El poble de Ferran és situat a la dreta del Gaià, al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Santa Margarida (o de Montoliu). El lloc de Ferran fou a l’edat mitjana una petita quadra del terme del castell de Tamarit, que possiblement disposà d’una torre o estructura defensiva. Tanmateix sembla que el seu origen és tardà, a tot estirar del segle XIII. Segons el fogatjament de 1365-70, consta que Romeu de Montoliu era senyor de Ferran i la seva població no sobrepassava els 4 focs. Segons A. Virgili, cap el 1430 Joan de Boixadors empenyorà els castells de les quadres de Virgili i de Ferran a Manuel Icard, senyor de Torredembarra, pel preu de 12 000 sous.
Al segle XVII, la jurisdicció del lloc era repartida entre l’arquebisbe de Tarragona i el baró Joan Terré; al primer corresponia la criminal mentre que el segon detenia la jurisdicció civil. Al segle XIX, en el moment de l’extinció de les senyories, el poblet de Ferran era del marquès de Tamarit.