Resultats de la cerca
Es mostren 1066 resultats
Castell de Ferran (Tarragona)
Art romànic
El poble de Ferran és situat a la dreta del Gaià, al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Santa Margarida o de Montoliu El lloc de Ferran fou a l’edat mitjana una petita quadra del terme del castell de Tamarit, que possiblement disposà d’una torre o estructura defensiva Tanmateix sembla que el seu origen és tardà, a tot estirar del segle XIII Segons el fogatjament de 1365-70, consta que Romeu de Montoliu era senyor de Ferran i la seva població no sobrepassava els 4 focs Segons A Virgili, cap el 1430 Joan de Boixadors empenyorà els castells de les quadres de Virgili i de Ferran a…
Sant Feliu de Castellet (Tremp)
Art romànic
L’any 1085 la senyora Ava de Sapeira i els seus fills Guiu, Gerberga Adelaida i Bernat Mir lliuraren en batllia al bisbe Bernat i a Santa Maria d’Urgell l’església de Sant Feliu amb els seus alous i delmes, al comtat de Pallars i termes de Castellet, l’Espluga, castell de Sapeira i Aulàs L’any 1126 el cavaller Bernat Ramon de Maçanet confirmà a favor de l’església de la Seu i dels canonges la donació feta pel seu avi al castell de Castellet Després, la memòria sobre aquesta església es perd en el temps Potser es tracta de l’anomenada quadra del Mag, a Castellet, on segons la tradició van…
Vilalleons

Vista de l'església de Santa Maria de Vilalleons
© CIC - Moià
Poble
Poble i antic municipi, unit el 1942 al de Sant Julià de Vilatorta (Osona).
S'estén per l’extrem sud-oriental de la plana de Vic, des de Puig-l’agulla fins als límits amb Santa Eugènia de Berga i Sant Julià, amb un terreny essencialment pla, on s’aixequen importants masies la Mata, la Conera, el Llopard, Casadevall, la Boixeda i la Sala, antiga casa forta als peus de Puig-l’agulla La villa Leonis és esmentada el 927, i formava part integrant del terme del castell de Taradell L’església Santa Maria, que centra un nucli d’una dotzena de cases, és coneguda des del 1021 fou reedificada vers el 1080, i ampliada amb un atri i portada al segle següent, i…
Sant Feliu de Llobregat
La ciutat de Sant Feliu de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Llobregat.
Situació i presentació El municipi és situat a la vall baixa del Llobregat, a l’esquerra del seu curs En la divisió comarcal de la Generalitat del 1936 la ciutat de Sant Feliu fou declarada capital del Baix Llobregat malgrat que la ponència proposava Martorell A partir de la Llei d’ordenació territorial de Catalunya 1987, Sant Feliu de Llobregat, com en l’anterior demarcació administrativa de la República, torna a ésser capital de la comarca, i alhora acull les primeres institucions pròpies d’aquesta el Consell Comarcal El 1937 el municipi de Sant Feliu de Llobregat canvià el seu nom pel de…
Mediona

Carrer del nucli antic de Sant Joan de Mediona, i en segon terme el campanar de l’església de Sant Joan de Conilles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia.
Situació i presentació El municipi de Mediona és situat a la part més septentrional de la comarca de l’Alt Penedès Amb una extensió de 47,6 km 2 , és el segon terme més gran de la comarca Limita al N amb la comarca de l’Anoia termes d’Orpí, Carme i la Torre de Claramunt, a l’E amb el terme de Cabrera d’Anoia, al SE amb els termes ja penedesencs de Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona i al S amb Font-rubí El terme és configurat per dues cadenes de muntanyes quasi paralleles integrades dins el Sistema Prelitoral El cap de municipi és Sant Joan de Mediona Altres nuclis de població…
Sant Nicolau del Tretzè
Capella
Capella de la quadra de Freixe, dins el municipi de Piera (Anoia).
Existia ja el 1260 i surt com a sufragània de Piera entre els s XV i XVI L’edificació, en part romànica, ha estat renovada i es troba adossada a les restes d’una vella torre
Cabicerans
Història
Quadra del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al terme separat de Claret.
el Clot
Antic llogaret
Antic lloc i quadra del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf).
Jovans
Història
Antiga quadra del municipi de Llanera de Solsonès, al NE del terme.
Sobiranes

Masia Sobiranes, masia del sector de Sorerols (Tavertet (Osona)
© Fototeca.cat
Masia
Masia de l’antiga quadra de Sorerols del municipi de Tavertet (Osona).
Es troba a poca distància de l’església de Sant Miquel de Sorerols, coneguda també per Sant Miquel de Sobiranes , i de les ruïnes de l’antic castell de Sorerols, dit també castell de Sobiranes És esmentada des del 1112 amb el nom de cases Sobiranes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina