Resultats de la cerca

Lluità a Barcelona contra els revoltats de la Jamància 1842, i en retre's la Ciutadella hagué de fugir a França El 1843 en tornà i participà en la repressió de l’alçament Fou inspector de la fàbrica de pólvora de Manresa El 1869 lluità contra els republicans i en 1874-76 contra els carlins Passà a Manila, on fundà un Boletín Militar , i en 1883-84 fou capità general de les Filipines Fou inspector de les obres de restauració de l’aqüeducte de Segòvia i acadèmic de San Fernando 1856

Advocat, fou elegit regidor pel febrer del 1877 i després nomenat alcalde març del 1878 — juny del 1879 Aviat es convertí en un important polític, arquetípic del caciquisme electoral de la Restauració Era cunyat d’Antoni Maura i fou el seu representant a Mallorca dins el partit liberal De nou alcalde de Palma novembre del 1882 — juny del 1884 i juliol del 1885 — juliol de 1886, fou per primera vegada diputat a corts el 1886 i després el 1891, 1896, 1898 i 1899 Fou també governador civil de València 1893-94 i de Cadis 1897

Fill de l’arquitecte Salvador Sellés i Baró Estudià a l’Escola de Barcelona 1923-30 Treballà per a l’Ajuntament de Barcelona del 1931 al 1976 Cap del Servei de Sanitat i Beneficència 1950-56, del d’Edificis Administratius 1956-67 i del d’Abastaments i Patrimoni Municipal 1967-76 És autor de l’edifici dels jutjats —amb Porqueras—, la Clínica Puigvert, la Policlínica Corachán, l’Hospital de l’Esperança, l’Asil del Port, el Cinema Verdi, el Frontó Chiqui i la restauració de la parròquia de Sant Jaume

Cadet el 1810, formà part de la Guàrdia Reial 1824 capità el 1834 Mort Ferran VII, es féu carlí i prengué part en el setge de Bilbao i en la batalla de Lutxana Coronel, s’acollí al conveni de Bergara 1839 i passà a l’exèrcit isabelí El 1849 combaté l’aixecament carlí al Principat Mariscal de camp 1851 i tinent general 1867, fou capità general d’Andalusia, conseller d’estat, director general d’administració militar, diputat i senador Amb la restauració borbònica fou capità general de València 1875-76

Es doctorà en dret el 1926 Fou president de la junta de govern de la Casa de Misericòrdia És autor de treballs sobre noves formes de societats anònimes i d’articles a diaris i revistes Monàrquic fervent, fou directiu de la Unión Monárquica Nacional, candidat amb Lliga Catalana el 1936, membre destacat de Peña Blanca i vicepresident de la Dreta de Catalunya Després de la guerra civil treballà per la restauració de la monarquia, per la qual cosa fou detingut 1957 El comte de Barcelona el nomenà membre del seu consell privat

De família marinera, ingressà ben jove a la marina i participà en les guerres d’Àfrica 1860 i del Pacífic 1865-66 Membre de la Unió Liberal, fou diputat 1862 i inicià el moviment revolucionari que destronà Isabel II, en pronunciar-se amb la seva esquadra, a Cadis, el 18 de setembre de 1868 Partidari del duc de Montpensier, participà en diversos governs del període revolucionari com a ministre de marina i d’ultramar, i s’oposà al pronunciament de Sagunt Acceptà més tard la Restauració i fou nomenat senador i vicealmirall 1881

Organitzada en una direcció provincial i en juntes parroquials, fou presidida per Faust Morell Els seus dirigents, membres de les classes rectores, propugnaren les doctrines del Concili Vaticà I i permeteren de desenvolupar una activitat cultural que confiaren a Josep M Quadrado i Tomàs Aguiló A més d’editar el setmanari “La Unidad Católica”, mantingué diverses escoles, organitzà conferències i una orquestra filharmònica En produir-se la Restauració, l’entitat, que havia deixat de tenir sentit, es dissolgué i traspassà, el 1877, els seus béns al Cercle d’Obrers Catòlics

Situada dins el terme del castell de Rocafort, junt al castell Sempre degué ser una capella al servei del castell, el senyor del qual n’era el propietari L’església apareix citada el 1066, i segueixen les deixes dels senyors de Rocafort a l’església de Sant Vicenç Vers la meitat del segle XIV l’església sofrí una restauració, si bé actualment hom no pot descobrir les restes de l’edifici entre les runes del castell, encara que sembla que es trobava als peus de la roca on s’aixecava la fortalesa

Durant la primera República fou sotssecretari de governació, senador i conseller d’estat, però en produir-se la Restauració es retirà de la política Crític en publicacions de Madrid, on s’havia traslladat a 19 anys, tanmateix fou amb Dolores 1889 que aconseguí un èxit clamorós En aquests poemes elegíacs a la mort de la seva dona, resolts d’una manera simple, tractà amb encert de la crisi personal, així com de l’amor i el dolor domèstics Fou nomenat 1891 membre de l’Academia Española, i és autor del recull poètic Horizontes 1897

Home de confiança de l’emperador persa ArtaxerxesI, fou autoritzat oficialment per a reconstruir les muralles de Jerusalem Repoblà la ciutat 445-433 aC i consolidà després la seva obra en una segona missió La restauració de Nehemies, corroborada per l’obra jurídica d’Esdres, donà a la Judea una fesomia administrativa i espiritual que no s’esborrà sota la dominació grega Nehemies deixà escrites unes interessants memòries de la seva actuació personal, conservades, al costat d’altres documents, en l’obra bíblica coneguda com a llibre de Nehemies