Resultats de la cerca
Es mostren 760 resultats
Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles
Filosofia
Sisè senyor de la baronia d’Híxar, dit l’Orador
.
El seu pare li féu donació, en vida, de totes les senyories 1397 Partidari del comte d’Urgell 1410, assistí després al parlament d’Alcanyís 1411 i es mostrà enemic seu i el combaté a Balaguer 1413 El rei li donà algunes possessions del comte Fou coper major de Ferran I, ambaixador de l’emperador Segimon, i assistí al concili de Constança 1414 Fet majordom major d’Alfons el Magnànim, fou nomenat virrei de Nàpols i pacificà Calàbria 1421 En els vaixells de Bernat de Vilamarí anà a Port Pisà per tal d’ajudar els ambaixadors que havien de fer l’acord amb Milà 1426 Fou diputat per Aragó a la cort…
Andrea Doria

Andrea Doria
© Fototeca.cat
Història
Militar
Almirall genovès.
Controlà de fet el govern de la república de Gènova i disposà d’una esquadra pròpia Inicialment entrà al servei de Francesc I de França, però, per una sèrie de desavinences, es decantà cap al bàndol de Carles V 1528, que el nomenà príncep de Melfi 1531, marquès de Tursi, gran protonotari hereditari del regne de Nàpols 1555 i almirall de la flota espanyola a la Mediterrània Fou un valuós ajut per a la política de Carles V, que a l’àrea mediterrània s’afrontava amb França i els turcs El 1535 Doria dirigí una expedició a Tunis, i el 1541, una altra a Alger El 1536 atacà el port de Marsella, i el…
Clara Ponsatí i Obiols

Clara Ponsatí i Obiols
Política
Economista i política.
Llicenciada en economia per la Universitat de Barcelona 1980 i màster per la Universitat Autònoma de Barcelona 1982, d’on ha estat professora ajudant 1989-90 i associada 1990-2001, a més de vicedegana d’afers econòmics 1992-94 El 1988 es doctorà per la Universitat de Minnesota Professora de l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC 2006-14, del qual fou directora del 2006 al 2012 i membre del comitè dels instituts del CSIC 2007-20, ocupà també la càtedra Príncipe de Asturias de la Universitat de Georgetown 2012-13, de la qual dimití per pressions del govern espanyol a causa del seu…
regne d’Astúries
Història
Regne constituït per grups de fugitius que, arran de la destrucció de la monarquia visigòtica per la invasió musulmana de la península Ibèrica, es refugiaren a Astúries.
Aglutinador dels refugiats i naturals contra el domini musulmà fou Pelagi, probablement un noble got, enfrontat amb el governador musulmà de Gijón, Munusa Perseguit, es refugià a les muntanyes i fou reconegut cabdill o príncep 718 Una expedició contra ell fou finalment derrotada a Covadonga ~722 Pelagi mort el 737 pogué mantenir la independència del primer nucli de la Reconquesta hispana S'establí a Cangas de Onís i fou cap d’una dinastia, bé que electiva, vinculada a la seva família Alfons I 739-757 consolidà el regne astur i inicià la seva expansió Incorporà part…
Aín

Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat a la serra d’Espadà (entre el tossal d’Espadà i la penya de la Bellota), a la capçalera de la vall d’Artana i en un petit sector de la vall d’Almedíxer, a la conca del Palància, on es troba el despoblat de l’Aiola.
Hi ha grans extensions amb boscs de pins i d’alzina surera, la qual és explotada econòmicament L’esbancada de les faldes de les muntanyes ha permès de plantar-hi oliveres i garrofers Les terres de conreu són força repartides i hi predomina el secà vinya, ametllers, arbres fruiters el regadiu és molt limitat unes 12 ha En general, les explotacions són conreades directament pels propietaris El bestiar oví, l’aviram i l’agricultura complementen les activitats econòmiques La població ha experimentat una forta baixa a partir del 1900 El poble , que agrupa tota la població del municipi 144 h 2006,…
milícies populars
Història
Nom donat durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 a forces compostes per elements civils armats que generalment diposaren d’assessors militars i foren organitzades pels grups polítics d’esquerra i les organitzacions sindicals.
Tingueren en els primers mesos un important paper, puix que permeteren de fer cara a la rebellió militar Al Principat, hom intentà de centralitzar l’esforç de guerra a través del Comitè de Milícies Antifeixistes, però, de fet, cada agrupació política creà les pròpies columnes Les organitzades pels anarcosindicalistes, comandades una per Durruti amb Pérez Farràs com a assessor militar i l’altra per Antoni Ortiz, que marxaren al front d’Aragó el 23 i el 24 de juliol de 1936, foren seguides per les del POUM, manades per Josep Rovira i Jordi Arquer, i del PSUC Lluís del Barrio i Àngel Estivill i…
Pere d’Aragó
Història
Duc de Noto.
Cinquè fill del rei Ferran I, pel testament del qual fou senyor de Terrassa, Vilagrassa, Tàrrega, Elx i Crevillent Alfons IV li donà Sabadell 1418 i Cervera 1427 Assistí a les noces de Joan II de Castella 1418 i a les del seu germà Joan amb Blanca I de Navarra 1420 Participà en la primera campanya d’Alfons a Nàpols 1422, on fou lloctinent general i perdé Gaeta 1424 Fou un dels enviats a Port Pisà per a tractar la pau entre el duc de Milà i el rei Alfons 1426 Havent tornat a Castella, intervingué en les lluites nobiliàries al costat dels seus germans Joan i Enric contra Àlvaro de Luna 1427 Féu…
Manuel Sarmiento de los Cobos y Manrique de Mendoza
Història
Lloctinent de València (1659-63) i virrei de Sardenya (1665-68), setè marquès de Camarasa, duc de Sabiote i comte de Ricla.
A València intervingué en la revolta dels Llauradors de l'Horta contra els jurats de la ciutat del 1663 a favor dels primers En ésser nomenat virrei de Sardenya 1665 convocà corts, que dissolgué pel maig del 1668 recolzat en el noble Artau d’Alagó, marquès de Villassor, davant la popularitat creixent d' Agustí de Castellví i de Llança , marquès de Làconi, cap de la facció de la noblesa sarda oposada a la política castellana Acusat per la veu popular com a responsable de l’assassinat de Castellví 20 de juny, fou assassinat al seu torn el 21 de juliol, als carrers de Càller La causa de l’…
Tancred I de Sicília
Història
Rei de Sicília (1190-94), comte de Lecce (1149-94).
Fill natural de Roger de Sicília, duc de Pulla i net del rei Roger II Heretà Lecce de la família de la seva mare, Emma Conspirà contra el seu oncle el rei Guillem I i fou exiliat 1161 Sota el regnat del seu cosí germà Guillem II fou enviat a assetjar Alexandria i fou derrotat 1174, com ho fou també, per l’emperador Frederic I, a Carsoli, Abruzzo 1176 Amb la flota siciliana conquerí Durazzo 1185 i, per terra, ocupà i saquejà Tessalònica Anà a Constantinoble, on la revolta d’Isaac II Àngel enderrocà l’emperador bizantí Andrònic I Tancred negocià amb Isaac II, però aquest el derrotà a Tràcia, i…
Giuseppe Garibaldi

Giuseppe Garibaldi
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític italià.
D’origen sard, navegà per la Mediterrània i assolí el grau de capità Assabentat de les teories de Saint-Simon i de la situació política d’Itàlia, anà a Marsella a conèixer Mazzini, que l’admeté a la Giovine Italia El 1834 participà en la revolta, fallida, de la marina sarda, i el 1835 anà a Rio de Janeiro, on lluità en la rebellió antiimperial de Rio Grande do Sul 1836 El 1842 passà a l’Uruguai, on combaté contra el candidat Oribe Tornà a Itàlia 1848, i amb un cos de voluntaris atacà els austríacs a Milà Durant la república romana, fou diputat i lluità contra els francesos 1849 Refugiat al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina