Resultats de la cerca
Es mostren 4555 resultats
Pierre Baudouin
Filosofia
Història
Lul·lista francès, senyor de Montargis i secretari de Caterina de Lorena.
Formà una de les biblioteques més importants de l’època de manuscrits lullians Escriví diverses obres sobre el sistema filosòfic lullià, entre les quals Traité des fondements de la science générale et universelle 1651 i Traité de la raison 1668
Berenguer de Bardaixí
Història
Cavaller jurisperit de renom, senyor de Saidí i alt funcionari reial.
Fou conseller, procurador i camarlenc 1389-1404 de la reina vídua Violant Estigué també al servei del rei Martí Durant l’interregne figurà en totes les comissions del parlament d’Aragó per a resoldre la successió Partidari de Ferran d’Antequera de qui, segons els partidaris de Lluís d’Anjou, estigué a sou, fou compromissari a Casp El rei Ferran el recompensà amb diners i amb el castell i el lloc d’Arcaine i la vila de Pertusa El 1413 participà en el setge de Balaguer El 1414 li fou encarregada la pacificació d’Aragó i la reforma municipal de Saragossa També fou conseller del rei Alfons, que…
Ferran I d’Albarrassí
Història
Segon senyor d’Albarrassí (1186-96/97), successor del seu germà Per I.
Pactà amb Alfons I d’Aragó la prestació d’homenatge Samuguillo, 1187, però el tractat no tingué eficàcia, i la senyoria d’Albarrassí fou transmesa al seu fill Pere II
Castruccio Castracani
Història
Senyor (1316-27) de Lucca, de la família gibel·lina dels Antelminelli.
Derrotà els florentins a Altopascio 1325 i s’apoderà de Pistoia, Volterra i Pisa 1328, i esdevingué, així, cap dels gibellins de Toscana Lluís IV erigí els seus estats en ducat hereditari 1328, però el seu fill Enric en fou desposseït molt aviat Maquiavel el féu protagonista d’una novella
Francesc Carròs i de Cruïlles
Història
Noble, fill de Carròs, segon senyor de la baronia de Rebollet.
Governà les possessions familiars, entre les quals hi havia Oliva i la Font d’En Carròs És possible que fos ell qui anà al setge d’Almeria 1309 Jaume II el nomenà almirall 1313 Participà amb vint galeres valencianes en la conquesta de Sardenya 1323, on ajudà a la construcció de la vila de Bonaire Durant el setge de Càller es dirigí amb l’armada cap a Còrsega per tal de vigilar els moviments dels pisans, sense enfrontar-s’hi De retorn, bloquejà el port de Càller i obtingué un triomf en dispersar les naus enemigues, mentre a terra els catalans guanyaven la batalla de Lucocisterna 1324 Signà l’…
Guillem VIII de Montpeller
Història
Senyor de Montpeller (1177-1202), fill i successor de Guillem VII.
Es casà el 1181 amb Eudòxia Comnè, de qui tingué una filla, Maria , que fou la mare de Jaume I de Catalunya-Aragó Repudià Eudòxia el 1187 i s’uní amb Agnès, parenta de la comtessa-reina Sança de Castella, però aquest enllaç no fou reconegut per l’Església D’aquesta unió tingué diversos fills, entre els quals Guillem IV, que el succeí el 1202, però fou destituït en ésser declarat bastard pel papa el 1204, i Bernat Guillem de Montpeller Començà el seu govern sota la tutela del seu oncle Guiu de Montpeller , i després sota la d’un altre oncle, Ramon, abat d’Aniana i bisbe de Lodeva Protegí els…
Artal de Luna y Ruiz de Azagra
Història
Noble aragonès, fill de Fernán Lope de Luna, senyor de Villafeliche.
Es casà amb Joana de Peralta i Chiaramonte, que morí abans de la consumació del matrimoni, i en segones noces 1404 amb la seva cunyada Margarita de Peralta i Chiaramonte, comtessa de Caltabellotta i de Sclafani, senyora de Bivona En morir el seu oncle el rei Martí I 1410, seguí el partit de Bernat de Cabrera, mestre justicier del regne, contra la reina Blanca, i li fou confiscat el comtat de Caltabellotta, que fou assignat a Antoni de Cardona i de Luna , futur virrei de Sicília Havent tornat al favor reial, Alfons el Magnànim li restituí el comtat Passà a la campanya de Còrsega, on participà…
Simó de Vallgornera i de Vilallonga
Història
Cavaller, senyor de Vallgornera, fill i successor de Jaume de Vallgornera.
Fou company d’armes de Ramon Muntaner a Sicília, on lluitava al servei de Frederic II contra els angevins de Nàpols Entrà a Sciacca durant el setge imposat per aquests 1301-02 Combaté a l’illa de Gerba, i Muntaner, en partir-ne, el deixà com a capità o guarda del castell Defensà Trapani del setge napolità, i intervingué en la treva que hi fou feta 1313-14 Fou curador de Manfred, fill del rei Frederic II 1317 Amb els seus soldats, catalans i almogàvers, vigilà el nou desembarcament angeví prop de Palerm, entrà a la capital i resistí el setge 1325 en ésser alçat aquest, emprengué una guerra de…
Bernat de Saportella
Història
Senyor de la torre de la Portella i de Tordera (Segarra).
Diputat militar des del 1461, en iniciar-se la guerra contra Joan II formà part del Consell del Principat La seva actitud fou tanmateix sempre reservada, fins al punt que el 1463 fugí de Barcelona, per mar, amb la seva família i alguns seguidors, i es refugià a Tarragona Ací, sota la protecció de l’arquebisbe Urrea, constituí, ell sol, una diputació del General reialista i dirigí, en collaboració amb diversos consellers de Joan II, la guerra contra el Consell del Principat el 1465 fou nomenat batlle general de Catalunya Els seus béns foren embargats
Hug Ademar de Santapau i de Saportella
Història
Senyor de la baronia de Santa Pau (Hug III de Santapau).
Fill de Ponç i de Sibilla de Saportella Heretà les possessions de Catalunya i de Sardenya Pel feu de Sanluri tingué una qüestió amb els Cruïlles, els seus antics possessors 1353 Hug el conservà, però després perdé el de Donigala, que el rei donà a Joan Carròs 1357 En esmena n'obtingué uns altres que foren de Bernat de Guimerà 1362 La reina li vengué en alou el domini directe dels castells i baronia de Santa Pau, Finestres i Sant Aniol de Finestres 1364 Collaborà amb el rei contra els castellans, però el rei Pere III preferí que passés a Sardenya com a capità d’un centenar d’homes a cavall,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina