Resultats de la cerca

El 1997, amb setze anys, es convertí en la tennista més jove que arribava al número 1 del circuit professional de tennis femení, després de superar el rècord de Monica Seles i Tracy Austin, que ho feren a 17 anys El 1997 aconseguí el primer Grand Slam a l'O bert  d’Austràlia, a més de les victòries en pista coberta a  Tòquio i París i a Key Biscayne Amb aquests triomfs conquerí el lideratge del tennis mundial femení i desplaçà l’alemanya S Graf, que el 1997 quedà apartada de la competició per causa d’una lesió

Entre el 1956 i el 1967 treballà a l’agència France-Press a París i fou corresponsal de Cambio 16 , revista a la qual s’incorporà en retornar a Espanya El 1987 promogué el suplement en català de la revista, Setze , així com el setmanari Set Dies , convertit posteriorment en suplement del diari El Observador Passà posteriorment a El Mundo i fou conseller editorial d' El Mundo de Catalunya Expert en gastronomia, impulsà diverses revistes sobre el tema i publicà, entre d’altres, Cuando sólo nos queda la comida 1980, Jabalí 1983 i la novella El desnudo seductor 1989

Els anys 1982 i 1983 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat en la categoria de 250 cc, fet que li permeté fer el salt al Campionat del Món de la mateixa cilindrada El 1989 guanyà el seu primer gran premi a França L’any següent guanyà quatre proves Iugoslàvia, França, Suècia i Txecoslovàquia, i quedà subcampió amb Honda, i el 1991 aconseguí el tercer lloc del Campionat del Món de 250 cc És l’únic pilot que guanyà les 24 Hores de Montjuïc i del Circuit de Catalunya Es retirà el 1993 El 2009 fundà el Team Softonic Cardús

Església parroquial que centra el nucli antic de Premià de Dalt L’església actual es va reconstruir entorn el 1588, dins un estil gòtic tardà, amb una nau amb capelles laterals, absis poligonal i campanar quadrat decorat amb gàrgoles No queda res evident de l’edifici o els edificis que el van precedir El lloc de Premià a la vila de Primiliano és documentat des del 927, i l’església ho és des del 966, quan el comte Borrell va cedir un alou de la seva demarcació a la catedral de Barcelona Des del 1054 consta també com a titular sant Tomàs

Aquesta torre, descrita per Francesc Carreras i Candi, que la troba documentada el 1128, diu que era situada dins el terme de Burriac, a l’extrem d’un turonet que acaba sobre l’actual carretera de Mataró a Argentona, on hi ha el sobreeixidor de les aigües de la mina de Dosrius De la “ turri vocata Cogoll qui est prope dictum locum de Argentona ” el 1203 en quedava en peu una meitat que va dibuixar i estudiar l’esmentat autor Ara no en queda res perquè es va destruir a causa d’una explotació de pedra i de materials de construcció

No queda aparentment cap vestigi d’aquell castell a l’actual mas de Valric “Belrich”, situat al cim d’un turó, al nord-est de Montescot, el qual, en temps medievals, era vorejat per un estany Al segle XII, anà a mans de la família d’Avalrí Pere Bernat d’Avalrí, 1106-26 Gausbert, el seu fill, 1126-45 El 1222, el vescomte de Bearn, Ramon de Montcada, en guerra contra Nunó Sanç, senyor de Rosselló, el prengué per la força El 1285, Ramon d’Urtx, senyor d’Avalrí, el defensà contra els croats de Felip l’Ardit

Quan la seva família emigrà, es quedà al capdavant de l’empresa familiar de Seesen, però el 1859 n’establí una altra de més important a Brunsvic amb el seu soci, Friedrich Grotrian Després de la mort dels seus germans, es traslladà a Nova York per fer-se càrrec de la casa Steinway i vengué la de Brunsvic, ciutat on, tanmateix, tornà al final de la seva vida La seva formació científica, que comprenia coneixements exhaustius de les lleis acústiques, li permeté completar la gran revolució tecnològica de Steinway i crear el prototip del piano modern

Fundat el 1948, s’inscriví a la lliga d’Educación y Descanso com a CBED Caldes El 1952 passà a jugar a l’Escola Pia i creà equips de categories inferiors Posteriorment jugà a la Lliga OAR i el 1955 ascendí a primera categoria El 1963 s’incorporà a les competicions federatives i la temporada 1967-68 creà un equip femení El 1969 l’equip masculí jugà a tercera divisió estatal, i dos anys després es quedà a la portes de la promoció d’ascens a segona Des dels anys vuitanta participa en els Campionats de Catalunya al pavelló municipal de les Cremades

Especialitzat en salt de perxa, fou olímpic als Jocs d’Amsterdam 1928, on quedà desè Fou sis vegades campió d’Espanya de salt de perxa 1926-30, 1932 i set de Catalunya els mateixos anys, a més del 1934, i una vegada campió de Catalunya de salt de llargada 1929 Entre els anys 1925 i 1929 establí vint-i-tres rècords de Catalunya i diversos d’Espanya de salt de perxa Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Competí sempre amb el FC Badalona, llevat dels darrers anys, que ho feu amb el FC Barcelona

El 1910 sorgí entre alumnes del Reial Polo Club la idea de crear una societat que fomentés l’hípica esportiva, ja que aquest club únicament promovia la pràctica del polo Així, es constituí el 1912 el Barcelona Jockey Club Inicialment l’entitat tenia 113 associats El 1912 s’aprovaren els estatuts de la institució, que quedà constituïda sota el nom Reial Polo Jockey Club de Barcelona Societat Hípica El 1914 el club disposava de quatre seccions esportives polo, hípica, hoquei sobre herba i tennis L’any 1939 passà a anomenar-se oficialment Reial Club de Polo de Barcelona