’església, d’origen romànic una església anterior és esmentada ja el 940, que el 1066 tenia ja el caràcter de parroquial, era una dependència del monestir de Sant Cugat El 1130 fou destruïda pels almoràvits, i l’oratori de Sant Vicenç de Valldoreix esdevingué església parroquial El 1391 fou unida a la mesa episcopal de Barcelona Conserva el retaule barroc 1709 El seu terme, unit al segle XIX al de Sant Cugat del Vallès, comprenia només masies i l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina