Resultats de la cerca
Es mostren 1307 resultats
Berenguer d’Erill i de Centelles
Història
Fill de Francesc (I) d’Erill i d’Orcau.
Senyor de les valls de Sant Pere o d’Espills i de Sant Serni Coper reial, serví a les guerres de Nàpols i Castella 1430 i fou fet presoner a la batalla de Ponça 1435 Fou nomenat almirall general del regne 1441 i enviat com a nunci del rei al papa Eugeni IV Com a conseller reial, signà entre els testimonis del privilegi de fundació de l’estudi general de Barcelona 1450 El rei li donà el càrrec de virrei a Còrsega, amb la perspectiva de la capitania i la castellania de Bonifacio quan el lloc fos pres 1455 Fou també ambaixador de Joan II al papa 1466 i servidor de Ferran II…
Fridtjof Nansen

Fridtjof Nansen
© Fototeca.cat
Biologia
Geografia
Naturalista, explorador i científic noruec.
El 1888 travessà Grenlàndia d’est a oest posteriorment, i a bord del vaixell Fram , arribà a l’arxipèlag de Nova Sibèria i, després de deixar el vaixell, assolí, juntament amb Johansen, la latitud 86°14’ nord, la màxima aconseguida el 1895 Fou professor de zoologia 1897-1908 i d’oceanografia a la Universitat d’Oslo El 1905 fou designat primer ministre plenipotenciari de la Noruega independent 1906-08 A partir del 1920 fins a la mort serví com a delegat de la Societat de Nacions, que el nomenà alt comissari per a la repatriació de presoners de guerra per als refugiats russos 1921-…
George Hubert Wilkins
Geografia
Explorador britànic.
S'interessà de jove pels estudis d’enginyeria, però es dedicà aviat, durant una bona part de la seva vida, a les exploracions de les regions àrtiques i antàrtiques Les primeres foren realitzades entre els anys 1913 i 1921 A partir del 1926 emprà l’avió per a explorar l’Àrtic 1926-27 i l’Antàrtic 1928-29 i cartografià la Terra de Graham, se serví d’un submarí 1931 per a una expedició sota la banquisa àrtica, i finalment, els anys 1933 i 1936, com a comandant de la nau Wyatt Earp , prengué part en una expedició a l’Antàrtic Deixà una sèrie de relacions escrites dels seus viatges,…
Joan XXII
Cristianisme
Nom que prengué l’occità Jacme Duesa en esdevenir papa (1316-34).
Canceller del regne de Sicília i bisbe de Frejús i Avinyó, fou elegit papa a Lió Eclesiàsticament endegà, amb una gran energia, el tresor papal, malmès pel seu antecessor, i creà un nou sistema financer Centralitzà l’administració curial i creà incomptables diòcesis Aquesta actitud centralitzadora suscità una sèrie d’oposicions barallat amb Lluís de Baviera, acabà excomunicant-lo, i aquest aconseguí la creació de l’antipapa Nicolau V i protegí Marsili de Pàdua i Guillem d’Occam Condemnà els franciscans espirituals , que se li havien oposat i que el volien fer declarar heretge perquè defensava…
Ramón de Meer y Kindelán
Història
Militar
Militar d’origen flamenc.
Baró de Meer i primer comte de Gra 1845 Vers el 1830 serví, a Barcelona, a les ordres del comte d’Espanya Liberal, lluità contra els carlins a Navarra, i el 1837 fou nomenat capità general de Catalunya durant el seu mandat es decantà a favor dels moderats i reprimí amb duresa els progressistes reorganitzà l’administració militar, protegí l’activitat econòmica i tendí a considerar el Principat com una unitat administrativa fet que molestà el govern de Madrid, que s’esforçava a fer efectiva la recent divisió en províncies Dugué a terme campanyes victorioses contra els carlins…
Calila i Dimna
Títol de la versió àrab d’una col·lecció d’apòlegs d’origen indi, alguns dels quals coincideixen amb diverses faules del Panchatantra
.
La collecció fou traduïda al s VI del sànscrit al pahlavi , i Ibn al-Muqaffa’ en féu aquesta versió àrab al s VIII, la qual serví de base a les nombroses traduccions posteriors, com la persa, la siríaca, la grega, l’hebrea i la castellana El text hebreu fou traslladat al llatí al s XIII per Giovanni da Capua, i d’aquesta versió en sorgiren d’altres de redactades en diverses llengües europees D’intenció moralitzant i didàctica, la majoria dels apòlegs són protagonitzats per animals que representen situacions humanes Tingué un ressò extraordinari en tota la literatura fabulística…
Salomé
Salomé, per Gustav Klimt (1905)
© Fototeca.cat
Història
Princesa jueva, filla d’Herodes Filip i d’Herodies.
Muller del tetrarca Filip, es tornà a casar amb Aristòbul, net d’Herodes el Gran És famosa per la dansa que executà davant Herodes Antipas, després de la qual, per instigació de la mare, demanà el cap de Joan Baptista L’escena —que ha inspirat nombrosos artistes— apareix ja en els claustres de Sant Pere de Galligants i en els de Sant Cugat del Vallès Entre les pintures, cal esmentar una taula de Lluís Borrassà Musée des Arts Décoratifs, París, ultra les obres clàssiques del Giotto a Florència o de Donatello a Siena Ha inspirat també nombrosos escriptors i músics, entre els quals cal esmentar…
André Beaufre
Història
Militar
General francès i escriptor especialitzat en estratègia.
Estudià a l’Acadèmia de Saint-Cyr Participà en el desembarcament aliat al nord d’Àfrica el 1942 i serví a la Indoxina 1947-48 i 1951-52 Designat cap del grup d’estudis tàctics interaliats, cooperà a la creació de les idees estratègiques de l’OTAN El 1955 anà a Algèria, i el 1956 comandà l’exèrcit francès en l’expedició a Suez Cap de l’estat major adjunt del SHAPE 1958, representà França en el grup permanent de l’OTAN a Washington Deixà l’exèrcit el 1961 Entre altres obres, és autor d’ Introduction à la stratégie 1963, Dissuasion et stratégie 1964, Le Drame de 1940 1965, L’OTAN et…
Antoni Ginebreda
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Dominicà, mestre en teologia Estudià als convents de Barcelona 1357, de Girona i de Lleida El 1372 passà a l’Estudi General de Tolosa, i el 1376, al de París Completà la versió catalana del De consolatione philosophiae , de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, la qual serví de base a l’edició castellana del 1488 i a la del 1493 El 1385 Pere III li encomanà que continués el Compendi historial iniciat per Jaume Domènec, i l’any següent el nomenà predicador de la capella reial El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona Ha estat…
Otelo Saraiva de Carvalho
Militar
Política
Polític i militar portuguès.
Els anys seixanta serví a les colònies africanes d’Angola i Guinea-Bissau, i els anys setanta fou oficial de la plana major del general Antonio de Spínola Fou l’organitzador de la revolució de l’abril del 1974 Ascendit a general brigadier el 1975, esdevingué membre del triumvirat que dirigia l’acció revolucionària, però després de l’intent de rebellió militar esquerrà del novembre, del qual era promotor, fou arrestat En les eleccions presidencials del juny del 1976 fou el segon candidat més votat 16,5%, amb el suport de l’extrema esquerra Fracassà en les eleccions presidencials…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina