Resultats de la cerca
Es mostren 1478 resultats
Castell de Biscarbó (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Biscarbó, en una de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, formava part del vescomtat de Castellbò Es té notícia de l’existència allí d’un castell, del qual no queden restes actuals el 1224 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò, infeudà la fortalesa de Biscarbó i el castell de Malveí a Pere d’Orcau
Domus de Bellfort (Manlleu)
El 1161 era senyor d’aquesta casa forta Bernat de Bellfort, que la tenia pels Besora La família se segueix documentant fins al 1441, mentre el 1419 Huguet i Roger de Bellfort són considerats com a generosos i homes de paratge generosum et hominem de Paratico Actualment és un mas amb una torre i finestrals del segle XVI
Teòfil
Cristianisme
Monjo i tractadista d’art.
Escriví el manual d’art més important de l’edat mitjana, Diversarum artium schedula segle XII, on explica la manera de tractar els efectes cromàtics, la manera de fondre'ls i la manera de pintar i compondre els esmalts i mosaics en general Hom l’havia identificat, sense fonament, amb el monjo i orfebre Roger de Helmershausen
Cecília de Foix
Història
Comtessa d’Urgell.
Filla de Roger Bernat II , comte de Foix, i d’Ermengarda de Narbona El 1256 es casà amb Àlvar d’Urgell , que havia allegat la invalidesa d’un matrimoni anterior amb Constança de Montcada Malgrat una primera sentència desfavorable, el nou matrimoni fou declarat vàlid Jaume I feu envair el comtat d’Urgell, i el matrimoni s’hagué de refugiar a Foix 1267
Margarida de Foix-Castellbò
Història
Vescomtessa de Cabrera i comtessa d’Osona pel seu casament amb Bernat III de Cabrera (1350).
Era filla del vescomte Roger Bernat III de Castellbò i de Constança de Luna Aportà al seu matrimoni una part de la ciutat de Vic i altres dominis dels Montcada a Osona La seva vida va lligada a les vicissituds de la casa vescomtal de Cabrera Com aquesta, el 1364 fou desposseïda dels béns, que vengué després al seu nebot Mateu de Foix
escola d’Oxford
Escola filosòfica franciscana del s. XIII.
Per influència de Robert Grosseteste, canceller de la Universitat d’Oxford, una bona part dels franciscans que hi ensenyaren al s XIII Tomàs de York, Roger Bacon, Joan Peckham, etc , bé que pròpiament no formaren “escola”, participaren d’un mateix esperit augustinisme amb certs retocs arabigojudaics, coneixement de la filosofia aristotèlica, preferència pel mètode experimental, cultiu de la matemàtica, estudis lingüístics, etc
Eduard II d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1307-27).
Fill d’ Eduard I i Elionor de Castella Deixà el govern en mans de diversos favorits La desafortunada invasió d’Escòcia 1314 i les derrotes de Bannockburn i de Blackmore 1321 obligaren la seva muller Isabel , filla de Felip IV de França, amb l’ajut de Roger Mortimer, a forçar l’abdicació del rei, que fou empresonat i executat al castell de Berkeley
Gal·lípoli
Ciutat
Ciutat de la Turquia europea, a la península de Gal·lípoli, que domina l’entrada des de la mar de Màrmara a l’estret dels Dardanels.
El 1304 s’hi establí la Companyia Catalana, i quan Roger de Flor fou mort pels bizantins, aquests atacaren el campament català, que reeixí a resistir l’atac La Companyia hi restà fins el 1307 Muntaner, governador de la plaça, diu, a la Crònica , erròniament, set anys i la utilitzà com a base per als atacs als bizantins Pel juny del 1307 partiren cap a Tràcia
Querella contra la Policia Nacional d’un ferit l’1 d’octubre per pilota de goma
Roger Español, que va perdre un ull a Barcelona durant les càrregues de la Policia Nacional en el referèndum de l’1 d’octubre, presenta una querella contra els tres agents que presumptament van estar involucrats en el tret Español és un dels més de 1000 ferits aquell dia Les pilotes de goma van ser prohibides pel Parlament de Catalunya l’abril del 2014
senyoria d’Estir
Geografia històrica
Territori de la Grècia catalana, al ducat d’Atenes, centrat en la ciutat forta del mateix nom, entre el mont Parnàs i Helicó.
Fou concedit el 1366 a Guillem Frederic d’Aragó Passà seguidament a Ot de Novelles, senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, i al fill d’aquest, Ermengol, que el vengué a Roger de Lloria, vicari general d’Atenes i Neopàtria, venda confirmada per Frederic III de Sicília el 1367 El succeïren els seus fills Joan i Francesca de Lloria, muller de Tomàs Despou
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina