Resultats de la cerca

Estudià a València i a Madrid, on s’establí Fou un dels introductors de la neuropsiquiatria a l’Estat espanyol Informà el senat en l’enquesta per a la reforma del codi penal Fundà amb recursos propis el sanatori mental de Carabanchel, que organitzà amb una visió molt avançada de la psiquiatria, i un altre a la Vila Joiosa Milità en el partit progressista i fou el representant de Ruiz y Zorrilla, gran amic seu, durant l’exili d’aquest a la seva mort 1895 acceptà la direcció del partit Encara que inicialment proclamà l’abstenció electoral, després formà part de la candidatura de la coalició…

Fill de Joan Torrella i Ballester Estudià retòrica al Collegi de Montision 1700 Capità de l’exèrcit, estigué al capdavant de diverses companyies i visqué directament els fets de la guerra de Successió 1702-14 Fou regidor perpetu de Palma Transcriví les notes manuscrites del seu pare i les numerà, i continuà explicant les notícies des del 1713 fins al 1740, tractant especialment temes de caràcter militar, familiar o referents a la noblesa Destaquen les notes referides a la rendició de Mallorca a Felip V A les notes del seu pare hi afegí les seves i constituí un llibre enquadernat…

De molt jove es féu càrrec dels negocis familiars, els més considerables dels quals eren La Petrolera del Molinar, empresa de refineria de petroli, i La Salinera Española amb factories a Eivissa i a San Pedro del Pinatar Fundà diverses empreses, que tingueren una considerable influència en l’economia illenca, entre les quals La Naviera Mallorquina i L’Agrícola Mallorquina Féu grans inversions en la promoció del camp i introduí noves tècniques de conreus i d’adobs químics Intervingué 1933-34 en l’establiment del Banco Español de Crédito a Palma Políticament fou maurista i, encara que no ocupà…

Es llicencià en ciències a Barcelona presidí 1920-21 l’Associació Catalana d’Estudiants i collaborà en el periòdic humorístic “L’Estevet” En tornar a Palma 1923 fundà, amb un grup de llicenciats, el Collegi Cervantes, avançat des del punt de vista pedagògic Del 1934 al 1936 ocupà la càtedra de física i química de l’institut de Felanitx El 1931 ingressà al partit socialista i formà part del nucli d’intellectuals Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, etc que influïren en la Casa del Poble, introduint-hi el català com a llengua dels actes públics i fent costat al líder Llorenç Bisbal Fou …

Fou redactor en cap d' El Noticiero Universal , secretari de l’Associació de la Premsa de Barcelona durant la presidència d’Eugeni d’Ors i secretari de la Unión Monárquica Nacional a Catalunya durant la Segona República i de Renovación Española fins al decret d’Unificació 1937 A la postguerra, regidor de l’ajuntament de Barcelona, conseller nacional i procurador en corts per designació de Franco, fou destituït per la seva adhesió oberta al comte de Barcelona Publicà, entre altres obres, La reforma agrària a Catalunya Defensa de la propietat rústica catalana i disposicions de caràcter agrari…

Llicenciat en dret per la Universitat de Lisboa, d’on fou professor, exercí també des de molt aviat el periodisme, fou cofundador d’alguns diaris, i a través dels seus articles i de les aparicions en els mitjans de comunicació ha esdevingut una important influència en l’opinió pública portuguesa de les darreres dècades Afiliat al  Partido Social Democrata  PSD, pel qual fou regidor a Lisboa, fou secretari d’estat 1981-82 i ministre per als Afers Parlamentaris 1982-83 en el govern de Francisco Pinto Balsemão Els anys 1996-99 fou president del PSD Elegit president de Portugal en…

Soci del GEiEG des del 1935, s’especialitzà en marxa atlètica Fou tres vegades campió d’Espanya de 10 km marxa en pista 1945, 1946, 1955 i set vegades campió de Catalunya en 10 km 1944-48 i 30 km en ruta 1944, 1946 Entre el 1945 i el 1956 ostentà el rècord estatal de 10 i 20 km en pista Disputà la prova dels 10 km dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, després de fer el primer relleu de l’àmfora en el seu recorregut des d’Empúries fins a Barcelona Fundà i presidí el Club Natació Figueres 1968-72, fou regidor d’esports de l’Ajuntament i impulsà el Consell Esportiu de l’Alt…

Té per genearca conegut Jaume d’Olesa , procurador del rei Jaume I, el qual acompanyà a la conquesta de Mallorca i a la de València amb el seu fill Jaume d’Olesa i Cerdà i els seus parents Bernat, Arnau i Ferrer d’Olesa A Mallorca tots reberen béns en el Repartiment que el rei hi feu Jaume d’Olesa i Cerdà s’establí a l’illa, on fou procurador del rei Jaume II fou pare de Bernat d’Olesa i Martí , doctor en lleis, que sembla que passà a Barcelona, on radicà, i de Jaume d’Olesa i Martí , que anà de capità 1330 en una expedició contra els genovesos Aquest fou pare de…

Es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona 1970 i amplià estudis a Suïssa Berna i a Itàlia Gènova Militant de Convergència Democràtica de Catalunya  des del 1979, treballà com a pediatre a l’Hospital Vall d’Hebron 1974-81 El 1981 s’incorporà al Departament de Sanitat dins la Direcció General d’Assistència Sanitària Director general d’Ordenació i Planificació Sanitària 1983-84 i de l’ Institut Català de la Salut 1984-88, el 1988 substituí Josep Laporte  al capdavant del Departament de Sanitat Del 1996 al 2000 fou conseller de la Presidència de la Generalitat Després de…

De família benestant, era de conegudes simpaties republicanes De petit sofrí una paràlisi i sempre caminà amb crosses Fou company de batxillerat de Lluís Companys al Liceu Poliglot, i cursà dret i filosofia i lletres a Barcelona Contribuí a la fundació de l’Associació Escolar Republicana 1900 i a la creació de l’Extensió Universitària Redactà els estatuts de l’Ateneu Enciclopèdic, i en fou president el 1905 Aquest any ingressà a la joventut d’Unió Republicana i es doctorà amb la tesi La societat primitiva, concepte i investigació Fou també elegit regidor de Barcelona pel…