Resultats de la cerca
Es mostren 16713 resultats
presentar
Tecnologia
Posar provisionalment (un objecte, una peça, etc), al lloc on ha d’anar fixat, etc, per veure si va bé, si cal modificar-lo, etc, abans de col·locar-lo definitivament.
auditoria ambiental
Ecologia
Avaluació sistemàtica que hom realitza per a determinar si el sistema de gestió i el comportament ambiental d’una organització, empresa, etc, satisfan les disposicions establertes, si el sistema s’ha implantat de manera efectiva i si és adequat per a assolir la política i els objectius ambientals fixats.
esperit
Lingüística i sociolingüística
En grec, signe gràfic que, col·locat damunt una vocal inicial (si la vocal és majúscula hi és anteposat i si hi ha diftong és col·locat damunt la segona vocal) o una ρ també inicial, indica si aquesta vocal, el diftong o la ρ han d’ésser aspirats o no.
L’aspiració és indicada amb l’esperit aspre ῾ i la seva manca amb l’esperit suau ᾿ Quan hi ha ρ geminada a l’interior d’una paraula, sol haver-hi esperit aspre damunt la segona ρ L’esperit aspre és transcrit normalment amb una h
llei de Bragg
Llei de Bragg
© fototeca.cat
Física
Llei que afirma que la interferència de les ones (raigs X o γ, o ones associades a electrons o neutrons, la longitud d’ona de les quals sigui comparable amb les distàncies atòmiques en qüestió) reflectides pels plans d’un cristall és constructiva i forma, per tant, un patró de difracció, si se satisfà l’expressió sin φ = n λ / 2d, essent φ l’angle format per la direcció de propagació del feix incident i els plans del cristall, λ la longitud d’ona incident, d la distància entre els plans del cristall, i n un enter que dóna el nombre d’ordre de la reflexió.
Per a una certa configuració del sistema donada per λ i d , hom pot anar variant l’angle φ fins aconseguir una figura de difracció palesa Aleshores, hom pot esbrinar, bé la distància d entre plans del cristall si coneix λ, o bé la longitud d’ona incident si coneix d La llei de Bragg és útil en cristallografia, per tal com permet de determinar els paràmetres d’un cristall difracció de raigs X
espai arco-connex
Matemàtiques
Espai topològic OOOX,OOO si, i solament si, dos punts qualssevol x,y ∈ X poden ésser units per un arc; és a dir, per la imatge contínua d’un segment.
benefici de competència
Dret romà
Benefici concedit al deutor de no haver de pagar íntegrament els seus deutes si, fent-ho, restava en situació de pobresa, sense perjudici de pagar la resta si millorava de fortuna.
Ha tendit a desaparèixer de les modernes legislacions Perdura en dret civil català només a favor del marit, en cas de restitució del dot
font de corrent
Electrònica i informàtica
Dispositiu capaç de fornir un corrent independent de la tensió entre els seus terminals (si és una font ideal de corrent) o aproximadament independent (si és una font real de corrent).
medicament
Farmàcia
Substància, simple o composta, emprada amb una finalitat terapèutica contra les manifestacions patològiques, tant si produeix el guariment suprimint la causa de la malaltia com si només n’atenua els símptomes.
Hom pot classificar els medicaments en formes oficinals o galèniques , és a dir, productes naturals preparats i combinats per l’apotecari segons les fórmules d’un determinat codi, preparacions magistrals , prescrites pel metge, que en dóna la composició, i elaborades pel farmacèutic a partir de drogues, productes químics i preparacions galèniques, i medicaments especials , designats per un nom enregistrat, la composició, l’eficàcia terapèutica i la innocuïtat dels quals són garantits per un visat oficial El medicament és presentat en una forma medicamentosa adaptada a una determinada via d’…
dauradura
Disseny i arts gràfiques
Tecnologia
Recobriment d’objectes amb una capa d’or per mitjà d’electròlisi, si l’objecte és metàl·lic, o encolant-hi làmines d’or molt fines ja preparades si no ho és.
esclau | esclava
Història
Persona sotmesa a la propietat absoluta d’altri, per si i pels seus descendents, i que podia ésser venuda i comprada individualment, cedida o arrendada a tercers.
L’esclau podia ésser també retornat a la condició de lliure o llibert pel seu amo, que, d’altra banda, tenia dret de vida o mort damunt d’ell La seva vida podia ésser extraordinàriament dura, especialment si era dedicat a un treball productiu mines, pedreres, agricultura, o tolerable i àdhuc confortable, quan assolia la confiança de l’amo, cosa que s’esqueia especialment quan entrava al seu servei personal Hom ha situat l’origen dels esclaus en el de les cultures agràries del Neolític les pastorals en conegueren formes atípiques, com l’esclavitud septennal dels jueus de la Bíblia Sembla, però…