Resultats de la cerca

Les restes El conjunt del castell, tal com es conserva avui, és el resultat d’una sèrie de reformes i ampliacions al voltant d’una construcció primitiva dutes a terme des del final del segle X o l’inici de l’XI fins ben entrat el segle XIV La planta del castell, força complexa, es divideix en dos recintes clarament diferenciats el sobirà i el jussà El recinte superior, o recinte sobirà, de forma poligonal i irregular, es troba una mica descentrat respecte a la totalitat del conjunt Interiorment, aquest recinte es dividia en dos àmbits El primer, que trobem només entrar, comprèn naus separades…

El seu veritable nom era Batu-Möngke i fou proclamat Dayan Kan el 1481 Després de trenta anys de lluita refeu la força dels mongols orientals Dirigí diverses campanyes contra la Xina 1497-1505

Fill de Huayna Cápac, en morir els seus germans Huáskar i Atahualpa fou reconegut com a inca per Pizarro Després es rebellà contra aquest i assetjà Lima i Cuzco, però hagué de retirar-se als Andes, des d’on continuà la lluita aprofitant la rivalitat entre els partidaris d’Almagro i Pizarro Assassinat, el succeïren els seus fills fins el 1572

Fill i successor de Paxacuti Fou un dels fundadors de l’imperi històric inca Al N, conquerí i assimilà els regnes dels kañari i dels kiteño a l’Equador actual al S, eixamplà els seus dominis fins al riu Maule Xile i per la regió septentrional de l’Argentina actual Dominà les rebellions d’algunes tribus aimares, que no volien sotmetre's al domini dels senyors de Cuzco La tradició oral andina situa dins el seu regnat la figura d’Ollantay, recollida a l’obra del mateix nom Fou succeït pel seu fill, Huayna Cápac

Sembla que el primer personatge històricament comprovat és Ennec I de Biscaia mort vers el 1077, fill de Lope Velázquez i anomenat Ezquerra , que fou comte i senyor de Biscaia, Durango i Nájera El seu net Dídac I de Biscaia , dit el Blanc mort el 1124, poblà Haro i és el primer que adoptà aquest nom com a cognom Diego López de Haro El seu net Dídac II de Biscaia  el Bo fou germà de Llop , que es casà amb Miracle d’Urgell, senyora d’Almenara, filla del comte Ermengol VII El senyor Dídac III de Biscaia , net de Dídac II, es casà amb una Montcada, Constança, filla del vescomte Guillem II de…

El nom era aplicat pels grecs a tots els sobirans orientals De Grècia passà als emperadors romans segle III i, més tard, als bizantins Als segles XI i XII fou aplicat als fills, germans i gendres de l’emperador amb dret de successió, però des del segle XIII designà els prínceps que governaven províncies semiindependents, com el dèspota de l’Epir Alguns dèspotes subsistiren dins l’imperi turc

A la Roma republicana el títol d’ imperator fou donat pels soldats o pel senat als caps militars suprems, i sembla que el primer a ostentar-lo fou Publi Corneli Escipió l’Africà Cèsar en feu ús d’una manera permanent des del 58 aC, i Octavi l’anteposà al seu nom a partir del 40 aC Durant el període de la diarquia, la proclamació imperial era feta pel senat A partir del segle II dC el títol corresponia a una monarquia absoluta, la qual, tanmateix, podia també ésser compartida com en el cas de Dioclecià i Maximià des del 286, o bé exercida alhora per un emperador i, a títol d’associat, pel seu…

Situació i presentació El terme municipal d’Espot, de 97,30 km 2 , al sector sud-occidental de la Vall d’Àneu, en contacte amb el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran, comprèn tota la vall d’Espot, que aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa en forma de vall suspesa, d’origen glacial, separada de la principal per graus de confluència El municipi limita al N amb els termes d’Alt d’Àneu, Esterri d’Àneu pel pic de Quartiules i la Guingueta d’Àneu, que també hi confronta pel sector E i SE al S termeneja amb Rialb, amb Sort i la Torre de Cabdella Pallars Jussà, i a l’W amb Vall de…