Resultats de la cerca
Es mostren 3048 resultats
Agrupació Esportiva Cultural de Sarrià de Dalt
Handbol
Club d’handbol de Sarrià de Ter.
Fou fundat el 1956 per un grup de residents de Sarrià de Dalt i conegut amb les sigles ADC Fitxà jugadors vinguts sobretot de Girona, entre els quals cal destacar el pivot Joan Bouzas, que esdevingué un referent al final dels anys cinquanta El 1962 es construí un complex esportiu i es crearen les seccions de botxes, escacs i teatre L’època de millor joc fou al final de la dècada dels seixanta El 1976 es fusionà amb el Grup Esportiu Nostra Senyora de Montserrat, de Sarrià de Baix, i crearen la Unió Esportiva Sarrià
neokeynesianisme
Economia
Corrent de la teoria econòmica, iniciat cap a la meitat dels anys seixanta del segle XX, seguidor de les aportacions de John Maynard Keynes.
En recull sobretot la seva visió de l’equilibri macroeconòmic es distingeix dels seus seguidors immediats, anomenats simplement keynesians , perquè considera que no han mantingut l’esperit i les aportacions veritablement renovadores de Keynes El keynesianisme suposà una alternativa a la visió neoclàssica dominant fins a la Segona Guerra Mundial, sobretot amb referència a la política econòmica en casos de recessió A partir dels anys cinquanta es generalitzaren els intents de síntesi entre ambdues actituds, els més coneguts dels quals són els dels economistes John Hicks, Paul Samuelson i Don…
Concepció G. Maluquer
Literatura catalana
Forma amb què signava l’escriptora Concepció González i Maluquer.
Estudià magisteri i exercí de mestra després d’un parèntesi a la postguerra Aquests anys assistí a vetllades poètiques, on coincidí amb els escriptors Carles Sindreu i Aurora Bertrana, entre d’altres Es donà a conèixer com a poeta amb La creu dels vents 1959, premi Ciutat de Barcelona 1957 i La ciutat i les hores 1960, poemaris centrats en la gent i el paisatge de Barcelona A partir dels anys seixanta es dedicà al conreu de la narrativa, entre realista i costumista, amb Dues cases 1961, premi Joan Santamaria 1960, i de la novella, amb una marcada orientació realista i un interès…
,
Aeroclub de Barcelona-Sabadell

Hangar de l’Aeroclub de Barcelona-Sabadell
© L’Aeroclub
Aeronàutica
Aeroclub creat el 1953, resultant de la fusió de l’Aeroclub de Barcelona (antic Aeroclub de Catalunya, 1915) amb l’Aeroclub de Sabadell (1931).
Té la seu a Barcelona Després de la Guerra Civil, ambdós aeroports reprengueren l’activitat els anys quaranta El progressiu augment de l’aviació comercial de l’aeroport de l’Aeroclub de Barcelona al Prat de Llobregat feu inviable compatibilitzar-la amb l’aviació esportiva, cosa que determinà la fusió d’ambdós aeroclubs el 1953 Esdevingué el principal aeroclub de l’Estat, i entre els anys cinquanta i seixanta emeté al voltant d’una quarta part dels títols de pilot privat Posteriorment, amb la creació de la Barcelona Flight School, formà també pilots professionals Utilitza…
Romà Oltra i Costa
Cinematografia
Crític i historiador.
Vida Estudià diverses disciplines a la Universitat Industrial de Barcelona de preparació cap al sector editorial, que exercí passada la guerra civil en diverses editorials, empreses de publicitat i d’arts gràfiques També treballà a la revista "Cinema" 1945-46 a Cinescola-Organización Internacional de Enseñanza por Correspondencia 1947-51, els mateixos anys en què exercí la corresponsalia a Barcelona de la revista "Cámara" de Madrid Durant la dècada del 1960 rodà reportatges de viatges d’aficionat en 8 mm A partir del 1981 entrà com a comptable a l’ICC fins a la jubilació, moment en què s’…
Passo Honroso
Història
Competició esportivocavalleresca organitzada pel cavaller lleonès Suero de Quiñones que tingué lloc al pont del riu Órbigo, entre Lleó i Astorga, del 10 de juliol al 9 d’agost de 1434.
Un any abans Suero de Quiñones envià a molts països d’Europa un cartell on feia constar que, per servei a la seva dama, impediria el pas a tot cavaller que en les dates susdites volgués passar per aquell pont i que l’obligaria a lluitar amb ell o amb algun dels seus nous companys fins a trencar un total de tres-centes llances Hi lluitaren seixanta-vuit cavallers, vint d’ells vassalls d’Alfons el Magnànim deu d’Aragó, sis del Principat i quatre del regne de València, en els quals es palesa un cert interès a deslluir la competició, sens dubte per evidents raons polítiques De fet només s’hi…
Camps

Camps, Fonollosa
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Fonollosa (Bages), al N del terme, a la vall del Puig.
És situat al N de Fonollosa, a l’altiplà del mateix nom Santa Maria de Camps és el nom de la parròquia esmentada al segle XII sota les formes de Cantios o Cancios Les referències documentals, però, són força més antigues almenys, de l’any 950 L’església parroquial data del 1760 i fou decorada els anys seixanta del segle XX per l’artista Joan Rifà Objecte d’una gran devoció a tota la comarca fou, durant segles, la imatge gòtica del Sant Crist de Camps, cremada el 1936 L’escultura que ara es venera al mateix temple n'és una reproducció
texans
Indumentària
Dit dels pantalons, molt ajustats, de tela de cotó gruixuda (o també de fibra), generalment de color blau, i amb butxaques aplicades a la part posterior.
Tenen l’origen en els pantalons que l’empresari tèxtil nord-americà Levi Strauss fabricà a mitjan segle XIX per a obrers i, en general, per a tots aquells que treballaven en feines dures Els anys seixanta del segle XX es posaren de moda entre la joventut, que els adoptà com a signe distintiu Posteriorment s’han generalitzat a totes les edats, i amb la tela texana hom fabrica tota mena de peces de vestir faldilles, vestits, jaquetes, etc de línia informal, fins al punt que aquesta indumentària ha esdevingut la més característica de la segona meitat del segle XX
Castellonet de la Conquesta
Municipi
Municipi de la Safor, accidentat per les petites serres que marquen la transició entre la vall d’Albaida i l’horta de Gandia.
Les terres no conreades més de 300 ha són parcialment poblades per pins i brolles, en part de propietat comunal El regadiu fou ampliat els anys seixanta amb la perforació de diversos pous el taronger hi és el conreu predominant Al secà, en retrocés, hom conrea vinya moscatell, garrofers, ametllers i oliveres La població arribà al màxim el 1900, i, després d’assolir el mínim els primers anys noranta, ha tingut una certa recuperació El poble 167 h agl 2006, castellonetins 172 m alt és al sector més pla del terme L’església parroquial Sant Jaume fou iniciada el 1729
Ramon Teixidor i Martínez
Teatre
Actor i director teatral.
Els anys seixanta formà part de la companyia El Camaleó, on també hi havia Paco Candel i Ovidi Montllor El 1971 actuà en l’obra El retaule del flautista , del seu germà Jordi Teixidor Professor de l’Institut del Teatre, com a director teatral posà en escena Joan Oliver, retrat intencionat i Mirandolina Els darrers anys de la seva carrera es féu molt popular per la presència en diversos programes de televisió La granja , Filiprim i per la interpretació del sergent Arencíbia a l’obra Historias de la puta mili , basada en la tira còmica de l’humorista Ivà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina