Resultats de la cerca
Es mostren 1063 resultats
infart
Patologia humana
Necrosi localitzada en una porció de parènquina, deguda generalment a una manca d’irrigació per embòlia o obliteració brusca de l’artèria o les artèries corresponents; més rarament és originat per l’oclusió de la vena que en drena la sang.
És anomenat infart blanc o anèmic quan és conseqüència de l’obstrucció d’un vas arterial si, al contrari, es produeixen fenòmens hemorràgics a la zona infartada, hom parla d' infart vermell L' infart de miocardi és generalment conseqüència d’una trombosi de la coronària esquerra, que rega el ventricle esquerre, gairebé sempre a causa de l’existència prèvia d’una arterioesclerosi Es manifesta amb un dolor intens i opressiu, sensació d’angoixa, suor i pallidesa de vegades pot provocar un estat de xoc xoc cardiogènic , arrítmies i insuficiència cardíaca aguda l’electrocardiograma i la…
hemorràgia
Patologia humana
Sortida més o menys copiosa de sang fora dels vasos que la contenen a conseqüència d’un traumatisme o de trastorns de la coagulació.
Segons el tipus de vasos lesionats per traumatisme, l’hemorràgia és arterial sang vermella, venosa sang poc o molt fosca i capillar puntets vermells L’hemorràgia és externa si es produeix a través d’una solució de continuïtat de la pell, i interna quan la sang es vessa a l’interior d’una cavitat la pleura hemotòrax , l’abdomen hemoperitoneu , el pericardi hemopericardi o l’úter hematòmetra A vegades, tot i que la sang ha estat vessada a l’interior de l’organisme, pot ésser visualitzada a través dels orificis naturals així, hom parla d' hematèmesi vòmit de sang, d' hemoptisi expectoració…
classificació arxivística
Arxivística i biblioteconomia
Identificació i agrupament de les unitats documentals que componen un fons o conjunt arxivístic.
La diversitat dels tipus i la complexitat de les funcions documentals, així com la distinta natura dels arxius, no permeten una classificació apriorística, tal com pogué aplicar-se a les biblioteques Un principi fonamental és el de respectar la unitat de procedència dels documents principi de respecte dels fons, formulat per Natalis de Wailly, al s XIX seguint els fils conductors de la institució originària La classificació d’un arxiu és una tasca complexa i delicada, que comprèn el coneixement de la gènesi del fons classificable, per tal de restituir l’estructura orgànica de la qual…
cetoacidosi diabètica
Patologia humana
Complicació aguda de la diabetis insulinodependent caracteritzada per una acumulació de cossos cetònics a l’organisme.
Secundària a un trastorn del sistema hormonal que regula la glucèmia en què una deficiència d’insulina es combina amb un augment de glucagó i altres hormones d’acció contrària a la insulina, provoca una hiperglucèmia amb cetosi i acidosi metabòlica N'actuen com a factors desencadenants les infeccions, errors en la insulinoteràpia, els infarts aguts de miocardi i, en general, qualsevol altra situació patològica que indueixi una reacció hormonal glucagó, catecolamines i cortisona que incrementi la glucèmia tot provocant una mobilització de la glucosa hepàtica davant d’un dèficit…
Ramon Canet i Font
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma en 1965-69, i a la de Sant Jordi de Barcelona en 1969-74, on es titulà Durant els seus inicis se situà dins el tradicionalisme postimpressionista de Mallorca però, coincidint amb el canvi de dècada, dels seixanta al setanta, arribà a la nova figuració de l’època Just després, a partir del 1972, i guiat pel seu professor Jaume Muxart, abraçà l’abstracció, seguint l’estil de Francis Bacon L’any següent, el 1973, exposà per primera vegada a la Galeria Ariel, a Palma Fou un dels pintors que participà de la Nova Plàstica de Mallorca 1970-80 i, si bé es…
bronquitis crònica
Patologia humana
Bronquitis que presenta tos productiva durant almenys tres mesos l’any en el curs de més de dos anys consecutius.
La causa fonamental és la inhalació de productes irritants, sobretot tabac, però també d’altres agents ambientals o laborals que, en conjunt, determinen l’estimulació de la secreció de moc per les cèllules de les vies aèries respiratòries, la paràlisi dels cilis d’aquestes cèllules amb la consegüent dificultat per a l’eliminació del moc, i l’alteració de la funció dels macròfags alveolars amb disminució de la resistència a la infecció broncopulmonar Això comporta aparició de tos, colonització de l’arbre bronquial per bacteris, inflamació de la mucosa bronquial i dificultat del pas de l’aire…
Luis Feito López
Pintura
Pintor castellà.
Per dificultats econòmiques, abandonà els estudis als tretze anys Després de passar pel seminari començà la formació artística, que completà a l’escola de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Cofundador del grup El Paso 1957, grup de pintors propers a l’expressionisme abstracte i a l’informalisme que incloïa, entre d’altres Manuel Millares, Antonio Saura i Rafael Canogar, un any abans 1956 s’havia establert a París, on es consolidà amb la seva obra Després d’estades a Mont-real Canada 1981-83 i a Nova York 1983, el 1988 el Museo Español de Arte Contemporáneo li dedicà una retrospectiva…
Seminari Universitari de Cinematografia
Cinematografia
Curs d’ensenyament creat i dirigit pel Cineclub Enginyers, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona.
Fou promogut per Joaquim Romaguera i organitzat pel Cineclub Associació Bonanova sota la responsabilitat d’Oriol Bassa, entre el 21 de febrer i el 30 de maig de 1967 El quadre de professors el formaren principalment Miquel Porter Història del cinema introducció i període mut i José Luis Guarner Historia del cine de la postguerra hasta hoy també impartiren lliçons Pere Ignasi Fages, Romà Gubern, Pere Balañà i Bonvehí, Alfons Garcia i Seguí, Jordi Torras, Joan Francesc de Lasa, Arnau Olivar i Enric Ripoll i Freixes Parallelament, es realitzaren tot un seguit de projeccions presentades per…
Rusiñol, Casas i el modernisme a la parisenca
Santiago Rusiñol © Fototecacat / D Campos Quan Rusiñol i Casas eren uns cadells en el camp de la pintura, durant els primers anys vuitanta del segle XIX, els artistes i els afeccionats a les Belles Arts de Barcelona discutien sobre la capitalitat mundial de l’art uns deien que Roma, d’altres que París Santiago Rusiñol 1861-1931 en la seva primera joventut mirava cap a Roma com a centre de l’art i sobretot del seu aprenentatge, ja que que era alumne de Tomàs Moragas 1837-1906, un íntim amic i seguidor de Fortuny els fortunyistes eren romans per principis en canvi Ramon Casas 1866-1932 va optar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina